Com sempre, el primer que he de fer és demanar perdó per haver deixat de banda el blog tant de temps. Ja se que sempre promero ser constant i tornar però, no ho acabo d'aconseguir. Em passa el temps volant i no l'atrapo mai! Aquesta vegada però, tinc excusa - o això crec - doncs, des de sempre a la meva vida, els mesos d'abril i maig solen ser moguts i no em deixen gaire temps lliure. Em considero una persona inquieta i amb ganes de fer sempre alguna cosa, de no parar ni un segon vaja; per això, em trobo que en aquests mesos de primavera tot és precipita. Tot el que comença acaba i en el meu cas ho fa en els mesos de primavera: cusros, examens, assajos, estudi, treballs ... Però, ara ja gairebé està tot controlat, cosa que per altra banda em deprimeix una mica. A mi m'argrada aquesta sensació de no tenir temps, d'haver de fer moltes coses i complir metes. Per això, ara quan s'acaba tot i és perd la tensió, em sento una mica buida. Suposo que també està bé sentir que ja ho has donat tot i que tot s'ha complert segons el previst. El gust per la feina ben feta podríem dir. Per això, ara vindrà l'estiu també, per tornar-me a omplir, carregar energies, dedicar-me a mi i reflexionar sobre el que s'ha fet i ja queda enrera i el que queda per fer que està per endavant. També será important meditar sobre el que vull i el que necessito fer.
En fi després d'aquests rotllo filosòfic passó a desgranar el tema que vull tractar avui. La Felicitat. És un concepte tant vast, tant inexacte, tant incert, tant tot i a la vegada tant res ... Per què ... al cap i a la fi ... què coi és la Felicitat? com sap un amb exactitud quan és feliç i quan no? o quan i on comença i acaba la felicitat?
Ser feliç és ser ric i tenir-ho tot? o no tenir res i continuar somrient? Ser feliç és estar amb algú i estimar? o aprendre a estimar-se a un mateix per després compartir-ho? Ser feliç és tenir-ho tot planificat i dissenyat? o deixar-se endur per l'improvització i el misteri?
No ho se ... No ho tinc clar ... El que si se, és que cada dia hem de buscar la felicitat, llevar-nos amb aquesta meta i anara dormint pensant que l'hem assolit o si més no, que hem avançat poc o molt, cap a ella.
Com sempre dic, somrigueu molt! Somriure és de les poques coses bones que és gratis. El teu somriure és el teu súper poder, el que t'ajuda a tirar endavant, a superar els pitjor moments. No heu pensat mai que sovint un somriure obre més portes que una clau?
Somrigueu també perquè encara que no ho pensem, el nostre somriure pot ser la felicitat d'algú altre! Fem doncs, que el nostre somriure sigui la llum que il·lumini als que són a prop nostre i a la vegada, ells podran ser la riatlla que ems faci brillar a nosaltres!
