sábado, 10 de julio de 2010

Tarda de juliol


Bones amics i amigues,

Doncs si ja som a l'estiu, ja tenim la xafogor en l'ambient i la calor com a tema central de totes les converses actuals, fa uns dies que han començat les rebaixes, cada cop menys rebaixes ja que tret d'un parell o tres de botigues, la resta no ha baixat pràcticament gens els preus i sovint el que tenen rebaixat no val la pena; sabeu tinc el lleuger presentiment de que en algunes botigues quan arriben les rebaixes, amaguen el gènere que hi havia hagut fins al moment, treuen la roba que tenen d'altres temporades i és aquesta roba la que rebaixen o això, o és que gairebé tot el que veig ara rebaixat de preu m'atrau molt menys que quan no ho estava.
Avui hauria de ser a la platja si, però,com que ja hi he anat diversos dies d'aquesta setmana, avui m'ha fet mandra, a més a més, aquest matí he sortit a gastar el meu sou (que cada mes arriba més tard però, com a mínim arriba direu alguns) en les rebeixes i per la tarda estava cansada, així que he preferit fer un cap de setmana més tranquil. Aquesta tarda ha estat tarda de reivindicacions, a Barcelona milers de persones caminen sota el sol reclamant un estatut més digne com a catalans tal i com se'ns va prometre, la veritat és que envejo aquesta capacitat d'aquesta gent de sortir en ple estiu sota un sol de justícia a demanar més de tot per la nostra nació quan segurament estarien millor torrant-se a la platja, se'ls hi agreix i potser hauríem de prendre exemple si algun dia volem aconseguir alguna cosa.

Demà em toca dinar familiar per celebrar sants endarrerits i per la nit la gran final del Mundial de Sud Àfrica, la veritat que a mi tant me fa però, la resta de la gent s'ha tornat boja, bé potser l'ocasió s'ho mereix, mai havíem arribat a la final i ja que hi som deurà tocar guanyar-la no? el que si que haurem de tocar és fusta no nomès per guanyar sino perquè si ho fem la festa no s'allargui massa i poguem dormir aquells qui el Mundial ens la bufa una mica.

Serà un cap de setmana de contrastos, mitja nació reclamant una independència que sembla mai arribarà i la resta preparant-se per a veure una històrica final del Mundial repelta per cert de futbolistes catalans que representen a Espanya. Tots junts ens agradi o no som de moment un sol país ple de contradiccions i de crísis també.

Bon cap de setmana

domingo, 16 de mayo de 2010

Tarda de diumenge


Avui no tinc massa temps per escriure res; hauria d'estar fent una redacció d'anglès, doncs, s'acosta l'hora de la veritat, l'examen final i francament, ho veig molt pelut. Com que el tema de la redacció per variar, no em motiva molt i hi ha mil i una coses de les que m'agradaria més parlar, passo un ratet pel meu blog a desvariar sola. De moment ningú em segueix però, no perdo l'esperança.
Avui és una tarda de diumenge més, per la finestra entra una mica de sol, que ja va tocant, estem al maig i ningú ho diria. El curs es va esgotant i l'estiu va obrint les seves portes. M'agradaria tractar algún tema que origini debat però, no se m'acut res prou interessant. Proposeu-me algun tema vosaltres, jo puc fer una llista de les coses que m'agraden per orienter-vos: la música (pop, rock ...), la dansa (ballet, jazz, dansa del ventre, funky ...), els llibres, la roba, la televisió ( ara mateix estic enganxadíssima a Lost però, també m'agrada el Internado,Bones, Gran reserva, Gavilanes, la Sagrada Família, Flashforward, la Señora ... ), el cine tot i que arafa temps que no hi vaig, poítica i societat, xafareig variat, els esports, la vida en totes les seves vessants ... en fi vosaltres decidiu.

sábado, 27 de febrero de 2010

UNA TARDA DE DISSABTE

Avui dia 27 de febrer de 2010 inaguro el meu blog personal, el meu raconet a internet,el meu amagatall quan no sapiga on anar, la meva companyia quan no trobi amb qui parlar ... en fi que a partir d'avui teniu un nou blog al que acudir quan necessiteu ja que així ho faré jo. Intentaré que aquest blog cada dia expliqui una història nova, anecdotes variades, curiositats curioses i que dia a dia formi part de la meva vida i sobretot de la vostra.

Espero que algú o altre em llegeixi i em comenti ja que així, serà més divertit per a tots. La meva idea és comentar l'actualitat del nostre món i també del meu dia a dia. Vull donar la meva opinió de tot el que ens envolta i m'agradaria que si trobeu que vaig errada em rebateu i em porteu la contaria això, farà que el meu blog sigui més ric.

Dia a dia, callem tots tantes coses, n'aguantem tantes d'altres i al final en les hem d'acabar empassant, amb aquest blog vull aconseguir que el final del procès no sigui resignar-se sense més, sinó poder expressar-ho al blog i quedar-nos més amples que amples.

En fi us convido a llegir i col·laborar al meu blog, perquè, tot pot ser blanc blau o rosa, perquè cadascú pot sentir-se d'un color o d'un altre, pot veure-ho blanc o negre passant pel blau i el rosa, perquè no hi ha només un si o un no per resposta, perque hi ha moolts matissos en tot i jo els vull descobrir amb la vostra col·laboració.