Try - Intentar-ho, és millor que no fer res

Hola amics i amigues!

Torno a ser aquí altra vegada. Com de costum il·lustraré el meu estat d'ànim amb un tema musical. Així que potser el més correcte seria dir que posaré so als meus sentiments. El tema que he escollit avui és diu "Try", l'últim single de Pink. Ho he fet per diverses raons que vull explicar: la primera de tot i la més important quan de música es tracta, és el gust. La canço em va agradar des del primer segon, si no haguès estat així, no us la posaria és evident. Es tracta d'una balada canyera i potent que permet expresssar sentiments molt intensos sense caure en tópics. 

El segon motiu i que em va acabar de convencer és el videcolip. Personalment, perquè un tema estigui complet a tots els nivells, penso que s'ha d'acompanyar d'un bon videoclip, coherent amb la lletra i l'estil de la canço i aquest penso que n'és un bon exemple. Podria fer una llista de grans temes que tenen uns videoclips horrorosos i en alguns casos em sap molt de greu! La coreografia que executa Pink amb el ballarí (que està com vol, tot s'ha de dir) és incríble i gens senzilla per altra banda. M'ha sorpres gratament veure la versatilitat de Pink tant musicament com artísticament. Demostra un domini del ballet contemporani que em sembla magistral. Aplica la dansa clàssica a una canço tant intensa com aquesta sense que resulti avorrit o insuls. Fent que la lletra guanyi significat amb cada pas de la coreografia i aconseguint que l'espectador pugui experimentar l'intensitat de la lletra.

He d'explicar que sóc una apasionada de la música i de la dansa, de fet no entenc una sense l'altre i tampoc entendria la meva vida sense cap de les dues. És increíble tot el que es pot expressar amb una canço o una coreografia. Com igual de increíble és el poder de la música per curar, calmar, excitar, divertir, consolar ...  Per tant, un tema com aquest que s'acompanya d'una presentació tant potent no em podia deixar indiferent. 

El tercer motiu és la lletra - que a continuació us deixo -. Començant pel títol - TRY (Intentar) - tant curt però, a la vegada tant ple de significat. Un verb que diu tant en tant poc. Quantes coses ens perdem per no intentar? quants somnis es queden al llit per no atrevir-nos? quants somriures deixem de gaudir per no ser prou valents? Quants finals podríen ser inicis si haguessim donat aquell pas o fet aquell gest? O situant-nos en el pla social que aquests dies és tant candent, quantes vegades en deixarem trepitjar per no aixecar-nos i cridar? En fi, crec que no hi ha massa més a dir en aquest sentit. Si anem traduïnt la lletra veiem que és un tema clarament orientat a l'amor, a tornar-se a llevar després d'un fracàs sentimental o simplement, a lluitar pel que ens importa abans no s'escapi definitivament i que quan posem la vista enrera ens n'haguem de penedir perquè encara "crema". Una lletra que ens convida a buscar respostes que sovint només es troben en aquest Try. M'ha semblat un tema que pot venir bé també per l'època de l'any en que estem: La Primevara. Época que convida a llençar-se, a buscar l'amor de nou, a brillar com el sol, a somriure com les flors, a reviure en tots els sentits després d'un fred hivern ... 

TRY 

Ever wonder 'bout what he's doing
How it all turned to lies
Sometimes I think that it's better
To never ask why

Where there is desire
There is gonna be a flame
Where there is a flame
Someone's bound to get burned
But just because it burns
Doesn't mean you're gonna die

You got to get up and try, try, try

Funny how the heart can be deceiving
More than just a couple times
Why do we fall in love so easy
Even when it's not right

Where there is desire
There is gonna be a flame
Where there is a flame
Someone's bound to get burned
But just because it burns
Doesn't mean you're gonna die

You got to get up and try, try, try

Ever worry that it might be ruined
And does it make you want to cry
When you're up and you're doing what you're doing
Are you just getting by
Tell me are you just getting by, by, by

Where there is desire
There is gonna be a flame
Where there is a flame
Someone's bound to get burned
But just because it burns
Doesn't mean you're gonna die

You got to get up and try, try, try

Us poso el videoclip perquè realment, val la pena gaudir-lo : 

Intenteu-ho sempre, sense parar, fins al final, amb totes les vostres forces perquè mai us n'hagueu de penedir i quan us sembli que ja no podeu més o us trobeu un NO com a resposta, no us desanimeu doncs la vida, sempre ens brinda nous motius per seguir intentant-ho i un dia, al final s'aconsegueix  alló pel que hem estat intentant, el motiu que recompensa tots els esforços realitzats.  

Sigueu feliços i somrigueu molt, és gratis ! 

La primavera la sang altera !

amics i amigues!

Com gairebé sempre, el primer que hauré de fer és demanar-vos perdó per haver trigat tant a tornar a fer acte de presència en aquest bloc però, és que com dic sempre em falta temps i sovint motius, vull dir que em falta sentir que tinc alguna cosa mínimament interessant a explicar. No se tampoc si el que escriure avui serà interessant o no però, sento ganes de deixar quatre ratlles en aquest blog.

Com diu el títol ja som a la Primavera época en que tot torna a revifar. Després del dur hivern que sempre simbolitza un període apagat, fosc, fred ... Arriba la Primavera que fa néixer la vida. Estació on les plantes i les flors tornen a estar espléndides, on el solet comença a sortir tímidament y les primeres calors es deixen sentir i on també les primeres al·lergies fan la punyeta. Personalment, és un temps que m'agrada força, doncs com ja he dit acomiadem l'hivern i el fred i ens endinsem en un temps temperat i força agradable que encara te lluny les calorades i xafogors pròpies de l'estiu. Hem puc començar a alliberar de tanta capa de roba que obliga a portar l'hivern i començar a entreveure la platja, el bañador, el solet ... En fi, que la primavera m'agrada i només per això, ja val la pena esciure aquesta entrada que a algú segurament, li semblarà estúpida però, com el el blog és meu, decidieixo jo .... 

Us deixo aquí una canço de l'Oreja de Van Gogh que m'ha semblat que s'adiu força a tot el que he comentat. Es diu "Promesas de primavera". Parla d'aquesta estació de l'any i els seus efectes i aprofita també, el simbolisme de la mateixa per dibuixar una metafora o paral·lelisme amb com seria viure sense la violéncia i el terrorisme, havent-los abandonat d'una vegada per totes i deixant pas a la Primavera, a la vida i l'alegria. 

Ja només deistjar-vos que tingueu una Bona Pascua i una feliç Primavera !