En aquest post d'avui, us explicaré com vaig passar l'11 de setembre de 2012. Va ser tot un pèl precipitat i fins l'últim moment no tenia clar que faria.
Per una banda, volia celebrar-lo com es mereixia i fer quelcom diferent d'altres anys però, per l'altra tampoc em sentia tant radical com per anar a la manifestació ... Tot i així, vaig acabar a la manifestació que hi havia a Bracelona. L'arribada a Barna va ser accidentada, el bus va fer gairebé una hora tard tot i que després va fer molta via i dins feia moltíssima calor, em sentia com un pollastre alast, res comparat amb el que viuria més tard.
De seguida ens vam adonar que Barcelona estava plena de color, del color de l'estlada i la senyera, plena de festa perquè realment, aquest 11 de setembre va ser una festa, una festa major de Catalunya. Vam dinar envoltats de senyeres, estelades, sol ... Mica en mica veiem com anaven arribant autobusos d'arreu de Catalunya mentre nosaltres acabavem de dinar en una terrasseta pròxima a Plaça Catalunya. De seguida vam agafar lloc a la manifestació, mica en mica arribava més gent, l'espai s'omplia, les gralles començaven a sonar, els crits reivindicatius es repetien ... UNA FESTA Ssenyors UNA FESTA. Ho poso en majúsucles perquè precisament, jo patia perquè no hi haguessin altercats però, tot va ser una bassa d'oli. El seny català va sortir a manifestar-se també.
Allá cridant, saltant, celebrant ... Entre més d'un mil·lió de persones que inundaven la ciutat comtal. Els carrers eren plens de gent, d'estelades, de pancartes reivinidcatives, de música, de crits, de catalanisme ... Realment vaig tenir la sensació d'estar vivint un moment històric del que explicaré als meus nets quan en tingui! Va ser una Díada molt bonica i diferent. Estar allà al mig realment, feia posar la pell de gallina a qualsevol. L'únió d'un poble, del que sigui, fa emocionar. No importava si hi estavem per raons culturals, linguítiques o fins i tot económiques, erem allá perquè estavem tips d'aguantar segons que, de ser els pagafantes (això precisament, ho vaig llegir en una pancarta), de ser sempre els que entomem, de sentir-nos poc considerats, alguns fins i tot ofegats i lligat però, sobretot erem allí per que SOM, per la nostra voluntat; i qué millor que sortir a cridar-ho ben fort. Catalunya no va fallar i la manifestació va ser un èxit a pesar del que molts han dit i diran. Al començament ja he dit que no sóc tant radical, no he pensat mai que les coses fossin o blanques o negres, sempre hi ha grisos però, verdaderament si finalment, s'aconsegueix alguna cosa, que sigui bona per al nostre país, per petita que sgui, es deurà en gran part a aquest 11 de setembre, tants dels que hi erem presents com dels que hi eren de sentiment, ànima o pensament. Ja diuen que l'unió fa la força! Visca Catalunya !
Com va la reentrada a la feina ? espero que bé, jo fa ja dies que estic treballant pero, se que ara al setembre es notarà de veritat el que és tornar a la rutina i a les exigències diàries. Molts comenceu demà, d'altres potser heu decidit deixar les vacances per la tardor i encara no les heu fet però, ja veureu que es notarà el ritme de feina entre juliol o agost i el setembte. El setembre és el més de la tornada a l'escola, de començar de nou, d'adonar-se que torna a faltar res per Nadal i per concluir l'any ... En fi tenim per davant la baixada que ens prepara per a la pujada de gener :)
El meu post d'avui l'he volgut dedicar als musicals. He estat passejant per blogs i he vist que en un dedicaven una entrada a "Singing in the rain" i al gran Gene Kelly i m'han vingut ganes de fer al mateix però, amb diversos musicals de tota la vida. Aquí teníu la meva tria:
1) GREASE: Olivia Newton John y John Travolta en un musical ambientat els anys 50 en un inistiut nord americà. Una noia s'ha enamorat dun noi durant l'estiu pero, pensa que no el tornarà a veure mai més. Res més lluny de la realitat, el té més a prop del que es pensa però, ell va a la seva bola. El tema estrella del musical és "You're the one that I want". A pesar de que haurien de ser tots alumnes d'institut, els actors feia temps que havien deixat l'adolescència enrere. Grease ha estat desde sempre una de les meves pel·lícules preferides, el meu musical de capçalera, em se totes les cançons !
2) WIDE SIDE STORY: Inspirada en la història de Romeu i Julieta. És la història de dues bandes enfrentades (els Sharks - imigrants portoriquenys - y els Jets - estadounidenses d'origen irlandés), d'un amor impossible que supera totes les barreres (el de María y Tony) d'unes coreografies úniques i irrepetibles que de ben segur tots coneixeu. Va tenir tant d'èxit la pel·lícula que se'n va fer un musical igualment existòs. Us poso el número del tema "Amèrica" perquè m'encanta la coreografia:
3) CANTANT SOTA LA PLUJA: Aquest l'he comentat al començar el post. He de dir que coses de la vida, no l'havia vist mai fins fa uns dies al canal de la MGM (Metro Goldwyn Mayer) i em va enamorar. Jo sóc una admiradora de tot el que sigui música i dansa, m'encanta veure pel·lícules on la gent balla i es munten grans coreografies però, aixó no vol dir que tots els musicals m'encantin. En aquest cas em vaig quedar enbadalida observant el gran Gene Kelly ballar. Que bo que era! Ja no en queden com ell! Us deixo el número més conegut de la pel·lícula:
4) MARY POPPINS: Aquesta és apte per a tota la família. Entusiasmarà als més menuts de la casa. La història de la nani màgica. Una família acomodada decieix contractar un cangur per als seus nens que són una mica indisciplinats per culpa també de la desatenció dels seus pares. Aquesta màgica nani encarnada per la gran Julie Andrews ajudarà a tota la família a base de cançons divertides que guarden ensenyances importants. Us deixo un dels últims números de la pel·lícula que a mi em porta grans records, doncs la vaig ballar quan feia dansa de petita. Se que hi ha cançons més conegudes però, a mi m'encanta aquest número musical amb el gran Dick Van Dyke.
5) SOMRIURES Y LLAGRIMES (the sound of music): Pel·lícula basada en fets reals que van succeir en la Segona Guerra Mundial. Una novícia acut a casa d'una família acomodada de Salzburg, es tracta de la famosa família Von Trapp, la família està formada pels set fill del capità Von Trapp que s'ha quedat vidú. La noia haurà de fer d'institutriu dels set nens i nenes mentre mica en mica neix l'amor entre ella i el capità. Tot aixó enmig de l'esclat de la II Guerra Mundial. Un musical molt emotiu i molt enriquidor. De nou amb Julie Andrews aquesta vegada acompanyada de Christopher Plummer.
6) DIRTY DANCING: Com a pel·lícula permeteu-vos que us digui que penso que no val gran cosa. Una història d'amor entre alumna y professor de dansa com tantes d'altres i que ens mostra l'alliberació familiar de Baby la protagonista. Nada nuevo bajo el sol que diríem. La pel·lícula pero, ens mostra el ja malaurdament desapregut i gran Patrick Swayze ballant com solament ell sabia fer. Sexy y desenfadat, a més a més, la banda sonora del film conté una tema que estará sempre als anals de l'història musical: "The Time of my life" que es balla de manera espectacular i meravellosa al final del film.
7) COYOTE UGLY (El Bar Coyote): Aquesta la poso perquè no sigui dit que no poso films actuals. La pel·lícula tampoc és gran cosa, entretingudeta, noia de poble que vol triumfar però, la BSO de la pel·lícula és genial. Grans temes de Leanne Rimes com la famosa "Can't fight the moonlight", temes de la banda Blondie i d'altres molt coneguts. També són famosos els balls sensuals que es marquen les actrius sobre la barra.
8) THE BODYGUARD (El Guardaespatlles): El gran Kevin Costner protegint a la súper diva Whitney Huston. Aprofito per fer-li un petit homenatge ja que va morir no fa massa. La pel·lícula tampoc és res de l'altre dimarts però, de nou la BSO és molt potent amb temes com "I will always love you " que a pesar de que la va fer famosa Whitney Hosuton, no és un tema seu sino de Dolly Parton, "I Have nothing" o "Queen of the night".
9) MOULIN ROUGE: Història d'amor ambientada al París dels començaments de segle XX (any 1900). Protagonitzada per Nicole Kidman y Ewan McGregor. Un muntatge molt espectacular acomoanyat de grans números i música tant coneguda com The Beatles, Madonna, Elton John, Quee, The Police o Nirvana!
10) CABARET /CHICAGO / BURLESQUE : Les poso juntes perquè volia fer una llista de només 10 musicals però, aquestes tres no hi poden faltar. Són similars, ambientades en el món del cabaret i el Burlesque, una més moderna amb una Cher que sembla no envellir i la gran Christina Aguilera que són el millor d'una pel·licula que no te més història. La primera protagonitzada per la gran Liza Minelli i l'altre per Richard Gere ballant i cantant, Catherine Zeta Jones, Renée Zellweger i Queen Latifah. Totes tres tenen grans numeros musicals, la història obviament és molt millor la de Chicago i la de Cabaret així ho avala a crítica i els premis rebuts. Us deixo alguns números interessants que he trobat:
Espero que el post us hagi agradat i no se us faci pesat. L'he fet el millor que he pogut i seleccionant els musicals que més m'agraden. Això no vol dir que no n'hi hagi de millors que segurament m'he deixat. Podeu dir la vostra als missatges. M'encantarà fer una segona part amb propostes vostres.
