Adéu 2012, benvingut 2013 !

Falten poc més de 24 hores perquè acomiadem l'any 2012 i donem la benvinguda al 2013, un any que com tots els altres, ens acompanyarà durant 12 mesos i en el qual com també sempre passa, hi tenim posades moltes esperances i il·lusions. De nosaltres dependrà el devenir del mateix. 

Són molts els que en aquestes darrers hores del 2012 fan balanç de com ha anat l'any, de si han aconseguit el que s'havien proposat quan el van iniciar, de que els ha deparat el destí, de si tot ha sortit com esperaven o l'any els ha sorpres tant possitivament com negativament. Jo també volia fer un repàs al meu any 2012 però, he pensat en fer una cosa una mica més original o com a mínim més complerta que us aconsello a tots realitzar. 

Entre el dia 30 i 31 de desembre confecciono una llista de coses que m'agradaria que passessin durant el 2013, unes de més personals, d'altres de més globals, unes que depenen de mi, les altres estan en mans del destí, algunes són reptes que em poso, d'altres desitjos si voleu egoistes ... En fi , tot una llista de coses, 13 concretament, n'he escrit jo perquè l'any que encetem és el 2013 però, cadascú pot escriure les que vulgui, com més coses escrigui més feina es posa per al nou any.

Un cop acabada l'he guardat en un lloc que només jo conec i m'he promés tornar-la a llegir exclusivament d'aquí 1 any. Abans d'acabar l'any és probable que la revisi però, un cop al 2013 ja no la tornaré a llegir fins a 31/12/13. Llavors serà el moment en que faré balanç del 2013 i valoraré la meva trajectoria al llarg de l'any. Si he complert el guió o no, com d'aprop o de lluny sóc de les meves metes, quines són impossibles i quines cal revisar i esforçar-se més per aconseguir-les ... Tot plegat  es tracta de tenir més dades a l'hora de fer la revisió personal anual. També m'he permés el luxe de fer algunes apostes amb mi mateixa o amb el destí, apostes sobre el futur, sobre coses absurdes. Només perquè quan d'aquí un any consulti la llista pugui riure també una mica. Una vegada analitzat el 2013 serà el torn de preparar la llista per al 2014 ... D'aquí un any - si Déu vol - vindré aquí i us explicaré el resultat del meu experiment.

Avui només em resta desitjar-vos una BONA ENTRADA AL 2013 I UN COP A DINS, QUE SIGUI MILLOR QUE EL 2012 PERÒ, PITJOR QUE EL 2014 !

Aquest Nadal vull estar amb tú ...

Doncs si amics i amigues, aquest Nadal vull compartir-lo a amb tots vosaltres. 

Ara feia molt de temps que no passava per aquí. No se si per falta de temps, per no trobar el moment exacte, per no tenir res interessant a explicar o perquè en aquests temps tant difícils, sovint l'ànim no és el millor com per posar-se a escriure en un blog que aboga pel bon rotllo.

Però ara, un cop el món no s'ha acabat i hem entrat de ple en la millor època de l'any cal canviar el xip! 

Ja som a NADAL i en aquests dies, l'ànim només pot estar col·locat en una posició: alegria, possitivisme, felicitat, pau, serenor, ... 

Així, que m'he dit que no podia deixar d'actualitzar el blog en aquesta època tant màgica, per desitjar-vos a tots i totes, BON NADAL, BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU (ho dic ara perquè, igual entre una cosa i l'altra, ja no torno fins ben entrat el 2013 i llavors, ja no tindrà sentit). No deixeu de gaudir de les festes, després no les tornarem a tenir fins d'aquí un any que promet ser complicat així, que potser val la pena omplir el sarró de bons proposits, riatlles, d'afecte, de grans experiències, d'abraçades i petons per poder-los anar evocant i usant durant l'any en aquells moments en que estiguem baixos de moral. Una mica com repartir tot el que en aporta el Nadal durant tot els 12 mesos de l'any.  

Això si, ompliu només l'ànima perquè si ens passem amb el cava, el turrons, els polvorons, les neules, els canalons de Sant Esteve, l'escudella de Nadal, el marisc de cap d'any o el tortell de reis després no hi haurá qui ens mogui ... Recordeu que passat festes hi ha "la cuesta d'enero" y més val anar-hi lleuger no? 

En fi, sigueu molt feliços per Nadal, ara i sempre. Rieu. Canteu. Abraçeu-vos i no us oblideu de dir als vostres éssers estimats com els estimeu.  

AQUEST NADAL EL TEU SOMRIURE I EL TEU AFECTE SERÁN ELS MILLORS REGALS QUE POTS OFERIR ALS TEUS !

Crònica d'una diada reivindicativa

En aquest post d'avui, us explicaré com vaig passar l'11 de setembre de 2012. Va ser tot un pèl precipitat i fins l'últim moment no tenia clar que faria. 

Per una banda, volia celebrar-lo com es mereixia i fer quelcom diferent d'altres anys però, per l'altra tampoc em sentia tant radical com per anar a la manifestació ... Tot i així, vaig acabar a la manifestació que hi havia a Bracelona. L'arribada a Barna va ser accidentada, el bus va fer gairebé una hora tard tot i que després va fer molta via i dins feia moltíssima calor, em sentia com un pollastre alast, res comparat amb el que viuria més tard. 

De seguida ens vam adonar que Barcelona estava plena de color, del color de l'estlada i la senyera, plena de festa perquè realment, aquest 11 de setembre va ser una festa, una festa major de Catalunya. Vam dinar envoltats de senyeres, estelades, sol ... Mica en mica veiem com anaven arribant autobusos d'arreu de Catalunya mentre nosaltres acabavem de dinar en una terrasseta pròxima a Plaça Catalunya. De seguida vam agafar lloc a la manifestació, mica en mica arribava més gent, l'espai s'omplia, les gralles començaven a sonar, els crits reivindicatius es repetien ... UNA FESTA Ssenyors UNA FESTA. Ho poso en majúsucles perquè precisament, jo patia perquè no hi haguessin altercats però, tot va ser una bassa d'oli. El seny català va sortir a manifestar-se també. 

Allá cridant, saltant, celebrant ... Entre més d'un mil·lió de persones que inundaven la ciutat comtal. Els carrers eren plens de gent, d'estelades, de pancartes reivinidcatives, de música, de crits, de catalanisme ... Realment vaig tenir la sensació d'estar vivint un moment històric del que explicaré als meus nets quan en tingui! Va ser una Díada molt bonica i diferent. Estar allà al mig realment, feia posar la pell de gallina a qualsevol. L'únió d'un poble, del que sigui, fa emocionar. No importava si hi estavem per raons culturals, linguítiques o fins i tot económiques, erem allá perquè estavem tips d'aguantar segons que, de ser els pagafantes (això precisament, ho vaig llegir en una pancarta), de ser sempre els que entomem, de sentir-nos poc considerats, alguns fins i tot ofegats i lligat però, sobretot erem allí per que SOM, per la nostra voluntat; i qué millor que sortir a cridar-ho ben fort. Catalunya no va fallar i la manifestació va ser un èxit a pesar del que molts han dit i diran. Al començament ja he dit que no sóc tant radical, no he pensat mai que les coses fossin o blanques o negres, sempre hi ha grisos però, verdaderament si finalment, s'aconsegueix alguna cosa, que sigui bona per al nostre país, per petita que sgui, es deurà en gran part a aquest 11 de setembre, tants dels que hi erem presents com dels que hi eren de sentiment, ànima o pensament. Ja diuen que l'unió fa la força! Visca Catalunya ! 

Una de musicals !

Hola gent !

Com va la reentrada a la feina ? espero que bé, jo fa ja dies que estic treballant pero, se que ara al setembre es notarà de veritat el que és tornar a la rutina i a les exigències diàries. Molts comenceu demà, d'altres potser heu decidit deixar les vacances per la tardor i encara no les heu fet però, ja veureu que es notarà el ritme de feina entre juliol o agost i el setembte. El setembre és el més de la tornada a l'escola, de començar de nou, d'adonar-se que torna a faltar res per Nadal i per concluir l'any ... En fi  tenim per davant la baixada que ens prepara per a la pujada de gener :)

El meu post d'avui l'he volgut dedicar als musicals. He estat passejant per blogs i he vist que en un dedicaven una entrada a "Singing in the rain" i al gran Gene Kelly i m'han vingut ganes de fer al mateix però, amb diversos musicals de tota la vida. Aquí teníu la meva tria:

1) GREASE: Olivia Newton John y John Travolta en un musical ambientat els anys 50 en un inistiut nord americà. Una noia s'ha enamorat dun noi durant l'estiu pero, pensa que no el tornarà a veure mai més. Res més lluny de la realitat, el té més a prop del que es pensa però, ell va a la seva bola. El tema estrella del musical és "You're the one that I want". A pesar de que haurien de ser tots alumnes d'institut, els actors feia temps que havien deixat l'adolescència enrere. Grease ha estat desde sempre una de les meves pel·lícules preferides, el meu musical de capçalera, em se totes les cançons !

2) WIDE SIDE STORY: Inspirada en la història de Romeu i Julieta. És la història de dues bandes enfrentades (els Sharks - imigrants portoriquenys - y els Jets - estadounidenses d'origen irlandés), d'un amor impossible que supera totes les barreres (el de María y Tony) d'unes coreografies úniques i irrepetibles que de ben segur tots coneixeu. Va tenir tant d'èxit la pel·lícula que se'n va fer un musical igualment existòs. Us poso el número del tema "Amèrica" perquè m'encanta la coreografia:

3) CANTANT SOTA LA PLUJA: Aquest l'he comentat al començar el post. He de dir que coses de la vida, no l'havia vist mai fins fa uns dies al canal de la MGM (Metro Goldwyn Mayer) i em va enamorar. Jo sóc una admiradora de tot el que sigui música i dansa, m'encanta veure pel·lícules on la gent balla i es munten grans coreografies però, aixó no vol dir que tots els musicals m'encantin. En aquest cas em vaig quedar enbadalida observant el gran Gene Kelly ballar. Que bo que era! Ja no en queden com ell! Us deixo el número més conegut de la pel·lícula:

4) MARY POPPINS: Aquesta és apte per a tota la família. Entusiasmarà als més menuts de la casa. La història de la nani màgica. Una família acomodada decieix contractar un cangur per als seus nens que són una mica indisciplinats per culpa també de la desatenció dels seus pares. Aquesta màgica nani encarnada per la gran Julie Andrews ajudarà a tota la família a base de cançons divertides que guarden ensenyances importants. Us deixo un dels últims números de la pel·lícula que a mi em porta grans records, doncs la vaig ballar quan feia dansa de petita. Se que hi ha cançons més conegudes però, a mi m'encanta aquest número musical amb el gran Dick Van Dyke. 

5) SOMRIURES Y LLAGRIMES (the sound of music): Pel·lícula basada en fets reals que van succeir en la Segona Guerra Mundial. Una novícia acut a casa d'una família acomodada de Salzburg, es tracta de la famosa família Von Trapp, la família està formada pels set fill del capità Von Trapp que s'ha quedat vidú. La noia haurà de fer d'institutriu dels set nens i nenes mentre mica en mica neix l'amor entre ella i el capità. Tot aixó enmig de l'esclat de la II Guerra Mundial. Un musical molt emotiu i molt enriquidor. De nou amb Julie Andrews aquesta vegada acompanyada de Christopher Plummer. 

6) DIRTY DANCING: Com a pel·lícula permeteu-vos que us digui que penso que no val gran cosa. Una història d'amor entre alumna y professor de dansa com tantes d'altres i que ens mostra l'alliberació familiar de Baby la protagonista. Nada nuevo bajo el sol que diríem. La pel·lícula pero, ens mostra el ja malaurdament desapregut i gran Patrick Swayze ballant com solament ell sabia fer. Sexy y desenfadat, a més a més, la banda sonora del film conté una tema que estará sempre als anals de l'història musical: "The Time of my life" que es balla de manera espectacular i meravellosa al final del film.

 7) COYOTE UGLY (El Bar Coyote): Aquesta la poso perquè no sigui dit que no poso films actuals. La pel·lícula tampoc és gran cosa, entretingudeta, noia de poble que vol triumfar però, la BSO de la pel·lícula és genial. Grans temes de Leanne Rimes com la famosa "Can't fight the moonlight", temes de la banda Blondie i d'altres molt coneguts. També són famosos els balls sensuals que es marquen les actrius sobre la barra. 

8) THE BODYGUARD (El Guardaespatlles): El gran Kevin Costner protegint a la súper diva Whitney Huston. Aprofito per fer-li un petit homenatge ja que va morir no fa massa. La pel·lícula tampoc és res de l'altre dimarts però, de nou la BSO és molt potent amb temes com "I will always love you " que a pesar de que la va fer famosa Whitney Hosuton, no és un tema seu sino de Dolly Parton, "I Have nothing" o "Queen of the night". 

9) MOULIN ROUGE: Història d'amor ambientada al París dels començaments de segle XX (any 1900). Protagonitzada per Nicole Kidman y Ewan McGregor. Un muntatge molt espectacular acomoanyat de grans números i música tant coneguda com The Beatles, Madonna, Elton John, Quee, The Police o Nirvana! 

10) CABARET /CHICAGO / BURLESQUE : Les poso juntes perquè volia fer una llista de només 10 musicals però, aquestes tres no hi poden faltar. Són similars, ambientades en el món del cabaret i el Burlesque, una més moderna amb una Cher que sembla no envellir i la gran Christina Aguilera que són el millor d'una pel·licula que no te més història. La primera protagonitzada per la gran Liza Minelli i l'altre per Richard Gere ballant i cantant, Catherine Zeta Jones, Renée Zellweger i Queen Latifah. Totes tres tenen grans numeros musicals, la història obviament és molt millor la de Chicago i la de Cabaret així ho avala a crítica i els premis rebuts. Us deixo alguns números interessants que he trobat:

Espero que el post us hagi agradat i no se us faci pesat. L'he fet el millor que he pogut i seleccionant els musicals que més m'agraden. Això no vol dir que no n'hi hagi de millors que segurament m'he deixat. Podeu dir la vostra als missatges. M'encantarà fer una segona part amb propostes vostres. 

Fins la pròxima gent!

Tres setmanes després ... se m'acaben les vacances buaaaa

Doncs si amics i amigues, avui és el meu últim dia de vacances. Han estat 3 setmanes que se m'han fet curtes. Brusel·les molt maco, la recomano. La Platja deliciosa els dies de més calor que han costat força de fer-se veure. La festa, menys de la que haguès volgut però, en fi ... 

Bé com deia al començar, se m'acaben les vacances, sent precisos, el meu últim dia de vacances va ser el divendres passat. Dilluns torno a la feina i prevec que n'hi haurà molta. Només de pensar-ho ja em canso i m'agafa basarda i depressió pos-vacacional, necessito vacances de nou! En fi, no m'hauria de queixar perquè sóc afortunada de tenir feina. Una feina xunga, mal pagada i que ocupa més hores de les que realment acabo cobrant i de les que la gent a la que intento complaure els sembla - que encara és més trist - però, és una feina que ja suposa molt més del que molts poden dir. Intento, no pensar molt en demà però, és que ja està a la volta de la cantonada! A més a més, degut al repartiment de vacances que vam fer a l'empresa, em passaré mig agost (15 dies ) sola a l'oficina, acabaré parlant amb els llapis i bolígrafs, aixó o em tornaré autista! En fi, penso no estresar-me massa, faré el que pugui i qui no esigui content doncs mala sort. No dono per a més. Així mateix, em consolo pensant que a l'estar a mitja joranda forçosa (conseqüències de la crisi) em queden les tardes lliures per anar a la platja, llegir, descansar, veure la TV - estic enganxada als Jocs Olímpics malgrat que no en sortim de gunayar res - gaudir dels úlims dies d'estiu, ballar ... 

A propòsit de ballar. El dia 17 d'agost les noies de dansa del ventre, a partir d'ara, batejades com Belly Moon - tenim un bolo al Molar com a acte de la Festa Major. Estem totes molt il·lusionades i amb moltes ganes. Estem ensajant molt i molt dur, preparant cada detall minuciosament i desitjjant que aquest bolo no sigui l'últim de l'estiu sino el primer d'uns quants, tot i que cal ser realistes i no alçar campanes al vol. Per cert, sobra dir que si algú està interessat en la nostra contractació - que seriòs sona - només ho ha de dir, deixant un missatge al blog amb dades per a contactar amb ell/a. A nosaltres, per descomptat ens farà molta il·lusió i malgrat el que pogueu pensar l'espectacle que presentem és molt variat, divertit i gens avorrit, hi ha de tot, paraula! 

Per avui, m'acomiado. Ja us aniré explicant que tal el retorn a la feina i la rutina, crec que ja no se ni on cau l'oficina jejeje ! Tot el bo s'acaba gent, així que els que comenceu vacances o esteu entremig d'elles aprofiteu-les bé, després ja no n'hi haurà més fins l'any que ve !

Tancat per vacances !!

Si si si !!! Heu llegit bé, ja sóc oficialment de vacances. Segurament la setmana que ve em tocarà acabar d'enllestir petites coses i arreglar la facturació de la meva empresa perquè gràcies al nostre inestimable govern que no es posa d'acord i que ja no te ni idea de que fer per tocar-nos la moral; al deixar preparada la facturació per quan no hi sigui i davant l'imminencia dels fets, he fet les factures amb el 21% d'IVA i ara després de que tothom poses el crit al cel, el govern ha decidit que la llei no entrarà en vigor fins al dia 1 de setembre. Espero que tot plegat no em suposi molt merder.  

El que anava dient, ja sóc de vacances fins el dia 6 d'agost. Tres setmanetes per a mi que no estan gens malament! Per començar dijous dia 19 de juliol agafo un vol destinació Brusel·les per iniciar de debó les meves vacances. Nomès seran 5 dies, un cap de setmana llarg però, penso aprofitar-los al màxim per recòrrer la capital belga de dalt a baix i fer alguna excursió pels voltants. Ja us explicaré que tal a la tornada, si tinc tempc perquè, tot just tornar segurament, hauré de començar els assajos per la nostra tourne d'estiu - sóc una mica exagerada, ho se. Estic molt contenta, ens han contractat per ballar a un campig de la comarca i a un poblet veí per la festa major. A veure si tot surt com cal i triomfem; per la meva part no hi faltaran moltes ganes i il·lusió! Ja veieu que tot just començo les vacances i ja tinc una agenda plena. Com passa sempre i com diria el Xavi Coral a Divendres, no me n'adonaré i ja tornaré a ser aquí, entent aquí com la feina. En fi, que no vull mal gastar ni un dia, vull descansar, anar a la platja - a veure si fa bon temps d'una refomuda vegada! - , posar-me morena, llegir, sortir, ballar, fer fotografies, estudiar una mica - s'ha d'aprofitar quan hi ha temps - anar a un spa, veure els meus amics, somriure, ... Gaudir de l'estiu que només dura uns mesos !!! 

PD. No patiu que per poc que pugui em passaré a deixar algun post! 

M'estic tornant pija i el meu sou no m'ho permet ...

Avui han començat les rebaixes i he sortit de compres. Quin fàstic les rebaixes ! Tot remenat i regirat. Un torrent de gent que entrava i sortia, cues als vestidors, cues a pagar i tot perquè? per unes rebaixes en el preu que eren minses i no valien la pena. A sobre tenia mirats uns vestits que m'agradaven i ja no hi eren. Segons els dependents estaven esgotats però, jo crec que ni tant sols els han tret per vendre, els han retirat per més endavant. La meva tàctica quan venen rebaixes és anar la setmana abans a provar-me la roba tranquilament i sense cues, la deixo ja escollida per quan arribi el dia de l'inici de les rebaixes agafar-la, pagar i marxar. Doncs això he fet, però, últimament, es veu que el dia abans ho canvien tot de lloc i fins i tot, donen gat per llebre, treuen roba antiga per fer la passar com nova i així treure's stock antic mentre que la nova la guarden per ves a saber quan. 

Personalment, penso que cada cop valen menys les rebaixes, no hi ha a penes descomptes de preu i la roba que treuen les tendes és la de la temporada pasada. Penso que val més pagar la roba a preu de temporada i comprar tranquilament que pas comprar amb estress a les rebaixes saldos passats. 

    

Segurament resultaré pija i sibarita però, és el que penso. Avui dia, les rebaixes no valen pràcticament, la pena. El preu de temporada en general sol ser molt competitiu i sempre és més còmode anar a les tendes quan no hi ha molta gent, no hi ha cues, pots provar-te la roba tranquilament i pagar sense esperes.

Una estona de lectura

Fa dies que no escric i entre una cosa i l'altra hem arribat gairebé a l'estiu, bé hi falten pocs dies però, segur que molts ja heu finalitzat moltes activitats de les que es fan durant el curs i heu tingut l'ocasió de visitar ja la platja i/o la pisicina, en resum que ja heu tastat l'estiu i olorat les vacances. Doncs bé, ara tenim per davant uns mesos molt bons per dedicar-los entre altres coses a llegir, a fer cultura, a viatjar a qualsevol lloc sense moure'ns de casa - així estalviem - a conèixer realitats de tot tipus i a conviure amb personatges diferents que ens poden evocar mil i un sentiment diferents. Pesonalment, em considero una gran lectora, llegir és també una de les meves passions, tot i que no puc llegir tot el que voldria però, per aquest estiu ja tinc semi pensat que vull legir i hi ha una mica de tot:

1) Pretty little liars (vòlums 5,6,7 i 8). Començaré pel 5é doncs els 4 primers ja els he llegit. Serà la meva lectura internacional, concretament en anglés. Ara el tinc una miqueta rovellat i llegir m'anirà bé per posar-lo a to. Aquestes novel·les (en són 12 en total i les 2 últimes encara no estan publicades) ens expliquen la història de Aria, Hanna, Emily y Spencer que des del dia que va desapreixer la seva millor amiga Allyson viuen amb l'incertesa de saber on serà fins que en la primera novel·la troben el cos de la noia enterrat al jardí de casa seva, ara habitat per nous veïns. A partir d'aquell moment, les 4 noies comences a rebre missatges amenaçadors d'un/a tal "A" que tot sembla indicar és la mateixa Allyson doncs coneix secrets d'elles que solament ella coneixia ... Com pot ser si és morta? qui és "A"? que busca? Només si llegiu les novel·les ho podreu saber .... Apunt: per la xarxa trobareu també la sèrie de TV inspirada en els llibres, està força bé i segons com trobareu la 1a temporada amb espanyol tot i que la versió original (amb subtítols) també és interessant. Personalment, m'agraden més les veus originals americanes que les espanyoles ...

2) Mary Higgings Clark. No he gosat escollir cap de les seves novel.les per sobra d'una altra, totes són molt bones i interessants. És la Agatha Christie del segle XXI. Es podria dir que és una de les meves autores favorites. Qualsevol de les seves històries us atraparà i no podreu deixar de llegir.

3) Agatha Christie. Si abans parlava de Mary Higgings Clark que seria l'alumna, no podeu deixar de llegir les novel·les de la mestre de mestres en matèria d'intriga. Us recomano "deu negrets" o "assessinat a l'orient express".

4) L'ombra del vent - Carlos Ruíz Zafón. Té ja uns anys però, si no l'heu llegit encara no us la perdeu. El cementiri dels llibres oblidats us atraparà .... A pesar de que han sortit dos llibres més com a continuació d'aquest (el joc de l'àngel i el presoner del cel - n'ha de sortir un 3r que serà el tancament de la història) penso que el primer va ser el millor, el més complert, seriòs, rodó, interssant ... Els altres tampoc podeu deixar de llegir-los però, quan ho hagueu fet de ben segur que em doneu la raó.  

5) Com que no acabria el post d'avui si comentès tots els llibres que m'encanten i valen la pena per aquest estiu - estant a la platja, piscina, estirat al sofa o la terrassa d'algun bar - n'enumero alguns dela que més m'han agradat: mecanoscrit del segon origen (que passaria si nomès quedessis tu al món?, lectura curta i entretinguda que emociona a tothom), entra en mi vida (novel·la que aborda el tema dels nens robats. És el llibre que estic llegint ara. No està malament); el petit príncep (lectura molt dolça, emotiva, de reflexio i sobretot ara amb tot el que està caient); chicas de alamebre (novel·la juvenil de misteri que a la vegada aborda el tema de les top model i tot el que aquest món amaga i comporta); el nen del pijama de ratlles (jo el vaig llegir amb anglès i és una meravella. La segona guerra mundial i els camps de concentració des dels ulls de 2 nens allunyats per ideologia per tant a prop en sentiments) ...  

   

Pobresa, crísi, necessitat ...

Avui dia 27 de maig de 2012, la televisió autonòmica de Catalunya (TV3) porta a terme una Marató excepecional contra la pobresa al nostre país. Excepcional perquè, normalment aquest tipus d'iniciatives es realitzen al desembre aprofitant les festes nadalanques però, actualment, la situació econòmica del país està arribant a un nivell límit molt preocupant que ha portar a plantejar la necessitat de fer una nova recollida de fons aquesta vegada per combatre la pobresa, l'exclusió social, la necessitat vital i bàsica que molta població està patint.  

Realment, és molt trist com ens l'hem de veure al nostre país per culpa dels diners i l'ambició d'alguns. Diu el refrany que els diners criden als diners, doncs en el nostre cas els diners han cridat a la misèria i la pobresa. Hem volgut tenir tant que ens hem oblidat del que realment fa falta i ara ni tant sols aixó ens queda. Que tot aixó sereveix perquè com a mínim reflexionem molt sobre el que és la vida, el que importa i el que és superflu. 

Molts no podem ni hem de queixar-nos però, si que cal que protestem i cridem en contra d'aquells qui s'han enriquit a base d'estafar, robar i prendre al ciutadà de peu. S'han estat malgastant diners sense pensar en el demà. A mi de petita m'explicaven la faula de la formiga i la cigarra; la primera estalviava, poc a poc, mentre la segons vivia feliç sense pensar en el demà. Fins que arrivava l'hivern i la formiga gràcies al seu treball i esforç aconseguia passar l'hivern protegida però, la cigarra com que no ho havia tingut en compte l'únic que li quedava era còrrer a demanar ajuda a la formiga. Doncs, al nostre país hi ha hagut molta cigarra massa llesta i ara som les formigues les que paguem els plats trencats. El "que me quiten lo bailado" que impera al nostre país ja no severix ni servirà mai més, cal estar atents i pensar sempre en el que està per venir. 

No acabo de comprendre com els nostres respresentants polítics han deixat arribar la situació fins a aquest punt. Internacionalment, ja ens consideren gairebé un país tercer mundista ! Ja fem llàstima i tot! Com pot ser que ningú s'adonès que anavem de cap al fracàs? abocats a l'abisme més profund! Que ningú no fos capaç d'adonar-se que no anavem bé i que calia prende mesures a temps, el més val prevenir que curar perquè ara ja és fins i tot tard per intentar curar algunes ferides que esdevindran mortals. 

Potser l'únic possitiu de tot aquest desgavell - si és que realment hi ha res - és que tot plegat ens servirà de lliço per al futur - espero-. Com ja diu la Bíblia - que per cert és un llibre que conté molta saviesa - en època de vaques grasses cal estalviar per quan inevitablement, vinguin les vaques flaques senyors i senyores!  

Com a reflexio final, em bé al cap una frase d'una sèries mítica que es força escaient: "vivir juntos o morir solos" (Lost), és a dir, per enfrontar situacions adverses cal remar plegats, estar units. En resum, d'aquesta crísi nomès en sortirem si tots ho volem, si tots encaminem els nostres esforços al mateix objectiu, sense obrir fronts i batalles paral·leles, sense pensar egositament, pensant més en l'altre que en un mateix, fent força tots plegats i col·laborar amb aquells que més ho necessiten. 

PERQUÈ MAI NINGÚ ES SENTI NI ESTIGUI EN FORA DE JOC !

  

On the line - un dia a cavall entre el tren i el metro

Avui ha estat un dia molt llarg però, no per pesat o complicat sino perquè l'he començat molt d'hora molt d'hora com diria Josep Guardiola (des d'aquí li dic que llevar-se molt d'hora, molt d'hora solament serveix per dormir menys i estar més cansat !) i gairebé no he tingut un segon de descans. M'he llevat a les sis o potser més aviat i tot, doncs un dissabte al mes, vaig a Barcelona per assistir a les classes presencials del màster que estic fent, si, sóc d'aquelles persones que davant de la crísi no es rendeixen i responen formant-se i preparant-se per sortir endavant; faig idiomes (tinc dominat l'anglès tot i que ha costat el seu i ara estic lluitant amb l'Alemany i no tinc gens clar qui guanyarà jejej) i m'he animat a iniciar un màster de màrqueting. Alguns em direu que aquesta disciplina és una enganyifa, que nomès és consumisme barat i que crea falses necessitats i qui sap potser tingueu una mica de raó però, nois i noies, a mi m'apassiona!

Tornant al que ens ocupava, m'he llevat quan encara era de nit i he anat a buscar el tren a l'estació, fixeu-vos si era aviat (o tard segons es miri) que a les dicoteques del voltant la gent encara estava de "juerga"! He arribat a Barna a l'estació de Sans cap a les 8:10 i d'allí he agafat un metro cap al meu destí. Durant 4 hores he estat inmersa en el món del màrqueting: preus, productes, distribució, comunicació (les 4 famoses P del Marketing Mix), l'estrategia, l'empresa ... En acabar he agafat de nou el metro en direcció Passeig de Gràcia on he dinat a base de tapes basques delicioses acompanyades d'un surtidet de les millors postres del restaurant. Avui era dia de celebració familiar i a falta de millors i més barates opcions, hem celebrat l'efmèride anant de tapes. Després hem passat la tarda de tenda en tenda fins a acabar rendits. De nou cap al tren i tornada a Reus això si, en un tren bastant més ronyòs i incomode que el de l'anada. Des d'aquí mostro la meva indignació perquè malgrat que el preu sempre és el mateix (força car), el servei ferroviari hi ha dies que deixa molt que desitjar (un tren amb seients durs, incomodes, ple de gent que no trobaven seient i que ha trigat 2 hores en fer el trajecte de Barcelona - Reus perquè havia de parar en totes les estacions del país).

Tot i això, he de dir que de vegades resulta relaxant i reparador viatjar amb tren. Pots contemplar grans paisatges, veure les costes catalanes mentre es gaudeix del silenci - si viatjes sol - o bé aprofitar per parlar amb el teu acompanyant que sempre va bé i en els nostres dies aquesta activitat ha quedat molt relegada i oblidada per falta de temps, per les múltiples interferències del dia a dia ... També pot ser un bon moment per obrir un llibre i gaudir de la lectura o per enfundar-se els auriculars i escoltar música amb la companyia del paisatge o en últim terme fer una becaineta.  Jo he fet una mica de tot: repassar apunts doncs és època d'examens, llegir un llibre, parlar amb els que m'envoltaven, riure, intercanviar opinions i idees, escoltar música ...

Una de les cançons que he escoltat és "On the Line" de la banda sonora de la pel·lícula amb el mateix nom i que per cet, és bastant "bodrio" però, la canço principal té el seu ganxo, la canten una barreja d'artistes entre els quals hi destaquen N'sync que també protagonitzen la pel·lícula. Com que  gran part del film té a veure amb trens i metros he pensat que seria idònia per avui. Us deixo el videoclip:

Gent, m'acomiado per avui. Encara no són les 22:00 i no m'aguanto, crec que marxaré a dormir aviat ! 

La dansa dels 7 vels

Avui torno a dedicar a una dansa que em fascina: la dansa del ventre. Des de ben petita que he ballat, vaig començar amb 4 anys a fer ballet clàssic i vaig estar fins als 11 o 12 fent-ne però, al final ho vaig haver de deixar perquè no arribava a tot: ballet i estudis, també hi van col·laborar les meves professores que deixaven molt a desitjat però, aixó ja són figues d'un altre paner ... No va ser fins l'últim any de carrera que em vaig animar a tornar a ballar, sempre ha estat la meva passió i durants els anys que no en vaig fer no podia evitar sentir nostalgia però, el deure cridava; com deia , amb 20 o 21 anys em vaig tornar a animar i vaig començar a ballar de nou però, aquesta vegada no era el ballet clàssic la disciplina escollida sino la dansa del ventre que apareixia davant meu com una dansa sensual, femenina, misteriosa y que suposava una ruptura amb el que havia fet abans però a l'hora seguia tenint-hi molt a veure. És una dansa que barreja aquell toc de dansa clàssica que jo ja coneixia (la col·locació del cos, l'ús de l'espai, els braços, els peus ... recorden molt al ballet que val a dir és la base de qualsevol disciplina o estil) i de la sensualitat feta expressió rítmica, a més a més, avui en dia com en tota modalitat de dansa es pot fusionar amb jazz, flamenc, funky ... i es poden afegir mil i uns elements: ales de isis, vel, sables, canelobres, cròtals ... 

No vull perdre l'ocasió de recomanar-vos-la, és una dansa molt saludable a tots els nivells: cremant grasses, musculant la vagina (factor important tant en dones joves com en dones més grans), ajuda a regular l'organisme (aparell digetsiu), ajudar a mantenir despert, coordinat i a to ...

Enguany el nostre grup de dansa s'ha animat a ballar amb vel, jo ja m'havia iniciat amb ell fa uns anys però, va ser de manera ràpida i precipitada, enguany l'he gaudit més però, he de dir que també hem anat i estem anant a contrarellotge. El festival serà al juny i ens queden poques classes per acabar un ball que fins fa 2 setmanes estava a mig fer. Ballem amb un vel blanc de seda que es preciòs. La nostra professora que és una crack de les coreògrafies - especialitzades en aquelles que es fan a tota llet, doncs cada anys ens agafa el toro -  ens està preparant un ball que com sempre tindrà de tot. Començem ejecutant una sèrie de moviments sensuals al terra i desprès ens aixequem i agafem el vel per començar la part elèctrica ... Bé nos us dic més que espallo la sorpresa ... espero poder penjar algun video d'aquí unes setmanes.

Dives, perfum, glamour, Hollywood ... història d'un anunci

Fa ja un temps que podem veure pels nostres televisors el següent anunci:

Es tracta del nou anunci de Dior. He de dir que a mi, personalment m'encanta i em sembla súper original i glamouròs; realment, se les pensen totes i creec que en aquest cas malgrat haver-hi alguns detractors i a pesar de tot el que s'ha dit i publicat, crec que han aconguit un anunci molt potent, diferent, que despren classe i elegància i que de ben segur fascinarà als més cinèfils. Perquè? doncs perquè està plagat de gran actrius de Hollywood; començant per la protagonista de l'anunci que és Charlize Teron, com sempre guapa, sexy y elagant i passant a grans dives de Hollywwod com Grace Kelly, Marilyn Monroe y Marlene Dietrich. Ja ho se, ja  ho se, les tres últimes fa molt temps que són mortes ... Així doncs, com s'ho han fet per reviure-les en aquest anunci? doncs amb les noves tecnologies ho han tingut molt fàcil, realitzant un muntatge molt interessant que ens permet veure com Charlize Teron saluda amb un petó la mítica Grace Kelly i comparteix set i perfum amb la sempre provocativa Marylin Monroe. A l'anunci que passen per la tele no arribem a veure Marlene Dietrich pero, si busquem la versió extesa per youtube (la que us he penjat jo ho és) la podrem veure esplendorosa en el trosset d'anunci en que ella apareix posant per als fotografs, així com, en un altre frame de l'anunci podem veure a les 3 actrius juntes en un fictici i/o virtual photocall. Cal explicar que l'anunci es situa en un palauet o quelcom per l'estil on s'hi celebra una desfilada de moda i veiem Charlize Teron vestida de carrer arribant tard a l'esdeveniment, corrent cap a les escales i pujant-les amb presa. Fa tard i per tant quan arriba al set de maquillatge i roba, l'han de preparar sense perdre temps mentre a les altres actrius les veiem ja llestes interactuant amb la premsa, posant per a les fotos i retocant-se. Sense perdre de vista el nostre segle, aquest anunci mescla el glamour d'ara amb el dels anys 50-60.   

Ja al final de l'anunci, veiem de nou desfilar per la pasarel·la, de manera imperiosa - que diria algú que conec- i la vegada sofisticada,  Charlize Teron portant un vestit de color daurat molt elegant mentre els flaixos i els focos l'enceguen; mica en mica, la silueta de l'actriu es va difuminant i es va confonent amb la silueta del perfum anunciat.

Com a apunt, explicar que les actrius històriques escollides per l'spot són aquestes i no unes altres perquè quan vivien ja eren imatge d'aquesta marca de roba i perfum o si més no solien ser grans usuaries d'aquesta marca aportant-li el seu galamour i prestigi i ara la marca ha volgut homenatjar-les d'aquesta manera tant peculiar.

L'anunci està acompanyat d'una immilorable banda sonora: " Heavy Cross" del grup Gossip. Tot plegat convergeix en un anuni rodó en la meva opinió. La música és l'adeqüada, la fotografia perfecte i la temàtica abordada així com la manera de fer-ho, resulten originals i genials.  

Com ja he dit abans, a mi em xifla l'anunci en qüestió. Em considero amant del cinema i encara més de les grans figures de l'història del seté art. Els grans actors i actrius de l'historia de Hollywood em fascinen, m'encanta llegir sobre la seva vida i veure les seves pel·lícules, cosa de cada cop més difícil, ja que gairebé no hi ha cap canal - que no sigui de pagament - que emeti cinema clàssic i mític. Aprofito per reivindicar-lo des d'aquí, per entendre el futur cal mirar al passat en tots els àmbits per tant, no podem deixar de banda els grans films i els seus protagonistes que han permès que Hollywood sigui el que és, aquella meca del cine que molts somiem conèixer algun dia.

Us deixo gaudint d'aquest fantàstic anunci. Records amics i amigues !

Reflexions rutinaries

De que va el meu blog? doncs no ho sabria dir ... que pretenc amb ell? depen del dia, hi ha dies que simplemente desfogar-me i "vomitar" tot o gairebé tot el que penso i sovint callo massa i d'altres que solament busco xerrar pels descosits i entretnir al personal amb les meves cabòries que diria el Montilla de Pòlonia. Perquè he començat el meu post d'avui fent-me un parell de qüestions de les que es podríen anomenar absurdes? doncs perquè m'ha semblat interessant deixar clares aquestes premises i a la vegada situar-me jo mateixa que sovint no se ni on ni quan sóc.

La meva vida segueix com sempre, la mateixa rutina, la mateixa gent, les mateixes hores ... encara que sembli que ho dic en to pessimista no és això el que vull transmetre, bé no en sentit global. Si bé la rutina la relacionem amb quelcom poc divertit i gens excitant, sovint és possitiu tenir uns esquemes a seguir - ni que sigui per trencar-los de tant en tant - i saber que pretens del teu reocrregut vital. Reconec que a mi no em desgrada seguir patrons, és útil, fàcil i vas més al gra però, també és cert, com molts ja debeu estar pensat, que és poc motivant i no deixa marge a les sorpreses i imprevistos. Aquí és on volia arribar amb tota la meva explicació. Darrerament em sento poc motivada, necessito canvis en aquesta rutina, perquè m'entengueu em sento com seguint una línia recta, sempre d'un punt a un altre sense alteracions, sabent d'on surto i a on vaig, sense desviacions. Necessito doncs, alts i baixos, sortides laterals, revolts ... Estímuls de qualsevol tipus però, que signifiquin un canvi notable, que suposin un dalt a baix - possitiu - a la meva línia rutinaria. Se que  tal i com està tot, aquest "Dragon Khan" que demano per la meva vida, queda molt molt lluny i tampoc sóc jo tant atrevida com per saltar al buit o lligar-me la manta al cap. Per si queda algú que no ho sap, estem en una situació global negativa que no permet moltes alegries ni sorpreses, com a mínim, no de les agradables així que sóc conscient que hem tocarà aguantar una mica més, tot i que tinc molta fe en que el destí em depara quelcom més bo, doncs penso que sempre he lluitat per això i sempre he dirigit tots els meus esforços en aquesta direcció i que tard o d'hora m'he de veure recompensada. Ara estic en un moment de pausa i stop en que tot va més lent però, confio que algun dia començarem a moure'ns de nou i agafar ritme i allí estaré jo a primera fila quan donin el tret de sortida i amb moltes energies per no deixar les primeres posicions de la cursa !

La foto d'avui no te preu, crec que és molt gràfica del que és el nostre dia a dia - com a mínim del meu - i francament, hi hauria de reflexionar a fons i pensar en si això, és el que vull ...

Si hi ha algú més que es senti com jo, ànims ! No hi ha mal que 100 anys duri - aquesta és una de les frases que sempre em repeteixo quan les coses no van com un desitjarien i el més bo és que és totalment, certa, res dura eternament, ni tant sols un mateix !  

Blog Actualitzat !!! - Setmana Santa

Doncs si, veient que a la llarga hauria de passar pel sedàs de totes formes; m'he dit, actualitza ara l'interfaç del blog i ja ho tindràs fet! Com diu el refraner popular: "feina feta, no hi ha estorb" Ara bé, he de confesar que aixó, d'estar sempre actualitzant aplicacion em cansa una mica. Que si fa uns mesos ens canvien el Twitter, tot el que hi havia a un costat a passat a l'altre (quin gran canvi! mode ironia on); que si ara el facebook passa a ser una horrorosa biografia que no hi ha qui l'entengui (em penedeixo d'haver dit que si a la biografia tot i que pel que se, a la llarga tothom tindrà biografia ... fins que els de Facebook s'en cansin i inventin una altra manera de fer perdre el temps); el Hotmail ens l'han canviat cent vegades i el google s'amplia i ara té tres centes aplicacions diferents ... En fi, ganes de fer-nos ballar al cap perquè com ja he dit, els canvis són més d'aparença i actualització física (que no dic jo que sovint no siguin necessaris per no quedar-se obsolets) que no pas de funcionament. El que és facilitar l'ús i fer-lo més àgil i senzill no ho solen aconseguir gaire però, és el que diuen: Renovar-se o morir!

No hi ha massa cosa més a explicar. Estem en plena Setmana Santa i mica en mica l'anem vivint a la nostra manera i segons la sentim interiorment. Avui hem estat a les 3 gràcies de Reus, un dels actes més importants i especials de la Setmana Santa de la ciutat. El toc negatiu l'ha posat la pluja. Durant tot el dia ha estat avisant que estava allí i podia fer acte de prescència però, no s'ha decidit a manifestar-se fins just el moment en que ha passat la procesó i el Sant Crist. Tothom ha hagut de treure el paraigües correcuita i aguantar el xafec estoicament. Realment, hem estat de pega ja que nomes ha plogut la mitja horeta, tres quarts que ha durat l'acte, despres ha escampat i fins i tot ha sortit tímidament el sol. Capriccis del destí suposo o potser algú que ens volia donar un escarment a tot aquells que nomes pensem en demanar sense donar res a canvi ("manitas que no dáis que esperáis!"). Tot i així, ha valgut la pena se allí com cada any i viure el moment.

Innocent Eyes

El títol d'avui, d'aquesta nit fa referència a una bònica canço de Delta Goodrem de fa uns anys que avui he escoltat doncs des de fa un temps la duc ala llista de reproducció del meu mp3. Certament, m'agrada molt el que diu aquesta canço, parla del passat, delpresent i del futur, del temps i la vida. Com canvia tot al llarg de la nostra vida i per tant, com la nostra percepció i les nostres prioritats responen a aquests canvis. Com d'important pot ser quelcom en un instant i com es pot esvair més tard. Com podem trobar a faltar un record el qual el vam viure sense l'intesitat que requeria i ara sabem, que no tornarà, que el passat passat és, que el que vam deixar enrera, allí s'ha quedat i no ha fet camí amb nosaltres doncs, el nostre camí el fem sols únicament amb els records com a equipatge i durant el trajecte decidim si ens desprenen d'ells, si n'afegim, si busquem companys de viatge i fins i tot si canviem de destí ....


Us deixo la lletra:

Do you remember when you where 7?
And the only thing that you wanted to do
Was show your mum that you could play the piano
Ten years have passed
And the one thing that lasts
Is that same old song that we played along and made my mumma cry

I miss those days and I miss those ways
When I got lost in fantasies
In a cartoon land of mysteries
In a place you won't grow old in a place you won't feel cold and I'll sing

Da da da da da da da da da da da da
Seems I'm lost in my reflection
Da da da da da da da da da da da da
Find a star for my direction
Da da da da da da da da da da da da
For the little girl inside who won't just hide
Don't let me see mistakes and lies
Let me keep my faith and innocent eyes
My innocent eyes

Do you remember when you were 15?
And the kids at school called you a fool cos you took the chance to dream
In the time that's past and the one thing that lasts
Is that same old song that we played along and made my daddy cry

I miss those days and I miss those ways
When I got lost in fantasies
In a cartoon land of mysteries
In a place you won't grow old in a place you wont feel cold and I'll sing

Da da da da da da da da da da da da
Seems I'm lost in my reflection
Da da da da da da da da da da da da
Find a star for my direction
Da da da da da da da da da da da da
For the little girl inside who wont just hide
Don't let me see mistakes and lies
Let me keep my faith and innocent eyes
My innocent eyes

Under my feeling under my skin
Under the thoughts from within
Learning the subtext
Of the mind
See creation how where defined

Da da da da da da da da da da da da
Seems I'm lost in my reflection
Da da da da da da da da da da da da
Find a star for my direction
Da da da da da da da da da da da da
For the little girl inside who wont just hide
Don't let me see mistakes and lies
Let me keep my faith and innocent eyes
My innocent eyes

Últimament, estic en un període mel·lancòlic i nostàlgic, recordant temps que creia ja molt oblidants, veiem que el pròxim pas és fer-me gran i deixar enrera el meu Peter Pan. Reflexiono molt sobre el meu futur, sobre que busco en la vida i a quina distància estic ara mateix d'aconsegir-ho. Crec que em trobo lluny del que vull ser, lluny de tenir la vida que desitjo o potser no, qui sap? Porto temps instal·lada en un "dia de reflexio", em sento una mica con a la pel·lícula "atrapat en el temps", despertant sempre a la mateixa realitat però, sense eines o oportunitats com per a canviar-la, en part per la situació econòmica i laboral, en part per la meva falta de decisió i iniciativa. Temps milllors vindran.

Fa gairebé un any ...

Fa gairebé un any de l'última vegada que vaig esciure, certament tinc el blog una miqueteta abandonat però, és que entre facebook, twitter, hotmail i el més important de tots la meva vida real, no disposo de temps per actualitzar. A més a més, com que se que ningú em llegeix tampoc em preocupa massa.
La meva vida cotinua com sempre desordenada, amb grans reptes que mai acabo d'enfrontar amb incerteses profundes per, amb molta alegria i sempre sempre amb un somriure.
Laboralment la cosa esta pèssima i no sembla que es pugui arreglar, a més a més, qui està al davant i te la potestat i les eines per a fer-ho no està per la labor. És a tot arreu menys allà on convé. Personalment, únicament em queda l'opció de resignar-me, seguir treballant com sempre i aguantar fins que les coses canvin d'alguna manera. Ja se que resignar-se no és bo i jo no ho faria mai però, és que l'alternativa será acabar dels nervis i amb una depressió, així que potser val la pena afluixar el nus i respirar profundament, jo sola tampoc no puc fer més del que faig.
La foto que he triat avui crec que il·lustra bé com em sento, desconcertada però, encara no vençuda, il·lusionada pero perduda, feliç però, sense saber per quan de temps ...


Bé, per avui m'acomiado, prometo no trigar tant a tornar a escriure.