Aquesta vegada gairebé no heu tingut temps ni de trobar-me a faltar. No se perquè m'han vingut ganes de'escriure quatre ratlles de les meves. No és que tingui massa a dir, per sort o per desgràcia, tot continúa com sempre. En fi, suposo que no hi ha mal que 100 anys duri però, com en duri 99 a veure qui és el bonic que ho suporta i en surt viu per explicar-ho!
Ja som al juny, el mes en que definitivament ha d'arribar l'estiu i en que el bon temps fa camí cap al seu punt àlgid. Tot i que en vista del maig que hem tingut, el nou mes tindrà feina quan a metereologia. Entro en aquest nou mes amb ganes i il·lusió, amb el curs académic esgotant minuts, amb plans de festa, ball, sopars, viatges, riures .... A l'horitzó. Ja us aniré explicant. Prefereixo no avançar masses coses ja que despres se'm "gafen" i com que hi tinc moltes il·lusions posades, vull que es realitzin i resultin possitives, de disgustos ja en col·lecciono prous durant l'any, ara és época de passar-ho bé i gaudir al màxim.
El juny doncs, ha de ser si o si, el mes que doni pas a l'estiu, la calor, la platja, el mar ...
Dites les quatre tonteries de rigor, amics i amigues, m'acomiado fins a la pròxima que no us puc concretar quan serà perquè estic a tope però, és per culpa del juny!
Llença't que l'instant és únic i no es repetirà (Lax'n Busto).
Com sempre, el primer que he de fer és demanar perdó per haver deixat de banda el blog tant de temps. Ja se que sempre promero ser constant i tornar però, no ho acabo d'aconseguir. Em passa el temps volant i no l'atrapo mai! Aquesta vegada però, tinc excusa - o això crec - doncs, des de sempre a la meva vida, els mesos d'abril i maig solen ser moguts i no em deixen gaire temps lliure. Em considero una persona inquieta i amb ganes de fer sempre alguna cosa, de no parar ni un segon vaja; per això, em trobo que en aquests mesos de primavera tot és precipita. Tot el que comença acaba i en el meu cas ho fa en els mesos de primavera: cusros, examens, assajos, estudi, treballs ... Però, ara ja gairebé està tot controlat, cosa que per altra banda em deprimeix una mica. A mi m'argrada aquesta sensació de no tenir temps, d'haver de fer moltes coses i complir metes. Per això, ara quan s'acaba tot i és perd la tensió, em sento una mica buida. Suposo que també està bé sentir que ja ho has donat tot i que tot s'ha complert segons el previst. El gust per la feina ben feta podríem dir. Per això, ara vindrà l'estiu també, per tornar-me a omplir, carregar energies, dedicar-me a mi i reflexionar sobre el que s'ha fet i ja queda enrera i el que queda per fer que està per endavant. També será important meditar sobre el que vull i el que necessito fer.
En fi després d'aquests rotllo filosòfic passó a desgranar el tema que vull tractar avui. La Felicitat. És un concepte tant vast, tant inexacte, tant incert, tant tot i a la vegada tant res ... Per què ... al cap i a la fi ... què coi és la Felicitat? com sap un amb exactitud quan és feliç i quan no? o quan i on comença i acaba la felicitat?
Ser feliç és ser ric i tenir-ho tot? o no tenir res i continuar somrient? Ser feliç és estar amb algú i estimar? o aprendre a estimar-se a un mateix per després compartir-ho? Ser feliç és tenir-ho tot planificat i dissenyat? o deixar-se endur per l'improvització i el misteri?
No ho se ... No ho tinc clar ... El que si se, és que cada dia hem de buscar la felicitat, llevar-nos amb aquesta meta i anara dormint pensant que l'hem assolit o si més no, que hem avançat poc o molt, cap a ella.
Com sempre dic, somrigueu molt! Somriure és de les poques coses bones que és gratis. El teu somriure és el teu súper poder, el que t'ajuda a tirar endavant, a superar els pitjor moments. No heu pensat mai que sovint un somriure obre més portes que una clau?
Somrigueu també perquè encara que no ho pensem, el nostre somriure pot ser la felicitat d'algú altre! Fem doncs, que el nostre somriure sigui la llum que il·lumini als que són a prop nostre i a la vegada, ells podran ser la riatlla que ems faci brillar a nosaltres!
Torno a ser aquí altra vegada. Com de costum il·lustraré el meu estat d'ànim amb un tema musical. Així que potser el més correcte seria dir que posaré so als meus sentiments. El tema que he escollit avui és diu "Try", l'últim single de Pink. Ho he fet per diverses raons que vull explicar: la primera de tot i la més important quan de música es tracta, és el gust. La canço em va agradar des del primer segon, si no haguès estat així, no us la posaria és evident. Es tracta d'una balada canyera i potent que permet expresssar sentiments molt intensos sense caure en tópics.
El segon motiu i que em va acabar de convencer és el videcolip. Personalment, perquè un tema estigui complet a tots els nivells, penso que s'ha d'acompanyar d'un bon videoclip, coherent amb la lletra i l'estil de la canço i aquest penso que n'és un bon exemple. Podria fer una llista de grans temes que tenen uns videoclips horrorosos i en alguns casos em sap molt de greu! La coreografia que executa Pink amb el ballarí (que està com vol, tot s'ha de dir) és incríble i gens senzilla per altra banda. M'ha sorpres gratament veure la versatilitat de Pink tant musicament com artísticament. Demostra un domini del ballet contemporani que em sembla magistral. Aplica la dansa clàssica a una canço tant intensa com aquesta sense que resulti avorrit o insuls. Fent que la lletra guanyi significat amb cada pas de la coreografia i aconseguint que l'espectador pugui experimentar l'intensitat de la lletra.
He d'explicar que sóc una apasionada de la música i de la dansa, de fet no entenc una sense l'altre i tampoc entendria la meva vida sense cap de les dues. És increíble tot el que es pot expressar amb una canço o una coreografia. Com igual de increíble és el poder de la música per curar, calmar, excitar, divertir, consolar ... Per tant, un tema com aquest que s'acompanya d'una presentació tant potent no em podia deixar indiferent.
El tercer motiu és la lletra - que a continuació us deixo -. Començant pel títol - TRY (Intentar) - tant curt però, a la vegada tant ple de significat. Un verb que diu tant en tant poc. Quantes coses ens perdem per no intentar? quants somnis es queden al llit per no atrevir-nos? quants somriures deixem de gaudir per no ser prou valents? Quants finals podríen ser inicis si haguessim donat aquell pas o fet aquell gest? O situant-nos en el pla social que aquests dies és tant candent, quantes vegades en deixarem trepitjar per no aixecar-nos i cridar? En fi, crec que no hi ha massa més a dir en aquest sentit. Si anem traduïnt la lletra veiem que és un tema clarament orientat a l'amor, a tornar-se a llevar després d'un fracàs sentimental o simplement, a lluitar pel que ens importa abans no s'escapi definitivament i que quan posem la vista enrera ens n'haguem de penedir perquè encara "crema". Una lletra que ens convida a buscar respostes que sovint només es troben en aquest Try. M'ha semblat un tema que pot venir bé també per l'època de l'any en que estem: La Primevara. Época que convida a llençar-se, a buscar l'amor de nou, a brillar com el sol, a somriure com les flors, a reviure en tots els sentits després d'un fred hivern ...
TRY
Ever wonder 'bout what he's doing How it all turned to lies Sometimes I think that it's better To never ask why
Where there is desire There is gonna be a flame Where there is a flame Someone's bound to get burned But just because it burns Doesn't mean you're gonna die
You got to get up and try, try, try
Funny how the heart can be deceiving More than just a couple times Why do we fall in love so easy Even when it's not right
Where there is desire There is gonna be a flame Where there is a flame Someone's bound to get burned But just because it burns Doesn't mean you're gonna die
You got to get up and try, try, try
Ever worry that it might be ruined And does it make you want to cry When you're up and you're doing what you're doing Are you just getting by Tell me are you just getting by, by, by
Where there is desire There is gonna be a flame Where there is a flame Someone's bound to get burned But just because it burns Doesn't mean you're gonna die
You got to get up and try, try, try
Us poso el videoclip perquè realment, val la pena gaudir-lo :
Intenteu-ho sempre, sense parar, fins al final, amb totes les vostres forces perquè mai us n'hagueu de penedir i quan us sembli que ja no podeu més o us trobeu un NO com a resposta, no us desanimeu doncs la vida, sempre ens brinda nous motius per seguir intentant-ho i un dia, al final s'aconsegueix alló pel que hem estat intentant, el motiu que recompensa tots els esforços realitzats.
Com gairebé sempre, el primer que hauré de fer és demanar-vos perdó per haver trigat tant a tornar a fer acte de presència en aquest bloc però, és que com dic sempre em falta temps i sovint motius, vull dir que em falta sentir que tinc alguna cosa mínimament interessant a explicar. No se tampoc si el que escriure avui serà interessant o no però, sento ganes de deixar quatre ratlles en aquest blog.
Com diu el títol ja som a la Primavera época en que tot torna a revifar. Després del dur hivern que sempre simbolitza un període apagat, fosc, fred ... Arriba la Primavera que fa néixer la vida. Estació on les plantes i les flors tornen a estar espléndides, on el solet comença a sortir tímidament y les primeres calors es deixen sentir i on també les primeres al·lergies fan la punyeta. Personalment, és un temps que m'agrada força, doncs com ja he dit acomiadem l'hivern i el fred i ens endinsem en un temps temperat i força agradable que encara te lluny les calorades i xafogors pròpies de l'estiu. Hem puc començar a alliberar de tanta capa de roba que obliga a portar l'hivern i començar a entreveure la platja, el bañador, el solet ... En fi, que la primavera m'agrada i només per això, ja val la pena esciure aquesta entrada que a algú segurament, li semblarà estúpida però, com el el blog és meu, decidieixo jo ....
Us deixo aquí una canço de l'Oreja de Van Gogh que m'ha semblat que s'adiu força a tot el que he comentat. Es diu "Promesas de primavera". Parla d'aquesta estació de l'any i els seus efectes i aprofita també, el simbolisme de la mateixa per dibuixar una metafora o paral·lelisme amb com seria viure sense la violéncia i el terrorisme, havent-los abandonat d'una vegada per totes i deixant pas a la Primavera, a la vida i l'alegria.
Ja només deistjar-vos que tingueu una Bona Pascua i una feliç Primavera !
Ara feia molts dies que no passava per aquí, no acabava de trobar el moment però, avui he pensat que podia ser un bon dia per reemprendre el meu blog i espero que d'una manera més periòdica!
El títol del post d'avui, fa referència a que ahir, dia 8 de març de 2013 va ser el dia de la Dona Treballadora i he pensat que aquest títol que a l'hora és el del nou tema d'Alicia Keys reflectia prou bé la realitat femenina en aquest moments.
No diré res nou, si explico que avui dia, estem tots - homes i dones - molt putejats, ho sento per la paraulota però, sovint és impossible utilitzar un eufemisme per dir quelcom en tota la seva magnitud. Com a treballadors hem perdut gairebé tots els drets, doncs entre retallada i retallada, també ens han pispat alguns drets laborals que tant havien costat d'aconseguir; i també ens ha sigut pres el poder, si no hi ha feina però, si que hi ha moltíssim excedent de mà d'obra, és de calaix que el treballador/a no té massa poder, és la Llei de l'oferta i la demanda aplicada al mercat laboral. Però això, encara és més marcat en el món de la dona que ja venia discriminada i perjudicada de fàbrica, simplement pel fet de ser dona, el sexe dèbil que hem sigut sempre ...
És cert que hem avançat molt, qui ens veu i qui ens ha vist. Estem present en molts llocs de poder i decisió, estem presents en tots els àmbits laborals i professionals, en alguns aspectes fins i tot hem aconseguit demostrar que podem ser igual o fins i tot millors que els homes, de fet podem fer els mateixos rols que ells i ara el sexe masculí, en general ens respecta, té en compte, col·labora i ajuda molt més que abans. Hem aconseguit encarar la vida d'igual a igual sense importar el sexe, equiparant tasques i rols però, encara ens queda molt camí per fer. Sense anar més lluny no estem retribuides igual que els homes, molts encara continuen pensant que el nostre lloc és a casa fent les feines de la llar, cuidant als fills/es o cuinant i fent pastetes, continuen havent-hi maltractaments a ple segle XXI, molts tabus i prejudicis per trencar, en alguns països encara continuem sent vexades, maltractades i menyspreades. Així que malgrat ens podem sentir molt orgulloses del camí fet - jo personalment, m'ho sento - no hem de perdre de vista que ens queda també molt per fer ! Hem de tenir clar que sempre hi ha marge de millora, que sempre es pot anar més lluny i hem d'anar-hi !
Bé us desitjo a tots homes i dones però, en especial a elles que acabeu de gaudir d'aquest dia. Si, si, ja se que va ser ahir però, avui en algunes agrupacions encara es fan celebracions. Jo avui mateix me'n vaig de sopar i festa en motiu de la nostra diada !
Penseu també que el dia de la dona va ser ahir però, que en realitat hauria de ser cada dia de la nostra vida, ja que cada dia som dones, lluitadores i patidores, cada dia ens hem de llevar, fer camí, sentir-nos plenes i estimar-nos com a dones.
Per finalitzar, us deixo el videoclip de la canço que us deia al principi: "Girl on Fire" de la gran Alicia Keys.
Ahir mentre era al llit, poc abans de que la son em vinguès a buscar, vaig pensar en que avui ja seríem a dia 3 de gener de 2013 però, que feia encara no un més estavem a 3 de desembre de 2012, esperant expectants l'arribada del Nadal. Un Nadal que ja acaba, que apura les sevs últimes hores i que ens porta com un vendaval, de pet a l'inici de la famosa "cuesta de enero"; enguany molt més pronunciada que mai. Bé, tornant al punt de partida inicial, ahir abans d'adormir-me, em vaig preguntar que era realment, el temps. A quina velocitat funciona? El podré arribar a atrapar mai? La conslusió final a totes aquestes qüestons va ser una darrera pregunta: Com es pot entendre i explicar un concepte tant asbtracte, filosòfic, atemporal i temporal a la vegada?
La veritat no ho se, solament puc dir que el temps passa ràpid, quan et vols adonar d'on ets ja fas tard. Tant bon punt et trobes esperant el bon temps, les vacances i el sol, com ja han passat i la pròxima parada es diu fred, Nadal, turrons i cava al mateix instant en que ja ets a un nou any i esperes altra vegada les orenetes, el mar i el sol. En un moment et trobes exprimint al màxim l'any 2012 i a l'altre, et despertès resacòs després de la festa de cap d'any vivnt al 2013 on tot torna a començar i el marcador està a zero altre cop.
Tot plegat potser vol dir que em faig gran i el temps em passa més ràpid? no ho creec, doncs quan miro enrera penso que en els 365 dies que he deixat enrera he tingut temps per fer de tot i recordo com de llargs se m'han fet els dies quan aquella cosa que tant desitjava no acabava d'arribar. Potser voldrà dir doncs que perdo massa el temps? Podria ser però, no tinc en absolut aquesta sensació doncs, durant l'any 2012 he fet tot el que desitjava fer: conèixer gent, veure món, estimar, divertir-me, riure, ballar, cantar, descansar ... Per tant, no es pot dir que hagi perdut el temps.
És aquí quan arribo a la conslusió de que mai entendre el temps, que mai en tindré prou i sempre me'n farà falta més i més i que de cada cop me'n quedarà menys i hauré d'aprendre a optimitzar-lo (m'encanta aquesta paraula), a dedicar-lo a aquelles persones que valen la pena i que el saben valorar, a aquelles coses que hem fan sentir feliç però, també a aquelles que són obligatòries i que cal fer i sobretot dedicar temps a ser feliç i fer feliços als altres, doncs és la millor manera d'invertir el temps que em queda sigui molt o sigui poc.
FELIÇ 2013 - Aquest any no malgasteu el vostre temps amb aquelles persones que no el valoren, no perdeu el temps estant de mal humor o plorant per alló que no té solució o per algú que no ho mereix. Només està permés plorar d'alegria i felicitat. Així que busqueu algú que valori el vostre temps i el vostre somriure i activitats i ocupacions que el facin aflorar el màxim possible !
SIGUEU FELIÇOS I FEU FELIÇOS ALS ALTRES, DONCS ÉS L'ÚNIC QUE COMPTA AL FINAL!
.jpg)
.jpg)
