Ahir mentre era al llit, poc abans de que la son em vinguès a buscar, vaig pensar en que avui ja seríem a dia 3 de gener de 2013 però, que feia encara no un més estavem a 3 de desembre de 2012, esperant expectants l'arribada del Nadal. Un Nadal que ja acaba, que apura les sevs últimes hores i que ens porta com un vendaval, de pet a l'inici de la famosa "cuesta de enero"; enguany molt més pronunciada que mai. Bé, tornant al punt de partida inicial, ahir abans d'adormir-me, em vaig preguntar que era realment, el temps. A quina velocitat funciona? El podré arribar a atrapar mai? La conslusió final a totes aquestes qüestons va ser una darrera pregunta: Com es pot entendre i explicar un concepte tant asbtracte, filosòfic, atemporal i temporal a la vegada?
La veritat no ho se, solament puc dir que el temps passa ràpid, quan et vols adonar d'on ets ja fas tard. Tant bon punt et trobes esperant el bon temps, les vacances i el sol, com ja han passat i la pròxima parada es diu fred, Nadal, turrons i cava al mateix instant en que ja ets a un nou any i esperes altra vegada les orenetes, el mar i el sol. En un moment et trobes exprimint al màxim l'any 2012 i a l'altre, et despertès resacòs després de la festa de cap d'any vivnt al 2013 on tot torna a començar i el marcador està a zero altre cop.
Tot plegat potser vol dir que em faig gran i el temps em passa més ràpid? no ho creec, doncs quan miro enrera penso que en els 365 dies que he deixat enrera he tingut temps per fer de tot i recordo com de llargs se m'han fet els dies quan aquella cosa que tant desitjava no acabava d'arribar. Potser voldrà dir doncs que perdo massa el temps? Podria ser però, no tinc en absolut aquesta sensació doncs, durant l'any 2012 he fet tot el que desitjava fer: conèixer gent, veure món, estimar, divertir-me, riure, ballar, cantar, descansar ... Per tant, no es pot dir que hagi perdut el temps.
És aquí quan arribo a la conslusió de que mai entendre el temps, que mai en tindré prou i sempre me'n farà falta més i més i que de cada cop me'n quedarà menys i hauré d'aprendre a optimitzar-lo (m'encanta aquesta paraula), a dedicar-lo a aquelles persones que valen la pena i que el saben valorar, a aquelles coses que hem fan sentir feliç però, també a aquelles que són obligatòries i que cal fer i sobretot dedicar temps a ser feliç i fer feliços als altres, doncs és la millor manera d'invertir el temps que em queda sigui molt o sigui poc.
FELIÇ 2013 - Aquest any no malgasteu el vostre temps amb aquelles persones que no el valoren, no perdeu el temps estant de mal humor o plorant per alló que no té solució o per algú que no ho mereix. Només està permés plorar d'alegria i felicitat. Així que busqueu algú que valori el vostre temps i el vostre somriure i activitats i ocupacions que el facin aflorar el màxim possible !
SIGUEU FELIÇOS I FEU FELIÇOS ALS ALTRES, DONCS ÉS L'ÚNIC QUE COMPTA AL FINAL!
Falten poc més de 24 hores perquè acomiadem l'any 2012 i donem la benvinguda al 2013, un any que com tots els altres, ens acompanyarà durant 12 mesos i en el qual com també sempre passa, hi tenim posades moltes esperances i il·lusions. De nosaltres dependrà el devenir del mateix.
Són molts els que en aquestes darrers hores del 2012 fan balanç de com ha anat l'any, de si han aconseguit el que s'havien proposat quan el van iniciar, de que els ha deparat el destí, de si tot ha sortit com esperaven o l'any els ha sorpres tant possitivament com negativament. Jo també volia fer un repàs al meu any 2012 però, he pensat en fer una cosa una mica més original o com a mínim més complerta que us aconsello a tots realitzar.
Entre el dia 30 i 31 de desembre confecciono una llista de coses que m'agradaria que passessin durant el 2013, unes de més personals, d'altres de més globals, unes que depenen de mi, les altres estan en mans del destí, algunes són reptes que em poso, d'altres desitjos si voleu egoistes ... En fi , tot una llista de coses, 13 concretament, n'he escrit jo perquè l'any que encetem és el 2013 però, cadascú pot escriure les que vulgui, com més coses escrigui més feina es posa per al nou any.
Un cop acabada l'he guardat en un lloc que només jo conec i m'he promés tornar-la a llegir exclusivament d'aquí 1 any. Abans d'acabar l'any és probable que la revisi però, un cop al 2013 ja no la tornaré a llegir fins a 31/12/13. Llavors serà el moment en que faré balanç del 2013 i valoraré la meva trajectoria al llarg de l'any. Si he complert el guió o no, com d'aprop o de lluny sóc de les meves metes, quines són impossibles i quines cal revisar i esforçar-se més per aconseguir-les ... Tot plegat es tracta de tenir més dades a l'hora de fer la revisió personal anual. També m'he permés el luxe de fer algunes apostes amb mi mateixa o amb el destí, apostes sobre el futur, sobre coses absurdes. Només perquè quan d'aquí un any consulti la llista pugui riure també una mica. Una vegada analitzat el 2013 serà el torn de preparar la llista per al 2014 ... D'aquí un any - si Déu vol - vindré aquí i us explicaré el resultat del meu experiment.
Avui només em resta desitjar-vos una BONA ENTRADA AL 2013 I UN COP A DINS, QUE SIGUI MILLOR QUE EL 2012 PERÒ, PITJOR QUE EL 2014 !
Doncs si amics i amigues, aquest Nadal vull compartir-lo a amb tots vosaltres.
Ara feia molt de temps que no passava per aquí. No se si per falta de temps, per no trobar el moment exacte, per no tenir res interessant a explicar o perquè en aquests temps tant difícils, sovint l'ànim no és el millor com per posar-se a escriure en un blog que aboga pel bon rotllo.
Però ara, un cop el món no s'ha acabat i hem entrat de ple en la millor època de l'any cal canviar el xip!
Ja som a NADAL i en aquests dies, l'ànim només pot estar col·locat en una posició: alegria, possitivisme, felicitat, pau, serenor, ...
Així, que m'he dit que no podia deixar d'actualitzar el blog en aquesta època tant màgica, per desitjar-vos a tots i totes, BON NADAL, BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU (ho dic ara perquè, igual entre una cosa i l'altra, ja no torno fins ben entrat el 2013 i llavors, ja no tindrà sentit). No deixeu de gaudir de les festes, després no les tornarem a tenir fins d'aquí un any que promet ser complicat així, que potser val la pena omplir el sarró de bons proposits, riatlles, d'afecte, de grans experiències, d'abraçades i petons per poder-los anar evocant i usant durant l'any en aquells moments en que estiguem baixos de moral. Una mica com repartir tot el que en aporta el Nadal durant tot els 12 mesos de l'any.
Això si, ompliu només l'ànima perquè si ens passem amb el cava, el turrons, els polvorons, les neules, els canalons de Sant Esteve, l'escudella de Nadal, el marisc de cap d'any o el tortell de reis després no hi haurá qui ens mogui ... Recordeu que passat festes hi ha "la cuesta d'enero" y més val anar-hi lleuger no?
En fi, sigueu molt feliços per Nadal, ara i sempre. Rieu. Canteu. Abraçeu-vos i no us oblideu de dir als vostres éssers estimats com els estimeu.
AQUEST NADAL EL TEU SOMRIURE I EL TEU AFECTE SERÁN ELS MILLORS REGALS QUE POTS OFERIR ALS TEUS !
En aquest post d'avui, us explicaré com vaig passar l'11 de setembre de 2012. Va ser tot un pèl precipitat i fins l'últim moment no tenia clar que faria.
Per una banda, volia celebrar-lo com es mereixia i fer quelcom diferent d'altres anys però, per l'altra tampoc em sentia tant radical com per anar a la manifestació ... Tot i així, vaig acabar a la manifestació que hi havia a Bracelona. L'arribada a Barna va ser accidentada, el bus va fer gairebé una hora tard tot i que després va fer molta via i dins feia moltíssima calor, em sentia com un pollastre alast, res comparat amb el que viuria més tard.
De seguida ens vam adonar que Barcelona estava plena de color, del color de l'estlada i la senyera, plena de festa perquè realment, aquest 11 de setembre va ser una festa, una festa major de Catalunya. Vam dinar envoltats de senyeres, estelades, sol ... Mica en mica veiem com anaven arribant autobusos d'arreu de Catalunya mentre nosaltres acabavem de dinar en una terrasseta pròxima a Plaça Catalunya. De seguida vam agafar lloc a la manifestació, mica en mica arribava més gent, l'espai s'omplia, les gralles començaven a sonar, els crits reivindicatius es repetien ... UNA FESTA Ssenyors UNA FESTA. Ho poso en majúsucles perquè precisament, jo patia perquè no hi haguessin altercats però, tot va ser una bassa d'oli. El seny català va sortir a manifestar-se també.
Allá cridant, saltant, celebrant ... Entre més d'un mil·lió de persones que inundaven la ciutat comtal. Els carrers eren plens de gent, d'estelades, de pancartes reivinidcatives, de música, de crits, de catalanisme ... Realment vaig tenir la sensació d'estar vivint un moment històric del que explicaré als meus nets quan en tingui! Va ser una Díada molt bonica i diferent. Estar allà al mig realment, feia posar la pell de gallina a qualsevol. L'únió d'un poble, del que sigui, fa emocionar. No importava si hi estavem per raons culturals, linguítiques o fins i tot económiques, erem allá perquè estavem tips d'aguantar segons que, de ser els pagafantes (això precisament, ho vaig llegir en una pancarta), de ser sempre els que entomem, de sentir-nos poc considerats, alguns fins i tot ofegats i lligat però, sobretot erem allí per que SOM, per la nostra voluntat; i qué millor que sortir a cridar-ho ben fort. Catalunya no va fallar i la manifestació va ser un èxit a pesar del que molts han dit i diran. Al començament ja he dit que no sóc tant radical, no he pensat mai que les coses fossin o blanques o negres, sempre hi ha grisos però, verdaderament si finalment, s'aconsegueix alguna cosa, que sigui bona per al nostre país, per petita que sgui, es deurà en gran part a aquest 11 de setembre, tants dels que hi erem presents com dels que hi eren de sentiment, ànima o pensament. Ja diuen que l'unió fa la força! Visca Catalunya !
Com va la reentrada a la feina ? espero que bé, jo fa ja dies que estic treballant pero, se que ara al setembre es notarà de veritat el que és tornar a la rutina i a les exigències diàries. Molts comenceu demà, d'altres potser heu decidit deixar les vacances per la tardor i encara no les heu fet però, ja veureu que es notarà el ritme de feina entre juliol o agost i el setembte. El setembre és el més de la tornada a l'escola, de començar de nou, d'adonar-se que torna a faltar res per Nadal i per concluir l'any ... En fi tenim per davant la baixada que ens prepara per a la pujada de gener :)
El meu post d'avui l'he volgut dedicar als musicals. He estat passejant per blogs i he vist que en un dedicaven una entrada a "Singing in the rain" i al gran Gene Kelly i m'han vingut ganes de fer al mateix però, amb diversos musicals de tota la vida. Aquí teníu la meva tria:
1) GREASE: Olivia Newton John y John Travolta en un musical ambientat els anys 50 en un inistiut nord americà. Una noia s'ha enamorat dun noi durant l'estiu pero, pensa que no el tornarà a veure mai més. Res més lluny de la realitat, el té més a prop del que es pensa però, ell va a la seva bola. El tema estrella del musical és "You're the one that I want". A pesar de que haurien de ser tots alumnes d'institut, els actors feia temps que havien deixat l'adolescència enrere. Grease ha estat desde sempre una de les meves pel·lícules preferides, el meu musical de capçalera, em se totes les cançons !
2) WIDE SIDE STORY: Inspirada en la història de Romeu i Julieta. És la història de dues bandes enfrentades (els Sharks - imigrants portoriquenys - y els Jets - estadounidenses d'origen irlandés), d'un amor impossible que supera totes les barreres (el de María y Tony) d'unes coreografies úniques i irrepetibles que de ben segur tots coneixeu. Va tenir tant d'èxit la pel·lícula que se'n va fer un musical igualment existòs. Us poso el número del tema "Amèrica" perquè m'encanta la coreografia:
3) CANTANT SOTA LA PLUJA: Aquest l'he comentat al començar el post. He de dir que coses de la vida, no l'havia vist mai fins fa uns dies al canal de la MGM (Metro Goldwyn Mayer) i em va enamorar. Jo sóc una admiradora de tot el que sigui música i dansa, m'encanta veure pel·lícules on la gent balla i es munten grans coreografies però, aixó no vol dir que tots els musicals m'encantin. En aquest cas em vaig quedar enbadalida observant el gran Gene Kelly ballar. Que bo que era! Ja no en queden com ell! Us deixo el número més conegut de la pel·lícula:
4) MARY POPPINS: Aquesta és apte per a tota la família. Entusiasmarà als més menuts de la casa. La història de la nani màgica. Una família acomodada decieix contractar un cangur per als seus nens que són una mica indisciplinats per culpa també de la desatenció dels seus pares. Aquesta màgica nani encarnada per la gran Julie Andrews ajudarà a tota la família a base de cançons divertides que guarden ensenyances importants. Us deixo un dels últims números de la pel·lícula que a mi em porta grans records, doncs la vaig ballar quan feia dansa de petita. Se que hi ha cançons més conegudes però, a mi m'encanta aquest número musical amb el gran Dick Van Dyke.
5) SOMRIURES Y LLAGRIMES (the sound of music): Pel·lícula basada en fets reals que van succeir en la Segona Guerra Mundial. Una novícia acut a casa d'una família acomodada de Salzburg, es tracta de la famosa família Von Trapp, la família està formada pels set fill del capità Von Trapp que s'ha quedat vidú. La noia haurà de fer d'institutriu dels set nens i nenes mentre mica en mica neix l'amor entre ella i el capità. Tot aixó enmig de l'esclat de la II Guerra Mundial. Un musical molt emotiu i molt enriquidor. De nou amb Julie Andrews aquesta vegada acompanyada de Christopher Plummer.
6) DIRTY DANCING: Com a pel·lícula permeteu-vos que us digui que penso que no val gran cosa. Una història d'amor entre alumna y professor de dansa com tantes d'altres i que ens mostra l'alliberació familiar de Baby la protagonista. Nada nuevo bajo el sol que diríem. La pel·lícula pero, ens mostra el ja malaurdament desapregut i gran Patrick Swayze ballant com solament ell sabia fer. Sexy y desenfadat, a més a més, la banda sonora del film conté una tema que estará sempre als anals de l'història musical: "The Time of my life" que es balla de manera espectacular i meravellosa al final del film.
7) COYOTE UGLY (El Bar Coyote): Aquesta la poso perquè no sigui dit que no poso films actuals. La pel·lícula tampoc és gran cosa, entretingudeta, noia de poble que vol triumfar però, la BSO de la pel·lícula és genial. Grans temes de Leanne Rimes com la famosa "Can't fight the moonlight", temes de la banda Blondie i d'altres molt coneguts. També són famosos els balls sensuals que es marquen les actrius sobre la barra.
8) THE BODYGUARD (El Guardaespatlles): El gran Kevin Costner protegint a la súper diva Whitney Huston. Aprofito per fer-li un petit homenatge ja que va morir no fa massa. La pel·lícula tampoc és res de l'altre dimarts però, de nou la BSO és molt potent amb temes com "I will always love you " que a pesar de que la va fer famosa Whitney Hosuton, no és un tema seu sino de Dolly Parton, "I Have nothing" o "Queen of the night".
9) MOULIN ROUGE: Història d'amor ambientada al París dels començaments de segle XX (any 1900). Protagonitzada per Nicole Kidman y Ewan McGregor. Un muntatge molt espectacular acomoanyat de grans números i música tant coneguda com The Beatles, Madonna, Elton John, Quee, The Police o Nirvana!
10) CABARET /CHICAGO / BURLESQUE : Les poso juntes perquè volia fer una llista de només 10 musicals però, aquestes tres no hi poden faltar. Són similars, ambientades en el món del cabaret i el Burlesque, una més moderna amb una Cher que sembla no envellir i la gran Christina Aguilera que són el millor d'una pel·licula que no te més història. La primera protagonitzada per la gran Liza Minelli i l'altre per Richard Gere ballant i cantant, Catherine Zeta Jones, Renée Zellweger i Queen Latifah. Totes tres tenen grans numeros musicals, la història obviament és molt millor la de Chicago i la de Cabaret així ho avala a crítica i els premis rebuts. Us deixo alguns números interessants que he trobat:
Espero que el post us hagi agradat i no se us faci pesat. L'he fet el millor que he pogut i seleccionant els musicals que més m'agraden. Això no vol dir que no n'hi hagi de millors que segurament m'he deixat. Podeu dir la vostra als missatges. M'encantarà fer una segona part amb propostes vostres.
Doncs si amics i amigues, avui és el meu últim dia de vacances. Han estat 3 setmanes que se m'han fet curtes. Brusel·les molt maco, la recomano. La Platja deliciosa els dies de més calor que han costat força de fer-se veure. La festa, menys de la que haguès volgut però, en fi ...
Bé com deia al començar, se m'acaben les vacances, sent precisos, el meu últim dia de vacances va ser el divendres passat. Dilluns torno a la feina i prevec que n'hi haurà molta. Només de pensar-ho ja em canso i m'agafa basarda i depressió pos-vacacional, necessito vacances de nou! En fi, no m'hauria de queixar perquè sóc afortunada de tenir feina. Una feina xunga, mal pagada i que ocupa més hores de les que realment acabo cobrant i de les que la gent a la que intento complaure els sembla - que encara és més trist - però, és una feina que ja suposa molt més del que molts poden dir. Intento, no pensar molt en demà però, és que ja està a la volta de la cantonada! A més a més, degut al repartiment de vacances que vam fer a l'empresa, em passaré mig agost (15 dies ) sola a l'oficina, acabaré parlant amb els llapis i bolígrafs, aixó o em tornaré autista! En fi, penso no estresar-me massa, faré el que pugui i qui no esigui content doncs mala sort. No dono per a més. Així mateix, em consolo pensant que a l'estar a mitja joranda forçosa (conseqüències de la crisi) em queden les tardes lliures per anar a la platja, llegir, descansar, veure la TV - estic enganxada als Jocs Olímpics malgrat que no en sortim de gunayar res - gaudir dels úlims dies d'estiu, ballar ...
A propòsit de ballar. El dia 17 d'agost les noies de dansa del ventre, a partir d'ara, batejades com Belly Moon - tenim un bolo al Molar com a acte de la Festa Major. Estem totes molt il·lusionades i amb moltes ganes. Estem ensajant molt i molt dur, preparant cada detall minuciosament i desitjjant que aquest bolo no sigui l'últim de l'estiu sino el primer d'uns quants, tot i que cal ser realistes i no alçar campanes al vol. Per cert, sobra dir que si algú està interessat en la nostra contractació - que seriòs sona - només ho ha de dir, deixant un missatge al blog amb dades per a contactar amb ell/a. A nosaltres, per descomptat ens farà molta il·lusió i malgrat el que pogueu pensar l'espectacle que presentem és molt variat, divertit i gens avorrit, hi ha de tot, paraula!
Per avui, m'acomiado. Ja us aniré explicant que tal el retorn a la feina i la rutina, crec que ja no se ni on cau l'oficina jejeje ! Tot el bo s'acaba gent, així que els que comenceu vacances o esteu entremig d'elles aprofiteu-les bé, després ja no n'hi haurà més fins l'any que ve !
Si si si !!! Heu llegit bé, ja sóc oficialment de vacances. Segurament la setmana que ve em tocarà acabar d'enllestir petites coses i arreglar la facturació de la meva empresa perquè gràcies al nostre inestimable govern que no es posa d'acord i que ja no te ni idea de que fer per tocar-nos la moral; al deixar preparada la facturació per quan no hi sigui i davant l'imminencia dels fets, he fet les factures amb el 21% d'IVA i ara després de que tothom poses el crit al cel, el govern ha decidit que la llei no entrarà en vigor fins al dia 1 de setembre. Espero que tot plegat no em suposi molt merder.
El que anava dient, ja sóc de vacances fins el dia 6 d'agost. Tres setmanetes per a mi que no estan gens malament! Per començar dijous dia 19 de juliol agafo un vol destinació Brusel·les per iniciar de debó les meves vacances. Nomès seran 5 dies, un cap de setmana llarg però, penso aprofitar-los al màxim per recòrrer la capital belga de dalt a baix i fer alguna excursió pels voltants. Ja us explicaré que tal a la tornada, si tinc tempc perquè, tot just tornar segurament, hauré de començar els assajos per la nostra tourne d'estiu - sóc una mica exagerada, ho se. Estic molt contenta, ens han contractat per ballar a un campig de la comarca i a un poblet veí per la festa major. A veure si tot surt com cal i triomfem; per la meva part no hi faltaran moltes ganes i il·lusió! Ja veieu que tot just començo les vacances i ja tinc una agenda plena. Com passa sempre i com diria el Xavi Coral a Divendres, no me n'adonaré i ja tornaré a ser aquí, entent aquí com la feina. En fi, que no vull mal gastar ni un dia, vull descansar, anar a la platja - a veure si fa bon temps d'una refomuda vegada! - , posar-me morena, llegir, sortir, ballar, fer fotografies, estudiar una mica - s'ha d'aprofitar quan hi ha temps - anar a un spa, veure els meus amics, somriure, ... Gaudir de l'estiu que només dura uns mesos !!!
PD. No patiu que per poc que pugui em passaré a deixar algun post!
.jpg)
.jpg)
