El Temps

Ahir mentre era al llit, poc abans de que la son em vinguès a buscar, vaig pensar en que avui ja seríem a dia 3 de gener de 2013 però, que feia encara no un més estavem a 3 de desembre de 2012, esperant expectants l'arribada del Nadal. Un Nadal que ja  acaba, que apura les sevs últimes hores i que ens porta com un vendaval, de pet a l'inici de la famosa "cuesta de enero"; enguany molt més pronunciada que mai. Bé, tornant al punt de partida inicial, ahir abans d'adormir-me, em vaig preguntar que era realment, el temps. A quina velocitat funciona? El podré arribar a atrapar mai? La conslusió final a totes aquestes qüestons va ser una darrera pregunta: Com es pot entendre i explicar un concepte tant asbtracte, filosòfic, atemporal i temporal a la vegada? 

La veritat no ho se, solament puc dir que el temps passa ràpid, quan et vols adonar d'on ets ja fas tard. Tant bon punt et trobes esperant el bon temps, les vacances i el sol, com ja han passat i la pròxima parada es diu fred, Nadal, turrons i cava al mateix instant en que ja ets a un nou any i esperes altra vegada les orenetes, el mar i el sol. En un moment et trobes exprimint al màxim l'any 2012 i a l'altre, et despertès resacòs després de la festa de cap d'any vivnt al 2013 on tot torna a començar i el marcador està a zero altre cop.

Tot plegat potser vol dir que em faig gran i el temps em passa més ràpid? no ho creec, doncs quan miro enrera penso que en els 365 dies que he deixat enrera he tingut temps per fer de tot i recordo com de llargs se m'han fet els dies quan aquella cosa que tant desitjava no acabava d'arribar. Potser voldrà dir doncs que perdo massa el temps? Podria ser però, no tinc en absolut aquesta sensació doncs, durant l'any 2012 he fet tot el que desitjava fer: conèixer gent, veure món, estimar, divertir-me, riure, ballar, cantar, descansar ... Per tant, no es pot dir que hagi perdut el temps. 

És aquí quan arribo a la conslusió de que mai entendre el temps, que mai en tindré prou i sempre me'n farà falta més i més i que de cada cop me'n quedarà menys i hauré d'aprendre a optimitzar-lo (m'encanta aquesta paraula), a dedicar-lo a aquelles persones que valen la pena i que el saben valorar, a aquelles coses que hem fan sentir feliç però, també a aquelles que són obligatòries i que cal fer i sobretot dedicar temps a ser feliç i fer feliços als altres, doncs és la millor manera d'invertir el temps que em queda sigui molt o sigui poc. 

FELIÇ 2013 - Aquest any no malgasteu el vostre temps amb aquelles persones que no el valoren, no perdeu el temps estant de mal humor o plorant per alló que no té solució o per algú que no ho mereix. Només està permés plorar d'alegria i felicitat. Així que busqueu algú que valori el vostre temps i el vostre somriure i activitats i ocupacions que el facin aflorar el màxim possible ! 

SIGUEU FELIÇOS I FEU FELIÇOS ALS ALTRES, DONCS ÉS L'ÚNIC QUE COMPTA AL FINAL!

PENSEU EN EL PODER D'UN SOMRIURE !