Avui dia 27 de maig de 2012, la televisió autonòmica de Catalunya (TV3) porta a terme una Marató excepecional contra la pobresa al nostre país. Excepcional perquè, normalment aquest tipus d'iniciatives es realitzen al desembre aprofitant les festes nadalanques però, actualment, la situació econòmica del país està arribant a un nivell límit molt preocupant que ha portar a plantejar la necessitat de fer una nova recollida de fons aquesta vegada per combatre la pobresa, l'exclusió social, la necessitat vital i bàsica que molta població està patint.
Realment, és molt trist com ens l'hem de veure al nostre país per culpa dels diners i l'ambició d'alguns. Diu el refrany que els diners criden als diners, doncs en el nostre cas els diners han cridat a la misèria i la pobresa. Hem volgut tenir tant que ens hem oblidat del que realment fa falta i ara ni tant sols aixó ens queda. Que tot aixó sereveix perquè com a mínim reflexionem molt sobre el que és la vida, el que importa i el que és superflu.
Molts no podem ni hem de queixar-nos però, si que cal que protestem i cridem en contra d'aquells qui s'han enriquit a base d'estafar, robar i prendre al ciutadà de peu. S'han estat malgastant diners sense pensar en el demà. A mi de petita m'explicaven la faula de la formiga i la cigarra; la primera estalviava, poc a poc, mentre la segons vivia feliç sense pensar en el demà. Fins que arrivava l'hivern i la formiga gràcies al seu treball i esforç aconseguia passar l'hivern protegida però, la cigarra com que no ho havia tingut en compte l'únic que li quedava era còrrer a demanar ajuda a la formiga. Doncs, al nostre país hi ha hagut molta cigarra massa llesta i ara som les formigues les que paguem els plats trencats. El "que me quiten lo bailado" que impera al nostre país ja no severix ni servirà mai més, cal estar atents i pensar sempre en el que està per venir.
No acabo de comprendre com els nostres respresentants polítics han deixat arribar la situació fins a aquest punt. Internacionalment, ja ens consideren gairebé un país tercer mundista ! Ja fem llàstima i tot! Com pot ser que ningú s'adonès que anavem de cap al fracàs? abocats a l'abisme més profund! Que ningú no fos capaç d'adonar-se que no anavem bé i que calia prende mesures a temps, el més val prevenir que curar perquè ara ja és fins i tot tard per intentar curar algunes ferides que esdevindran mortals.
Potser l'únic possitiu de tot aquest desgavell - si és que realment hi ha res - és que tot plegat ens servirà de lliço per al futur - espero-. Com ja diu la Bíblia - que per cert és un llibre que conté molta saviesa - en època de vaques grasses cal estalviar per quan inevitablement, vinguin les vaques flaques senyors i senyores!
Com a reflexio final, em bé al cap una frase d'una sèries mítica que es força escaient: "vivir juntos o morir solos" (Lost), és a dir, per enfrontar situacions adverses cal remar plegats, estar units. En resum, d'aquesta crísi nomès en sortirem si tots ho volem, si tots encaminem els nostres esforços al mateix objectiu, sense obrir fronts i batalles paral·leles, sense pensar egositament, pensant més en l'altre que en un mateix, fent força tots plegats i col·laborar amb aquells que més ho necessiten.
PERQUÈ MAI NINGÚ ES SENTI NI ESTIGUI EN FORA DE JOC !
