FUTBOL EN DILLUNS !!! 29/11/10

Avui escriuré dues vegades perquè si, perquè el blog és meu i perquè el tema és prou interessant i m'inspira.

Avui s'ha donat a conèixer que el Clàssic entre els clàssics del futbol, el FC.Barcelona - Reial Madrdid es jugarà el dia 29 de novembre que cau en dilluns.
Moltes han estat i estan sent les veus crítiques respecte a aquest fet una mica
insòlit que no inèdit (es veu que fa anys ya es va jugar algun clàssic en dilluns).
Jo personalment, com a aficionada al futbol, ho trobo una verdadera pallasada, vagi per endavant que ja no sóc gaire partidaria de fer un partit de la jornada que sigui i l'equip que sigui, en dilluns, ja que ningú el veu ni s'interessa per ell, doncs imagineu-vos jugar un clàssic! el partit que tot aficionat espera durant tot l'any, aquell partit que pot decidir una lliga (encara que sóni a tòpic del 15), aquell partit que deixarà polèmica segur i del quel estarem parlant tot el que queda d'enguany i part de l'any que ve ... en dilluns? la idea ha estat perquè el Barça sembla ser que no veia bé jugar el dissabte ja que el dimecres anterior hauria jugat un altre partit important de Champions que ja em direu, mira que no hi ha equips que juguen en dimecres o dijous i el dissabte o diumenge s'en tornem-hi, doncs el Barça com que és més que un club, pot decidir que vol fer i el millor és que li fan cas!
Si senyor! El diumenge tampoc era viable perquè el Molt Honorable Sr.Montilla se li va acudir (pensant en no se que) que seria un bon dia per convocar eleccions a la presidència de la Generalitat, que estigui tranquil que jo no aniré a votar, al final són "los mismos perros con distintos collares" i tots vivint del "cuento" que duen a sobre. Pero bé, al que ens ocupa, en que coi pensava en Montilla quan va posar les eleccions el mateix cap de setmana que sabía que es jugava el clàssic? si, és cert que la política hauria de ser més important que l'esport però, ja que sovint ho barrejem tot i aprofitant que el polítics cada cop més són un espectacle com l'esport doncs que més dòna que preferim el futbol al ZP?
El que anava dient, si des de l'agost que surt el calendari de la lliga, sabia que precisament aquell cap de setmana seria el clàssic, perquè nassos col·locar-hi les eleccions? que li venia d'una setmana? potser els altres findes ha d'anar a esquiar o a la platja? volia fer-se el graciòs (jo em parteixo la caixa)? que la gent anès a votar contenta desprès de que el Barça potser en fes altre cop 6 al Madrid? o simplement fotre a tot el personal? ja que els perjudicats no serem solament els espanyolets aficionats mitjos, seran els que vulguin anar al camp i per feina i horaris no puguin, els que tenen bars o altres negocis per l'estil que s'omplien amb aquests esdeveniments aprofitant que era un dissabte nit i en dilluns no serà igual, els que es vulguin reunir amb els amics però, l'endemà hi hagi classe, feina o el que sigui ... els propis supermercats, ja que la gent no prepararà la nit de dissabte com un esdeveniment mediàtic i la del dilluns potser tampoc, per falta de motivació i pràctica ... En fi nomès se m'acut que podríem dedicar un aplaudiment entre tots al Sr. Montilla perquè ha complert alló de fets i no paraules, foteu-vos tots deu estar pensant! i que Guanyi el millor sempre!

Matí fred de novembre

Feia molts mesos que no em passava per aquí a escriure res i avui ho faig, no sense haver hagut de patir per trobar la contrasenya pero, al final he aconseguit entrar i és que ja ho diuen: "quien la sigue la consigue".
Han passat gairebé 4 mesos des d'aquella tarda de juliol i si, vam guanyar el Mundial tal i com el pop Paul havia pronosticat, el pobre va passar a millor vida fa unes dies, vam ser feliços uns dies, unes setmanes potser, pero, després com sempre toca tornar a la crua realitat i és que estem com sempre, amb la mateixa crísi, amb els mateixos conflictes, amb la mateixa rutina ....
Personalment, durant aquests mesos he après diverses coses que potser a la meva edat ja hauria de saber de sobres, primer que ningú és el que sembla i com diu el Doctor House tothom menteix (everybody lies), segon que l'ombra de la falsetat i
l'hipocresia és tant llarga que sovint pensem que no és amb nosaltres i resulta que la tením d'amic o amiga, tercer no confiis en ningú, a última hora tothom pensa primer en ell mateix (com és normal) que en els altres, quart la soledat a vegades pot ser bona amiga, cinqué no hi ha mal que cent anys duri, quan caiem sempre pensem que no ens aixecarem pero, al final ho fem, sempre hi ha esperança. En aquest punt em ve a la ment una canço que diu "caerse está permitido, levantarse es una obligación ..." sempre m'ha semblat una frase molt encertada i que alguns, entre els quals m'incloc, hauríem d'interioritzar més i posar-la en pràctica quan sentím que tot va malament i no sabem que fer per solucionar-ho. A vegades el temps és la millor cura, tot i que costa fer passar el temps quan necessitès que passi.

A partir d'avui, he decidit que aquest blog, canviará d'aires i començará a bullir, començaré a expressar el que opino de tot, deixará de ser un blog nostálgic i avorrit per ser un blog de crítica.

Tarda de juliol

Bones amics i amigues,

Doncs si ja som a l'estiu, ja tenim la xafogor en l'ambient i la calor com a tema central de totes les converses actuals, fa uns dies que han començat les rebaixes, cada cop menys rebaixes ja que tret d'un parell o tres de botigues, la resta no ha baixat pràcticament gens els preus i sovint el que tenen rebaixat no val la pena; sabeu tinc el lleuger presentiment de que en algunes botigues quan arriben les rebaixes, amaguen el gènere que hi havia hagut fins al moment, treuen la roba que tenen d'altres temporades i és aquesta roba la que rebaixen o això, o és que gairebé tot el que veig ara rebaixat de preu m'atrau molt menys que quan no ho estava.
Avui hauria de ser a la platja si, però,com que ja hi he anat diversos dies d'aquesta setmana, avui m'ha fet mandra, a més a més, aquest matí he sortit a gastar el meu sou (que cada mes arriba més tard però, com a mínim arriba direu alguns) en les rebeixes i per la tarda estava cansada, així que he preferit fer un cap de setmana més tranquil. Aquesta tarda ha estat tarda de reivindicacions, a Barcelona milers de persones caminen sota el sol reclamant un estatut més digne com a catalans tal i com se'ns va prometre, la veritat és que envejo aquesta capacitat d'aquesta gent de sortir en ple estiu sota un sol de justícia a demanar més de tot per la nostra nació quan segurament estarien millor torrant-se a la platja, se'ls hi agreix i potser hauríem de prendre exemple si algun dia volem aconseguir alguna cosa.

Demà em toca dinar familiar per celebrar sants endarrerits i per la nit la gran final del Mundial de Sud Àfrica, la veritat que a mi tant me fa però, la resta de la gent s'ha tornat boja, bé potser l'ocasió s'ho mereix, mai havíem arribat a la final i ja que hi som deurà tocar guanyar-la no? el que si que haurem de tocar és fusta no nomès per guanyar sino perquè si ho fem la festa no s'allargui massa i poguem dormir aquells qui el Mundial ens la bufa una mica.

Serà un cap de setmana de contrastos, mitja nació reclamant una independència que sembla mai arribarà i la resta preparant-se per a veure una històrica final del Mundial repelta per cert de futbolistes catalans que representen a Espanya. Tots junts ens agradi o no som de moment un sol país ple de contradiccions i de crísis també.

Bon cap de setmana

Tarda de diumenge

Avui no tinc massa temps per escriure res; hauria d'estar fent una redacció d'anglès, doncs, s'acosta l'hora de la veritat, l'examen final i francament, ho veig molt pelut. Com que el tema de la redacció per variar, no em motiva molt i hi ha mil i una coses de les que m'agradaria més parlar, passo un ratet pel meu blog a desvariar sola. De moment ningú em segueix però, no perdo l'esperança.
Avui és una tarda de diumenge més, per la finestra entra una mica de sol, que ja va tocant, estem al maig i ningú ho diria. El curs es va esgotant i l'estiu va obrint les seves portes. M'agradaria tractar algún tema que origini debat però, no se m'acut res prou interessant. Proposeu-me algun tema vosaltres, jo puc fer una llista de les coses que m'agraden per orienter-vos: la música (pop, rock ...), la dansa (ballet, jazz, dansa del ventre, funky ...), els llibres, la roba, la televisió ( ara mateix estic enganxadíssima a Lost però, també m'agrada el Internado,Bones, Gran reserva, Gavilanes, la Sagrada Família, Flashforward, la Señora ... ), el cine tot i que arafa temps que no hi vaig, poítica i societat, xafareig variat, els esports, la vida en totes les seves vessants ... en fi vosaltres decidiu.

UNA TARDA DE DISSABTE

Avui dia 27 de febrer de 2010 inaguro el meu blog personal, el meu raconet a internet,el meu amagatall quan no sapiga on anar, la meva companyia quan no trobi amb qui parlar ... en fi que a partir d'avui teniu un nou blog al que acudir quan necessiteu ja que així ho faré jo. Intentaré que aquest blog cada dia expliqui una història nova, anecdotes variades, curiositats curioses i que dia a dia formi part de la meva vida i sobretot de la vostra.

Espero que algú o altre em llegeixi i em comenti ja que així, serà més divertit per a tots. La meva idea és comentar l'actualitat del nostre món i també del meu dia a dia. Vull donar la meva opinió de tot el que ens envolta i m'agradaria que si trobeu que vaig errada em rebateu i em porteu la contaria això, farà que el meu blog sigui més ric.

Dia a dia, callem tots tantes coses, n'aguantem tantes d'altres i al final en les hem d'acabar empassant, amb aquest blog vull aconseguir que el final del procès no sigui resignar-se sense més, sinó poder expressar-ho al blog i quedar-nos més amples que amples.

En fi us convido a llegir i col·laborar al meu blog, perquè, tot pot ser blanc blau o rosa, perquè cadascú pot sentir-se d'un color o d'un altre, pot veure-ho blanc o negre passant pel blau i el rosa, perquè no hi ha només un si o un no per resposta, perque hi ha moolts matissos en tot i jo els vull descobrir amb la vostra col·laboració.