Blog Actualitzat !!! - Setmana Santa

Doncs si, veient que a la llarga hauria de passar pel sedàs de totes formes; m'he dit, actualitza ara l'interfaç del blog i ja ho tindràs fet! Com diu el refraner popular: "feina feta, no hi ha estorb" Ara bé, he de confesar que aixó, d'estar sempre actualitzant aplicacion em cansa una mica. Que si fa uns mesos ens canvien el Twitter, tot el que hi havia a un costat a passat a l'altre (quin gran canvi! mode ironia on); que si ara el facebook passa a ser una horrorosa biografia que no hi ha qui l'entengui (em penedeixo d'haver dit que si a la biografia tot i que pel que se, a la llarga tothom tindrà biografia ... fins que els de Facebook s'en cansin i inventin una altra manera de fer perdre el temps); el Hotmail ens l'han canviat cent vegades i el google s'amplia i ara té tres centes aplicacions diferents ... En fi, ganes de fer-nos ballar al cap perquè com ja he dit, els canvis són més d'aparença i actualització física (que no dic jo que sovint no siguin necessaris per no quedar-se obsolets) que no pas de funcionament. El que és facilitar l'ús i fer-lo més àgil i senzill no ho solen aconseguir gaire però, és el que diuen: Renovar-se o morir!

No hi ha massa cosa més a explicar. Estem en plena Setmana Santa i mica en mica l'anem vivint a la nostra manera i segons la sentim interiorment. Avui hem estat a les 3 gràcies de Reus, un dels actes més importants i especials de la Setmana Santa de la ciutat. El toc negatiu l'ha posat la pluja. Durant tot el dia ha estat avisant que estava allí i podia fer acte de prescència però, no s'ha decidit a manifestar-se fins just el moment en que ha passat la procesó i el Sant Crist. Tothom ha hagut de treure el paraigües correcuita i aguantar el xafec estoicament. Realment, hem estat de pega ja que nomes ha plogut la mitja horeta, tres quarts que ha durat l'acte, despres ha escampat i fins i tot ha sortit tímidament el sol. Capriccis del destí suposo o potser algú que ens volia donar un escarment a tot aquells que nomes pensem en demanar sense donar res a canvi ("manitas que no dáis que esperáis!"). Tot i així, ha valgut la pena se allí com cada any i viure el moment.

Innocent Eyes

El títol d'avui, d'aquesta nit fa referència a una bònica canço de Delta Goodrem de fa uns anys que avui he escoltat doncs des de fa un temps la duc ala llista de reproducció del meu mp3. Certament, m'agrada molt el que diu aquesta canço, parla del passat, delpresent i del futur, del temps i la vida. Com canvia tot al llarg de la nostra vida i per tant, com la nostra percepció i les nostres prioritats responen a aquests canvis. Com d'important pot ser quelcom en un instant i com es pot esvair més tard. Com podem trobar a faltar un record el qual el vam viure sense l'intesitat que requeria i ara sabem, que no tornarà, que el passat passat és, que el que vam deixar enrera, allí s'ha quedat i no ha fet camí amb nosaltres doncs, el nostre camí el fem sols únicament amb els records com a equipatge i durant el trajecte decidim si ens desprenen d'ells, si n'afegim, si busquem companys de viatge i fins i tot si canviem de destí ....


Us deixo la lletra:

Do you remember when you where 7?
And the only thing that you wanted to do
Was show your mum that you could play the piano
Ten years have passed
And the one thing that lasts
Is that same old song that we played along and made my mumma cry

I miss those days and I miss those ways
When I got lost in fantasies
In a cartoon land of mysteries
In a place you won't grow old in a place you won't feel cold and I'll sing

Da da da da da da da da da da da da
Seems I'm lost in my reflection
Da da da da da da da da da da da da
Find a star for my direction
Da da da da da da da da da da da da
For the little girl inside who won't just hide
Don't let me see mistakes and lies
Let me keep my faith and innocent eyes
My innocent eyes

Do you remember when you were 15?
And the kids at school called you a fool cos you took the chance to dream
In the time that's past and the one thing that lasts
Is that same old song that we played along and made my daddy cry

I miss those days and I miss those ways
When I got lost in fantasies
In a cartoon land of mysteries
In a place you won't grow old in a place you wont feel cold and I'll sing

Da da da da da da da da da da da da
Seems I'm lost in my reflection
Da da da da da da da da da da da da
Find a star for my direction
Da da da da da da da da da da da da
For the little girl inside who wont just hide
Don't let me see mistakes and lies
Let me keep my faith and innocent eyes
My innocent eyes

Under my feeling under my skin
Under the thoughts from within
Learning the subtext
Of the mind
See creation how where defined

Da da da da da da da da da da da da
Seems I'm lost in my reflection
Da da da da da da da da da da da da
Find a star for my direction
Da da da da da da da da da da da da
For the little girl inside who wont just hide
Don't let me see mistakes and lies
Let me keep my faith and innocent eyes
My innocent eyes

Últimament, estic en un període mel·lancòlic i nostàlgic, recordant temps que creia ja molt oblidants, veiem que el pròxim pas és fer-me gran i deixar enrera el meu Peter Pan. Reflexiono molt sobre el meu futur, sobre que busco en la vida i a quina distància estic ara mateix d'aconsegir-ho. Crec que em trobo lluny del que vull ser, lluny de tenir la vida que desitjo o potser no, qui sap? Porto temps instal·lada en un "dia de reflexio", em sento una mica con a la pel·lícula "atrapat en el temps", despertant sempre a la mateixa realitat però, sense eines o oportunitats com per a canviar-la, en part per la situació econòmica i laboral, en part per la meva falta de decisió i iniciativa. Temps milllors vindran.

Fa gairebé un any ...

Fa gairebé un any de l'última vegada que vaig esciure, certament tinc el blog una miqueteta abandonat però, és que entre facebook, twitter, hotmail i el més important de tots la meva vida real, no disposo de temps per actualitzar. A més a més, com que se que ningú em llegeix tampoc em preocupa massa.
La meva vida cotinua com sempre desordenada, amb grans reptes que mai acabo d'enfrontar amb incerteses profundes per, amb molta alegria i sempre sempre amb un somriure.
Laboralment la cosa esta pèssima i no sembla que es pugui arreglar, a més a més, qui està al davant i te la potestat i les eines per a fer-ho no està per la labor. És a tot arreu menys allà on convé. Personalment, únicament em queda l'opció de resignar-me, seguir treballant com sempre i aguantar fins que les coses canvin d'alguna manera. Ja se que resignar-se no és bo i jo no ho faria mai però, és que l'alternativa será acabar dels nervis i amb una depressió, així que potser val la pena afluixar el nus i respirar profundament, jo sola tampoc no puc fer més del que faig.
La foto que he triat avui crec que il·lustra bé com em sento, desconcertada però, encara no vençuda, il·lusionada pero perduda, feliç però, sense saber per quan de temps ...


Bé, per avui m'acomiado, prometo no trigar tant a tornar a escriure.

ALES DE ISIS ALES DE LLIBERTAT

És poc habitual, és extrany, és inaudit però és. No acostumo a escriure per la nit, ja que sempre estic cansada però, avui aprofitant que estic pel blog per altres motius i també que estic contenta , passo i escric. Perquè estic contenta? perquè els dimecres al vespre creec que és quan més sóc jo. No és que durant la setmana fingeixi però, els dimecres em deixo anar tot ballant la dansa dels 7 vels. Els dimecres faig dansa del ventre en un centre cívic de la meva ciutat i és un dels millors moments de la setmana. Vaig començar farà 4 anys com un hobbie per omplir el temps i no estar sempre entre llibres, deures i obligacions i ara no podria viure sense aquesta dansa tant sensual, íntima, femenina, màgica ... no podria viure sense la música i la dansa en general, sóc una apassionada, es sentir unes notes i les cames se m'en van soles però, la dansa del ventre és especial i les noies que ballen amb mi en tenen gran part de culpa. Em format un grupet molt unit, amb noies d'edats molts diverses però, que ens entenem a les mil meravelles, que en sentim contentes de ser dones, de poder expressar aquesta sensualitat, de conixer-nos a nosaltres mateixes interior i exteriorment cada dia millor. El millor és que enguany ens hem aventurat a ballar amb les Ales de Isis que aporten una llibertat increíble a més a més, de ser espectaculars i precioses. Requereixen un nivell alt de exigència i control però, el resultat es podria dir que és immillorable.

El ball és difícil, extenuant, ràpid i delirant, màgic, ple de color i contrast, tant bon punt et falta l'aire com un minut més tard alces el vol com una papellona en llibertat en busca d'un nou rumb. Pots ser el sol i la lluna, la nit i el dia, una papellona delicada o una flor obrint-se lentament deixant entrevuere la bellesa que hi ha dins seu, pots sentir-te com la princesa encantada que desperta lentament d'un llarg letarg o l'esclava més sensual que puguis imaginar dansant per sobreviure, per ser lliure ... tot depen del camí que tris, de l'horitzó on miris i de com et sentís a cada instant.

Dia extrany de sentiments embolicats

Feia dies que no em passava per aquí, la veritat es que com que no hem llegeix ningú ni jo tampoc conec a ningú per aquests mons, doncs no tinc gaire motivació a anar venint. Ara bé, no perdo mai l'esperança de que algú, un dia per casualitat, com aquell qui no vol la cosa i per sorpresa trobi el meu blog i li faci una llegideta i que en acabar s'hi senti representat, que pensi igual que jo i em comenti l'entrada encara que sigui per que està aborrit i no té res millor a fer i un dia trobi el comentari i li contesti i qui sap potser ens fem amics i ... arribarà mai aquest dia? crec que miro massa pel·licules romàtiques d'aquelles que fan mal a la realitat.
En fi, som a 7 de març i continuo una mica com a dia 31 de gener, pessimista, decepcionada amb la gent, amb la vida i amb el món en general. La culpa és meva com sempre, per posar masses esperances en tot per no aconseguir res, per ser una maleïda crèdula inocent de la qual tothom s'aprofita, per pensar que tothom és bo i que el que no ho és, canviarà i es penedirà de tot, per creure que la gent te remordiments i pensa en els altres com massa sovint faig jo ... cada dia més penso que tothom mira per ell, va al seu ritme, dins del seu món sense parar-se a pensar en com està aquell a qui te al costat? sense mirar si algú ho esta passant malament, si pot necessitar ajuda de qualsevol tipus ... Hi ha tanta gent a qui ens fa falta unes paraules d'afecte i suport, una abraçada, un somriure ... i sabeu què? no culpo a ningú, perquè ens ho mereixem, només rebem allò que hem sembrat. Em pregunto però, si realment, jo he sembrat indiferència, ignorància, humillació, despreci i oblit? perquè des de fa un temps em sento així, i no entenc perquè? perquè jo?

La vida de vegades és molt dura tot i que es pugui pensar el contari. És molt dur veure que tothom és feliç i riu quan tú no ho aconsegueixes. És molt dur veure que la solució és fugir i no gossar per temor, és dur necessitar escapar i no poder perquè formes part d'una merda de rutina que t'empeny cada dia però, que no et fa realment feliç, és complicat deixar-ho enrera tot quan no tens res més, quan el vent no bufa en aquella direcció, quan les oportunitats escasegen, quan no saps per on tirar, únicament saps que ho vols però no pots ... i diuen que voler és poder però, no ho tinc tant clar .... poder puc però, sempre penso en els altres, en que faria molt de mal a gent que estimo, que en trobaria a faltar tants d'altres encara que se que ells m'oblidarien ràpid, llavors m'entren també les pors que no podien faltar, penso que no m'en sortiré perquè sóc estúpida, sempre ho he sigut i ara ho veig; penso en que trasbalsaria la meva vida i sobretot la dels altres, que potser em deixaria marcada per sempre de manera possitiva o negativa ... buff penso massa i no és bo, voler és poder i les coses s'han de fer sense pensar, sino no es fan.

Necessitava desfogam i crec que ho he aconseguit. Gràcies a aquest blog, el meu racó per escapar, per respirar, per dir el que sento sense pressió, per ser lliure, per deixar-me ser jo ....

Gener esgotat

Fa dies que no penso en altra cosa que en com de ràpid passen el temps, fa no res tots esperavem Nadal i les festes, acabavem l'any junts i donavem la benvinguda a un any nou ple d'esperances i bons proposits,un any que ens allunyes de la maleïda crisis ... i avui ja hem gastat el primer mes de 2011, ja només en queden 11! Gairebé ja noto altre cop el sol de juliol a la cara ... i sembla que som al mateix lloc, que no hem avançat en res i per sino fos prou el món cada dia va pitjor .... en fi, intentaré aprofitar al màxim aquest 2011, buscant noves oportunitats, coneixent gent nova i llocs nous. Sabeu? últimament, són moltes les ansies que tinc de marxar lluny i veure món, sento que el món és massa gran i mai el veure tot, sento que hi ha tants llocs bonics per veure i em faltarà temps, començo a pensar que és una estupidesa malgastar el temps, la meva vida en un sol lloc, sense obrir horitzons i això, que la meva ciutat és genial però, necessito explorar món, sento moltes ganes d'anar a parar en molts llocs diversos ...

2011 ANY NOU I LA MATEIXA VIDA DE SEMPRE

Primer post del 2011 .... tenim any nou des de fa 4 dies, que per cert, com passa de ràpid el temps, no ens donarem compte i tornarem a ser a la platja prenent el sol. Al que anava però, que sino em disperso ... any nou vida nova diuen, de moment tot segueix igual a la meva vida, o sigui igual de pèssim, si porto aires negatius però, des de fa un temps que sento la necessitat de evolucionar cap a algun nou estadi però, vist com està el món al màxim que puc aspirar és a evolucionar tipus pokemon, és a dir, a canviant físicament. Això si, com que l'esperança és l'últim que es perd, espero i demano a l'any nou, noves oportunitats, conèixer llocs nous i gent nova, aires nous que renovin la meva vida i la encarrilin cap alguna meta que m'il·lusioni i em realitzi com a persona i el típic de sempre: salut, felicitat, pau i amor ... y el plus pa el salón jejej això, és broma que tinc imagenio jo a casa meva i ja en tinc prou i de sobres !!!

Au Bon Any Nou amics (a veure si algú s'anima i em llegeix coi!)