De que va el meu blog? doncs no ho sabria dir ... que pretenc amb ell? depen del dia, hi ha dies que simplemente desfogar-me i "vomitar" tot o gairebé tot el que penso i sovint callo massa i d'altres que solament busco xerrar pels descosits i entretnir al personal amb les meves cabòries que diria el Montilla de Pòlonia. Perquè he començat el meu post d'avui fent-me un parell de qüestions de les que es podríen anomenar absurdes? doncs perquè m'ha semblat interessant deixar clares aquestes premises i a la vegada situar-me jo mateixa que sovint no se ni on ni quan sóc.
La meva vida segueix com sempre, la mateixa rutina, la mateixa gent, les mateixes hores ... encara que sembli que ho dic en to pessimista no és això el que vull transmetre, bé no en sentit global. Si bé la rutina la relacionem amb quelcom poc divertit i gens excitant, sovint és possitiu tenir uns esquemes a seguir - ni que sigui per trencar-los de tant en tant - i saber que pretens del teu reocrregut vital. Reconec que a mi no em desgrada seguir patrons, és útil, fàcil i vas més al gra però, també és cert, com molts ja debeu estar pensat, que és poc motivant i no deixa marge a les sorpreses i imprevistos. Aquí és on volia arribar amb tota la meva explicació. Darrerament em sento poc motivada, necessito canvis en aquesta rutina, perquè m'entengueu em sento com seguint una línia recta, sempre d'un punt a un altre sense alteracions, sabent d'on surto i a on vaig, sense desviacions. Necessito doncs, alts i baixos, sortides laterals, revolts ... Estímuls de qualsevol tipus però, que signifiquin un canvi notable, que suposin un dalt a baix - possitiu - a la meva línia rutinaria. Se que tal i com està tot, aquest "Dragon Khan" que demano per la meva vida, queda molt molt lluny i tampoc sóc jo tant atrevida com per saltar al buit o lligar-me la manta al cap. Per si queda algú que no ho sap, estem en una situació global negativa que no permet moltes alegries ni sorpreses, com a mínim, no de les agradables així que sóc conscient que hem tocarà aguantar una mica més, tot i que tinc molta fe en que el destí em depara quelcom més bo, doncs penso que sempre he lluitat per això i sempre he dirigit tots els meus esforços en aquesta direcció i que tard o d'hora m'he de veure recompensada. Ara estic en un moment de pausa i stop en que tot va més lent però, confio que algun dia començarem a moure'ns de nou i agafar ritme i allí estaré jo a primera fila quan donin el tret de sortida i amb moltes energies per no deixar les primeres posicions de la cursa !
La foto d'avui no te preu, crec que és molt gràfica del que és el nostre dia a dia - com a mínim del meu - i francament, hi hauria de reflexionar a fons i pensar en si això, és el que vull ...
Si hi ha algú més que es senti com jo, ànims ! No hi ha mal que 100 anys duri - aquesta és una de les frases que sempre em repeteixo quan les coses no van com un desitjarien i el més bo és que és totalment, certa, res dura eternament, ni tant sols un mateix !
No hay comentarios:
Publicar un comentario