sábado, 30 de enero de 2016

STOP A LES IMPOSICIONS DEL MÓN DE LA MODA

Bon dia amics i amigues, 

Com sempre, el primer és demanar perdó per passar tan poc per aquest blog, intentaré ser més constant però, ja dic per avançat, que per segons quines coses tinc poca voluntat ...
Si m'he decidit a passar-hi avui és perquè necessitaba algún lloc on "vomitar" la meva indignació després d'una tarda de compres. 

Aquesta tarda, he anat de rebaixes al centre comercial de davant de casa. El tinc a cop de pedra i a sobre estem en el remat final de les rebeixes, doncs perquè no aprofitar l'ocasió que la pinten calva?

L'indignació ha vingut quan després de triar i remenar, m'he adonat d'un fet que ja sabia però que avui he vist més clar: En algunes tendes de roba per a noies joves, de nenes i adolescents remarcaria perquè és important fer-ho, no hi ha talles prou grans. Si ja se que en rebaixes solen quedar només talles petites, aquelles que els modistes s'entesten en seguir fabricant pero, en les que a la pràctica, no pot posar-se gairebé ningú; però, el problema al qual em refereixo, passa en en rebaixes i en temporada i per això és més greu.  

En pantalons i faldilles és missó impossible trobar res més enllà de la 40 i cal dir, que sovint aquesta es realment insuficient fins i tot per a noies a les que anomenaríem "primes". En camises, bruses, jerseis i demés roba per a la part superior del cos, no hi ha res més gran d'una M o amb molta sort una X. La pregunta és, i les noies que - pel motiu que sigui - no caben en aquestes talles (que no deuen ser poques) que han de fer? no vestir-se? anar despullades? anar a comprar a les tendes per a dones grans, on va ma mare que te gairebé 60 anys on si hi ha talles grans (i ho dic amb tot el respecte)? Fer règims i a dietes estrictíssimes posant en risc la salut per aconseguir entrar a la roba? Això és el que volen les cases de roba i els seus modistes? Una societat de gent esquifida, sense corves, sense cul, sense panxa, sense pit, sense res del que te una dona normal i corrent vaja? Una societat de noies sense gota de greix, d'estatura i pes mig, de 90-60-90, totes iguals d'esbeltes i avorrides? És això? Doncs és molt trist!

Un altra pregunta que m'ha sorgit, és per què les noies que estan súperprimes (les que matemáticament, diríem que estann situades al límit per abaix) si poden disposar de talles com la 32 i la 34 i aquelles que estan una mica més grossetes, o no ja això, si no que simplement tenen cadera, cuixa, pit, panxa, xixa o certa embergadura (les situades al límit per dalt) aquestes no trobaran cap talla per elles?  Perquè si prenem ambdos límits com a negatius, com a persillosos per la salut, un si troba roba i l'altre no? Estem estigmatitzant les noies grassonetes i amb curves? estem donant per bo un model de dona esquàlida, que passa gana i es mata a fer esport?

Això es diu discriminar. Discriminació de tota aquella noia/dona que no sigui com un pal o similar. Perquè? No ens omplim la boca dient que la bellesa es a l'interior? que tothom és bell? i que res de gordes i primes?  doncs així hauria de ser! Fem-ho/ Creguem-nos-ho! El problema és que el món de la moda i també l'audiovidual se'n oblida sempre.  Les gordes no venen. I pensar que en segles passats ser una dona ben gorda era el millor que et podia passar!

M'ha semblat indigant pensar en una noia de 15 o 20 anys, grassoneta o simplement generosa de pit i cul que desitgi vestir com les seves amigues, com la gent de la seva edat, no pugui fer-ho perquè no hi ha talles per a ella! Perquè les talles més grans són la 38, la 40 i si hi ha sort la 42 que molt sovint són les que ja necessiten les noies a qui ningú titllaria mai de gordes. Així doncs, quan una de les "gordes" necessiti o desitji vestir-se a la moda, que haurà de fer? Matar-se de gana? Matar-se fent esport al gimnàs? Matar-se, no? Aquesta és la solució...

Doncs jo dic NO! Que la decisió de posar-se a dieta o fer règim sigui només per salut o perquè un ho vol i sobretot supervisada sempre per especialistes, però, mai perquè ningú ens hi obligui! Que no sigui ni un Stradivarius, ni un Bershka, ni un Mango ni cap tenda de roba amb canons estúpids qui ens faci passar gana o ens forci a fer abdominals si no en tenim ganes. 

I és que, a més a més,considero que una talla 42,44 o 46 no són sinònim de sobrepes o obesitat. Hi ha noies que són molt altes i altres de molt baixetes, n'hi ha amb cartuxeres i sense, amb caderes o amb cintura de vespa, amb panxa per haver menjat i begut a gust i amb ventre pla per casualitat o per força de voluntat, noies amb talla 110 de pit i d'altres que en prou feines si omplen una 80, noies amb el cul gros, petit, caigut, aplanat, sortit o com sigui i totes elles són boniques i mereixen poder tenir la mateixa oportunitat de lluir la peça de roba que desitgin! 

La moda hauria de ser l'oportunitat de fer-nos i veure'ns més atractius pero, sense deixar de ser nosaltres. No pas fer-nos esclaus d'ella fins al punt de deixar-hi la vida! 

#Sócunadonareal
#Tinccorves
#Viscalescorves 
#Tincpanxa
#Tinccul
#Notinctetes
#Sócfeliç
#Mestimotalicomsóc 




   




No hay comentarios:

Publicar un comentario