Canvis

Época de canvis, i no parlo de canviar la hora al rellotge ni de canvis en la meteorologia o de canviar la roba a l'armari, no. Parlo de canvis que están succeint a la meva vida de manera inesperada i que segurament, tant si és per bé, com si és per mal, marcaran un abans i un després. No diré que algunes de les coses que han passat o passaran, no fòssin previsibles o fins i tot evidents, però tot i així, suposaran un canvi important en la meva vida. Per això, em trobo encara assimilant-ho tot i confirmant-me a mi mateixa que estic fent bé i efectivament, és el que desitjo, disipant-me els meus propis dubtes. Dubtes que qualsevol canvi genera. A la vegada em dono ànims per enfrontar-ho tot amb forces, doncs no serán temps senzills. Caldrà treballar molt, anar pas a pas, prendre paciència en moltes ocasions i sobretot tenir la suficient valentía i fortalesa per viure dia a dia sense mirar enrera i no penedir-se d'haver optat per aquest camí i no un altre ni qüestionar-se a cada instant si ha valgut la pena escollir.

He de dir que enfronto aquests canvis amb moltes ganes, il·lusió, coratge i sobretot amb alegria. Se que si hi poso aquests ingredients el canvi no pot anar sino a millor. El mateix canvi penso que ja suposo una millora per si sol. Així que agafant el possitivisme com a bandera, aquesta aventura només pot desembocar en satisfacció i triomf. No puc oblidar però, que tot canvi porta associats dubtes, temors, incerteses, moments durs ... Així que se que en absolut serà fàcil, i precisament per això - les coses senzilles m'aburreixen i no em motiven -  m'apassiona el repte. 

Vull comprovar com d'aquí un any o potser una mica més, poso la vista enrera i somric pensant que tot ha anat bé, que s'ha fet el millor i que no canviaria el que tinc per res.

ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS ! I per tant no s'ha de tenir por a ells. AL MAL TEMPS BON CARA! El que si ens hauria de generar temor és quedar-nos tal qual estem per més comoditat que suposi. La vida avança i nosaltres amb ella. Per això, no podem quedar-nos quiets com mers espectadors de la nostra propia vida. No hem de ser com l'abre que deixa que el temps actui sobre ell any rere any, hem de moure'ns, defensar-nos, lluitar pel que tenim i pel que no tenim i anhelem per més complicat que ens sembli poder aocnseguir-ho. RES ÉS IMPOSSIBLE SI ENS HO PROPOSEM. VOLER ÉS PODER! 

Tot i que un tòpic molt típic i fins i tot soni cursi, CAL PERSEGUIR ELS SOMNIS I LLUITAR PEL QUE UN CREU!  Creieu-me si us dic que generalment, LES COSES NO PASSEN SOLES ... CAL PROVOCAR-LES, FER QUE PASSIN!