Dia de la mona, dia en família, dia de fi de festa ....

Hola amics i amigues,

Se que m'he tornat a endarrerir, però és que entre una cosa i una altra, mai trobo temps per passar-me per aquí, ni tampoc un motiu prou important i interessant per a fer-ho ... M'he adonat que curiosament, les meves intrevencions en aquest blog tendeixen a repetir patrons temporals, a coincidir en el temps vaja. Acostumo a escriure per Nadal, Setmana Santa i entre l'estiu i la primavera. No se si tindrà cap significat. Suposo que és així, perquè en aquestes dates disposo de més temps lliure. 

El post d'avui el vull dedicar al dia de la mona, el dilluns de Pascua. Sembla una estupidesa, però per a mi no ho és pas. Crec que te molt de significat, a l'igual que tota la Setmana Santa en si mateixa, més enllà de si som creients o no. A part vull mencionar el significat personal que jo hi trobo. 

Aquests dies representen el pas de la mort a la vida, de la foscor a la llum o el que potser s'enten millor, del fred hivern a l'asolellada Primavera i posterior caluròs estiu. Així que aquesta Setmana Santa en que els cristians celebrem la passió, mort i resurecció del Senyor, és com una representació encarnada en la persona de Jesús, del pas de la penombra i tristor dels mesos d'hivern a la llum i alegria dels mesos de primavera i estiu. Tot plegat una gran història per explicar com reneix la vida any rere any. Com sempre hi ha un motiu i un temps per somriure encara que haguem tocat fons. Com el dia torna sempre després de la nit i la llum del Sol venç sempre el fred hivernal i dona vida a plantes i animalons que per espai d'alguns mesos, romanien amagats i mig derrotats.

Això mateix representa la mona. Els ous de Pascua són una nova representació de la vida que neix de l'ou. Precisament, en l'ou i la seva imatge és com més clar s'observa l'esclat de vida en nèixer un pollet. Com la nova vida s'obre camí entre la closca de l'ou i un cop obert, la llum passa a través d'ell il·luminant la mena de cova fosca que era l'ou tancat. També és interesant saber que les plameres de colors que coronen qualsevol mona de Pascua que és preui, són la representació de les palmeres que hi havia al dessert durant els 40 anys de travessia que van haver de fer els israelites en sortir d'Egipte, abans no van arribar a la terra promesa (pels que no sabeu de què us parlo, recomano o bé llegir la Bíblia, és la base de tot - no us penseu pas que cal ser creient per fullejar-la i deleitar-se amb alguna de les seves històries - o bé, veure la pel·lícula dels 10 manaments, una mica llarga, però sempre val la pena revisar grans superproduccions mítiques).

                                             

La mona per a mi, és sinònim de reunió familiar. Tinc ben presents els records de molts anys rebent la mona de mans de la meva àvia i padrina el diumenge de Pascua i posteriorment, menjar-nos-la per postre reunits tots a taula. Recordo també com el dijous Sant per la tarda baixavem a ciutat a comprar la mona tots plegats. Com arribavem a la tenda i jo em quedava enbadalida obsevant les múltiples figures de xocolata que hi havia a la vista. Recordo també com aquestes dates servien per reunir tota la família al voltant de la taula i d'aquell pastís coronat amb palmeretes i una figureta de xocolata. Després venia el dilluns de Pascua. Llavors, era el meu padrí qui em lliurava la mona. De fet, els dilluns de pascua no han canviat molt, el meu padrí continua portant-me puntualment, sen's falta la mona. La meva padrina malauradament ja no pot ... Però, jo no esborro el record! 

Aquest dilluns de Pascua que em poques hores acabará, ha estat com cada any molt especial. De nou ens hem reunit amb la família i hem compartit un dinar que ha finalitzat amb la cata de les diverses mones que teníem sobre la taula. Hem rigut molt, hem recordat moments, hem fet plans de futur ... El més important però, és que de nou hem estat junts per celebrar que un any més arriba la primavera i estem aquí per a gaudir-ho! 

Com a reflexió final, he de dir que penso que aquestes són les petites coses que omplen una vida i que molt sovint deixem de banda buscant grans fites. Aquests són els records que un dia trobarem a faltar!

PD. Sigueu tots molt feliços cada dia, sigueu feliços per mania :)