ALES DE ISIS ALES DE LLIBERTAT

És poc habitual, és extrany, és inaudit però és. No acostumo a escriure per la nit, ja que sempre estic cansada però, avui aprofitant que estic pel blog per altres motius i també que estic contenta , passo i escric. Perquè estic contenta? perquè els dimecres al vespre creec que és quan més sóc jo. No és que durant la setmana fingeixi però, els dimecres em deixo anar tot ballant la dansa dels 7 vels. Els dimecres faig dansa del ventre en un centre cívic de la meva ciutat i és un dels millors moments de la setmana. Vaig començar farà 4 anys com un hobbie per omplir el temps i no estar sempre entre llibres, deures i obligacions i ara no podria viure sense aquesta dansa tant sensual, íntima, femenina, màgica ... no podria viure sense la música i la dansa en general, sóc una apassionada, es sentir unes notes i les cames se m'en van soles però, la dansa del ventre és especial i les noies que ballen amb mi en tenen gran part de culpa. Em format un grupet molt unit, amb noies d'edats molts diverses però, que ens entenem a les mil meravelles, que en sentim contentes de ser dones, de poder expressar aquesta sensualitat, de conixer-nos a nosaltres mateixes interior i exteriorment cada dia millor. El millor és que enguany ens hem aventurat a ballar amb les Ales de Isis que aporten una llibertat increíble a més a més, de ser espectaculars i precioses. Requereixen un nivell alt de exigència i control però, el resultat es podria dir que és immillorable.

El ball és difícil, extenuant, ràpid i delirant, màgic, ple de color i contrast, tant bon punt et falta l'aire com un minut més tard alces el vol com una papellona en llibertat en busca d'un nou rumb. Pots ser el sol i la lluna, la nit i el dia, una papellona delicada o una flor obrint-se lentament deixant entrevuere la bellesa que hi ha dins seu, pots sentir-te com la princesa encantada que desperta lentament d'un llarg letarg o l'esclava més sensual que puguis imaginar dansant per sobreviure, per ser lliure ... tot depen del camí que tris, de l'horitzó on miris i de com et sentís a cada instant.

Dia extrany de sentiments embolicats

Feia dies que no em passava per aquí, la veritat es que com que no hem llegeix ningú ni jo tampoc conec a ningú per aquests mons, doncs no tinc gaire motivació a anar venint. Ara bé, no perdo mai l'esperança de que algú, un dia per casualitat, com aquell qui no vol la cosa i per sorpresa trobi el meu blog i li faci una llegideta i que en acabar s'hi senti representat, que pensi igual que jo i em comenti l'entrada encara que sigui per que està aborrit i no té res millor a fer i un dia trobi el comentari i li contesti i qui sap potser ens fem amics i ... arribarà mai aquest dia? crec que miro massa pel·licules romàtiques d'aquelles que fan mal a la realitat.
En fi, som a 7 de març i continuo una mica com a dia 31 de gener, pessimista, decepcionada amb la gent, amb la vida i amb el món en general. La culpa és meva com sempre, per posar masses esperances en tot per no aconseguir res, per ser una maleïda crèdula inocent de la qual tothom s'aprofita, per pensar que tothom és bo i que el que no ho és, canviarà i es penedirà de tot, per creure que la gent te remordiments i pensa en els altres com massa sovint faig jo ... cada dia més penso que tothom mira per ell, va al seu ritme, dins del seu món sense parar-se a pensar en com està aquell a qui te al costat? sense mirar si algú ho esta passant malament, si pot necessitar ajuda de qualsevol tipus ... Hi ha tanta gent a qui ens fa falta unes paraules d'afecte i suport, una abraçada, un somriure ... i sabeu què? no culpo a ningú, perquè ens ho mereixem, només rebem allò que hem sembrat. Em pregunto però, si realment, jo he sembrat indiferència, ignorància, humillació, despreci i oblit? perquè des de fa un temps em sento així, i no entenc perquè? perquè jo?

La vida de vegades és molt dura tot i que es pugui pensar el contari. És molt dur veure que tothom és feliç i riu quan tú no ho aconsegueixes. És molt dur veure que la solució és fugir i no gossar per temor, és dur necessitar escapar i no poder perquè formes part d'una merda de rutina que t'empeny cada dia però, que no et fa realment feliç, és complicat deixar-ho enrera tot quan no tens res més, quan el vent no bufa en aquella direcció, quan les oportunitats escasegen, quan no saps per on tirar, únicament saps que ho vols però no pots ... i diuen que voler és poder però, no ho tinc tant clar .... poder puc però, sempre penso en els altres, en que faria molt de mal a gent que estimo, que en trobaria a faltar tants d'altres encara que se que ells m'oblidarien ràpid, llavors m'entren també les pors que no podien faltar, penso que no m'en sortiré perquè sóc estúpida, sempre ho he sigut i ara ho veig; penso en que trasbalsaria la meva vida i sobretot la dels altres, que potser em deixaria marcada per sempre de manera possitiva o negativa ... buff penso massa i no és bo, voler és poder i les coses s'han de fer sense pensar, sino no es fan.

Necessitava desfogam i crec que ho he aconseguit. Gràcies a aquest blog, el meu racó per escapar, per respirar, per dir el que sento sense pressió, per ser lliure, per deixar-me ser jo ....

Gener esgotat

Fa dies que no penso en altra cosa que en com de ràpid passen el temps, fa no res tots esperavem Nadal i les festes, acabavem l'any junts i donavem la benvinguda a un any nou ple d'esperances i bons proposits,un any que ens allunyes de la maleïda crisis ... i avui ja hem gastat el primer mes de 2011, ja només en queden 11! Gairebé ja noto altre cop el sol de juliol a la cara ... i sembla que som al mateix lloc, que no hem avançat en res i per sino fos prou el món cada dia va pitjor .... en fi, intentaré aprofitar al màxim aquest 2011, buscant noves oportunitats, coneixent gent nova i llocs nous. Sabeu? últimament, són moltes les ansies que tinc de marxar lluny i veure món, sento que el món és massa gran i mai el veure tot, sento que hi ha tants llocs bonics per veure i em faltarà temps, començo a pensar que és una estupidesa malgastar el temps, la meva vida en un sol lloc, sense obrir horitzons i això, que la meva ciutat és genial però, necessito explorar món, sento moltes ganes d'anar a parar en molts llocs diversos ...

2011 ANY NOU I LA MATEIXA VIDA DE SEMPRE

Primer post del 2011 .... tenim any nou des de fa 4 dies, que per cert, com passa de ràpid el temps, no ens donarem compte i tornarem a ser a la platja prenent el sol. Al que anava però, que sino em disperso ... any nou vida nova diuen, de moment tot segueix igual a la meva vida, o sigui igual de pèssim, si porto aires negatius però, des de fa un temps que sento la necessitat de evolucionar cap a algun nou estadi però, vist com està el món al màxim que puc aspirar és a evolucionar tipus pokemon, és a dir, a canviant físicament. Això si, com que l'esperança és l'últim que es perd, espero i demano a l'any nou, noves oportunitats, conèixer llocs nous i gent nova, aires nous que renovin la meva vida i la encarrilin cap alguna meta que m'il·lusioni i em realitzi com a persona i el típic de sempre: salut, felicitat, pau i amor ... y el plus pa el salón jejej això, és broma que tinc imagenio jo a casa meva i ja en tinc prou i de sobres !!!

Au Bon Any Nou amics (a veure si algú s'anima i em llegeix coi!)