sábado, 10 de julio de 2010

Tarda de juliol


Bones amics i amigues,

Doncs si ja som a l'estiu, ja tenim la xafogor en l'ambient i la calor com a tema central de totes les converses actuals, fa uns dies que han començat les rebaixes, cada cop menys rebaixes ja que tret d'un parell o tres de botigues, la resta no ha baixat pràcticament gens els preus i sovint el que tenen rebaixat no val la pena; sabeu tinc el lleuger presentiment de que en algunes botigues quan arriben les rebaixes, amaguen el gènere que hi havia hagut fins al moment, treuen la roba que tenen d'altres temporades i és aquesta roba la que rebaixen o això, o és que gairebé tot el que veig ara rebaixat de preu m'atrau molt menys que quan no ho estava.
Avui hauria de ser a la platja si, però,com que ja hi he anat diversos dies d'aquesta setmana, avui m'ha fet mandra, a més a més, aquest matí he sortit a gastar el meu sou (que cada mes arriba més tard però, com a mínim arriba direu alguns) en les rebeixes i per la tarda estava cansada, així que he preferit fer un cap de setmana més tranquil. Aquesta tarda ha estat tarda de reivindicacions, a Barcelona milers de persones caminen sota el sol reclamant un estatut més digne com a catalans tal i com se'ns va prometre, la veritat és que envejo aquesta capacitat d'aquesta gent de sortir en ple estiu sota un sol de justícia a demanar més de tot per la nostra nació quan segurament estarien millor torrant-se a la platja, se'ls hi agreix i potser hauríem de prendre exemple si algun dia volem aconseguir alguna cosa.

Demà em toca dinar familiar per celebrar sants endarrerits i per la nit la gran final del Mundial de Sud Àfrica, la veritat que a mi tant me fa però, la resta de la gent s'ha tornat boja, bé potser l'ocasió s'ho mereix, mai havíem arribat a la final i ja que hi som deurà tocar guanyar-la no? el que si que haurem de tocar és fusta no nomès per guanyar sino perquè si ho fem la festa no s'allargui massa i poguem dormir aquells qui el Mundial ens la bufa una mica.

Serà un cap de setmana de contrastos, mitja nació reclamant una independència que sembla mai arribarà i la resta preparant-se per a veure una històrica final del Mundial repelta per cert de futbolistes catalans que representen a Espanya. Tots junts ens agradi o no som de moment un sol país ple de contradiccions i de crísis també.

Bon cap de setmana