miércoles, 25 de mayo de 2011

ALES DE ISIS ALES DE LLIBERTAT


És poc habitual, és extrany, és inaudit però és. No acostumo a escriure per la nit, ja que sempre estic cansada però, avui aprofitant que estic pel blog per altres motius i també que estic contenta , passo i escric. Perquè estic contenta? perquè els dimecres al vespre creec que és quan més sóc jo. No és que durant la setmana fingeixi però, els dimecres em deixo anar tot ballant la dansa dels 7 vels. Els dimecres faig dansa del ventre en un centre cívic de la meva ciutat i és un dels millors moments de la setmana. Vaig començar farà 4 anys com un hobbie per omplir el temps i no estar sempre entre llibres, deures i obligacions i ara no podria viure sense aquesta dansa tant sensual, íntima, femenina, màgica ... no podria viure sense la música i la dansa en general, sóc una apassionada, es sentir unes notes i les cames se m'en van soles però, la dansa del ventre és especial i les noies que ballen amb mi en tenen gran part de culpa. Em format un grupet molt unit, amb noies d'edats molts diverses però, que ens entenem a les mil meravelles, que en sentim contentes de ser dones, de poder expressar aquesta sensualitat, de conixer-nos a nosaltres mateixes interior i exteriorment cada dia millor. El millor és que enguany ens hem aventurat a ballar amb les Ales de Isis que aporten una llibertat increíble a més a més, de ser espectaculars i precioses. Requereixen un nivell alt de exigència i control però, el resultat es podria dir que és immillorable.

El ball és difícil, extenuant, ràpid i delirant, màgic, ple de color i contrast, tant bon punt et falta l'aire com un minut més tard alces el vol com una papellona en llibertat en busca d'un nou rumb. Pots ser el sol i la lluna, la nit i el dia, una papellona delicada o una flor obrint-se lentament deixant entrevuere la bellesa que hi ha dins seu, pots sentir-te com la princesa encantada que desperta lentament d'un llarg letarg o l'esclava més sensual que puguis imaginar dansant per sobreviure, per ser lliure ... tot depen del camí que tris, de l'horitzó on miris i de com et sentís a cada instant.