FUTBOL EN DILLUNS !!! 29/11/10

Avui escriuré dues vegades perquè si, perquè el blog és meu i perquè el tema és prou interessant i m'inspira.

Avui s'ha donat a conèixer que el Clàssic entre els clàssics del futbol, el FC.Barcelona - Reial Madrdid es jugarà el dia 29 de novembre que cau en dilluns.
Moltes han estat i estan sent les veus crítiques respecte a aquest fet una mica
insòlit que no inèdit (es veu que fa anys ya es va jugar algun clàssic en dilluns).
Jo personalment, com a aficionada al futbol, ho trobo una verdadera pallasada, vagi per endavant que ja no sóc gaire partidaria de fer un partit de la jornada que sigui i l'equip que sigui, en dilluns, ja que ningú el veu ni s'interessa per ell, doncs imagineu-vos jugar un clàssic! el partit que tot aficionat espera durant tot l'any, aquell partit que pot decidir una lliga (encara que sóni a tòpic del 15), aquell partit que deixarà polèmica segur i del quel estarem parlant tot el que queda d'enguany i part de l'any que ve ... en dilluns? la idea ha estat perquè el Barça sembla ser que no veia bé jugar el dissabte ja que el dimecres anterior hauria jugat un altre partit important de Champions que ja em direu, mira que no hi ha equips que juguen en dimecres o dijous i el dissabte o diumenge s'en tornem-hi, doncs el Barça com que és més que un club, pot decidir que vol fer i el millor és que li fan cas!
Si senyor! El diumenge tampoc era viable perquè el Molt Honorable Sr.Montilla se li va acudir (pensant en no se que) que seria un bon dia per convocar eleccions a la presidència de la Generalitat, que estigui tranquil que jo no aniré a votar, al final són "los mismos perros con distintos collares" i tots vivint del "cuento" que duen a sobre. Pero bé, al que ens ocupa, en que coi pensava en Montilla quan va posar les eleccions el mateix cap de setmana que sabía que es jugava el clàssic? si, és cert que la política hauria de ser més important que l'esport però, ja que sovint ho barrejem tot i aprofitant que el polítics cada cop més són un espectacle com l'esport doncs que més dòna que preferim el futbol al ZP?
El que anava dient, si des de l'agost que surt el calendari de la lliga, sabia que precisament aquell cap de setmana seria el clàssic, perquè nassos col·locar-hi les eleccions? que li venia d'una setmana? potser els altres findes ha d'anar a esquiar o a la platja? volia fer-se el graciòs (jo em parteixo la caixa)? que la gent anès a votar contenta desprès de que el Barça potser en fes altre cop 6 al Madrid? o simplement fotre a tot el personal? ja que els perjudicats no serem solament els espanyolets aficionats mitjos, seran els que vulguin anar al camp i per feina i horaris no puguin, els que tenen bars o altres negocis per l'estil que s'omplien amb aquests esdeveniments aprofitant que era un dissabte nit i en dilluns no serà igual, els que es vulguin reunir amb els amics però, l'endemà hi hagi classe, feina o el que sigui ... els propis supermercats, ja que la gent no prepararà la nit de dissabte com un esdeveniment mediàtic i la del dilluns potser tampoc, per falta de motivació i pràctica ... En fi nomès se m'acut que podríem dedicar un aplaudiment entre tots al Sr. Montilla perquè ha complert alló de fets i no paraules, foteu-vos tots deu estar pensant! i que Guanyi el millor sempre!

Matí fred de novembre

Feia molts mesos que no em passava per aquí a escriure res i avui ho faig, no sense haver hagut de patir per trobar la contrasenya pero, al final he aconseguit entrar i és que ja ho diuen: "quien la sigue la consigue".
Han passat gairebé 4 mesos des d'aquella tarda de juliol i si, vam guanyar el Mundial tal i com el pop Paul havia pronosticat, el pobre va passar a millor vida fa unes dies, vam ser feliços uns dies, unes setmanes potser, pero, després com sempre toca tornar a la crua realitat i és que estem com sempre, amb la mateixa crísi, amb els mateixos conflictes, amb la mateixa rutina ....
Personalment, durant aquests mesos he après diverses coses que potser a la meva edat ja hauria de saber de sobres, primer que ningú és el que sembla i com diu el Doctor House tothom menteix (everybody lies), segon que l'ombra de la falsetat i
l'hipocresia és tant llarga que sovint pensem que no és amb nosaltres i resulta que la tením d'amic o amiga, tercer no confiis en ningú, a última hora tothom pensa primer en ell mateix (com és normal) que en els altres, quart la soledat a vegades pot ser bona amiga, cinqué no hi ha mal que cent anys duri, quan caiem sempre pensem que no ens aixecarem pero, al final ho fem, sempre hi ha esperança. En aquest punt em ve a la ment una canço que diu "caerse está permitido, levantarse es una obligación ..." sempre m'ha semblat una frase molt encertada i que alguns, entre els quals m'incloc, hauríem d'interioritzar més i posar-la en pràctica quan sentím que tot va malament i no sabem que fer per solucionar-ho. A vegades el temps és la millor cura, tot i que costa fer passar el temps quan necessitès que passi.

A partir d'avui, he decidit que aquest blog, canviará d'aires i començará a bullir, començaré a expressar el que opino de tot, deixará de ser un blog nostálgic i avorrit per ser un blog de crítica.