Tancat per vacances !!

Si si si !!! Heu llegit bé, ja sóc oficialment de vacances. Segurament la setmana que ve em tocarà acabar d'enllestir petites coses i arreglar la facturació de la meva empresa perquè gràcies al nostre inestimable govern que no es posa d'acord i que ja no te ni idea de que fer per tocar-nos la moral; al deixar preparada la facturació per quan no hi sigui i davant l'imminencia dels fets, he fet les factures amb el 21% d'IVA i ara després de que tothom poses el crit al cel, el govern ha decidit que la llei no entrarà en vigor fins al dia 1 de setembre. Espero que tot plegat no em suposi molt merder.  

El que anava dient, ja sóc de vacances fins el dia 6 d'agost. Tres setmanetes per a mi que no estan gens malament! Per començar dijous dia 19 de juliol agafo un vol destinació Brusel·les per iniciar de debó les meves vacances. Nomès seran 5 dies, un cap de setmana llarg però, penso aprofitar-los al màxim per recòrrer la capital belga de dalt a baix i fer alguna excursió pels voltants. Ja us explicaré que tal a la tornada, si tinc tempc perquè, tot just tornar segurament, hauré de començar els assajos per la nostra tourne d'estiu - sóc una mica exagerada, ho se. Estic molt contenta, ens han contractat per ballar a un campig de la comarca i a un poblet veí per la festa major. A veure si tot surt com cal i triomfem; per la meva part no hi faltaran moltes ganes i il·lusió! Ja veieu que tot just començo les vacances i ja tinc una agenda plena. Com passa sempre i com diria el Xavi Coral a Divendres, no me n'adonaré i ja tornaré a ser aquí, entent aquí com la feina. En fi, que no vull mal gastar ni un dia, vull descansar, anar a la platja - a veure si fa bon temps d'una refomuda vegada! - , posar-me morena, llegir, sortir, ballar, fer fotografies, estudiar una mica - s'ha d'aprofitar quan hi ha temps - anar a un spa, veure els meus amics, somriure, ... Gaudir de l'estiu que només dura uns mesos !!! 

PD. No patiu que per poc que pugui em passaré a deixar algun post! 

M'estic tornant pija i el meu sou no m'ho permet ...

Avui han començat les rebaixes i he sortit de compres. Quin fàstic les rebaixes ! Tot remenat i regirat. Un torrent de gent que entrava i sortia, cues als vestidors, cues a pagar i tot perquè? per unes rebaixes en el preu que eren minses i no valien la pena. A sobre tenia mirats uns vestits que m'agradaven i ja no hi eren. Segons els dependents estaven esgotats però, jo crec que ni tant sols els han tret per vendre, els han retirat per més endavant. La meva tàctica quan venen rebaixes és anar la setmana abans a provar-me la roba tranquilament i sense cues, la deixo ja escollida per quan arribi el dia de l'inici de les rebaixes agafar-la, pagar i marxar. Doncs això he fet, però, últimament, es veu que el dia abans ho canvien tot de lloc i fins i tot, donen gat per llebre, treuen roba antiga per fer la passar com nova i així treure's stock antic mentre que la nova la guarden per ves a saber quan. 

Personalment, penso que cada cop valen menys les rebaixes, no hi ha a penes descomptes de preu i la roba que treuen les tendes és la de la temporada pasada. Penso que val més pagar la roba a preu de temporada i comprar tranquilament que pas comprar amb estress a les rebaixes saldos passats. 

    

Segurament resultaré pija i sibarita però, és el que penso. Avui dia, les rebaixes no valen pràcticament, la pena. El preu de temporada en general sol ser molt competitiu i sempre és més còmode anar a les tendes quan no hi ha molta gent, no hi ha cues, pots provar-te la roba tranquilament i pagar sense esperes.

Una estona de lectura

Fa dies que no escric i entre una cosa i l'altra hem arribat gairebé a l'estiu, bé hi falten pocs dies però, segur que molts ja heu finalitzat moltes activitats de les que es fan durant el curs i heu tingut l'ocasió de visitar ja la platja i/o la pisicina, en resum que ja heu tastat l'estiu i olorat les vacances. Doncs bé, ara tenim per davant uns mesos molt bons per dedicar-los entre altres coses a llegir, a fer cultura, a viatjar a qualsevol lloc sense moure'ns de casa - així estalviem - a conèixer realitats de tot tipus i a conviure amb personatges diferents que ens poden evocar mil i un sentiment diferents. Pesonalment, em considero una gran lectora, llegir és també una de les meves passions, tot i que no puc llegir tot el que voldria però, per aquest estiu ja tinc semi pensat que vull legir i hi ha una mica de tot:

1) Pretty little liars (vòlums 5,6,7 i 8). Començaré pel 5é doncs els 4 primers ja els he llegit. Serà la meva lectura internacional, concretament en anglés. Ara el tinc una miqueta rovellat i llegir m'anirà bé per posar-lo a to. Aquestes novel·les (en són 12 en total i les 2 últimes encara no estan publicades) ens expliquen la història de Aria, Hanna, Emily y Spencer que des del dia que va desapreixer la seva millor amiga Allyson viuen amb l'incertesa de saber on serà fins que en la primera novel·la troben el cos de la noia enterrat al jardí de casa seva, ara habitat per nous veïns. A partir d'aquell moment, les 4 noies comences a rebre missatges amenaçadors d'un/a tal "A" que tot sembla indicar és la mateixa Allyson doncs coneix secrets d'elles que solament ella coneixia ... Com pot ser si és morta? qui és "A"? que busca? Només si llegiu les novel·les ho podreu saber .... Apunt: per la xarxa trobareu també la sèrie de TV inspirada en els llibres, està força bé i segons com trobareu la 1a temporada amb espanyol tot i que la versió original (amb subtítols) també és interessant. Personalment, m'agraden més les veus originals americanes que les espanyoles ...

2) Mary Higgings Clark. No he gosat escollir cap de les seves novel.les per sobra d'una altra, totes són molt bones i interessants. És la Agatha Christie del segle XXI. Es podria dir que és una de les meves autores favorites. Qualsevol de les seves històries us atraparà i no podreu deixar de llegir.

3) Agatha Christie. Si abans parlava de Mary Higgings Clark que seria l'alumna, no podeu deixar de llegir les novel·les de la mestre de mestres en matèria d'intriga. Us recomano "deu negrets" o "assessinat a l'orient express".

4) L'ombra del vent - Carlos Ruíz Zafón. Té ja uns anys però, si no l'heu llegit encara no us la perdeu. El cementiri dels llibres oblidats us atraparà .... A pesar de que han sortit dos llibres més com a continuació d'aquest (el joc de l'àngel i el presoner del cel - n'ha de sortir un 3r que serà el tancament de la història) penso que el primer va ser el millor, el més complert, seriòs, rodó, interssant ... Els altres tampoc podeu deixar de llegir-los però, quan ho hagueu fet de ben segur que em doneu la raó.  

5) Com que no acabria el post d'avui si comentès tots els llibres que m'encanten i valen la pena per aquest estiu - estant a la platja, piscina, estirat al sofa o la terrassa d'algun bar - n'enumero alguns dela que més m'han agradat: mecanoscrit del segon origen (que passaria si nomès quedessis tu al món?, lectura curta i entretinguda que emociona a tothom), entra en mi vida (novel·la que aborda el tema dels nens robats. És el llibre que estic llegint ara. No està malament); el petit príncep (lectura molt dolça, emotiva, de reflexio i sobretot ara amb tot el que està caient); chicas de alamebre (novel·la juvenil de misteri que a la vegada aborda el tema de les top model i tot el que aquest món amaga i comporta); el nen del pijama de ratlles (jo el vaig llegir amb anglès i és una meravella. La segona guerra mundial i els camps de concentració des dels ulls de 2 nens allunyats per ideologia per tant a prop en sentiments) ...  

   

Pobresa, crísi, necessitat ...

Avui dia 27 de maig de 2012, la televisió autonòmica de Catalunya (TV3) porta a terme una Marató excepecional contra la pobresa al nostre país. Excepcional perquè, normalment aquest tipus d'iniciatives es realitzen al desembre aprofitant les festes nadalanques però, actualment, la situació econòmica del país està arribant a un nivell límit molt preocupant que ha portar a plantejar la necessitat de fer una nova recollida de fons aquesta vegada per combatre la pobresa, l'exclusió social, la necessitat vital i bàsica que molta població està patint.  

Realment, és molt trist com ens l'hem de veure al nostre país per culpa dels diners i l'ambició d'alguns. Diu el refrany que els diners criden als diners, doncs en el nostre cas els diners han cridat a la misèria i la pobresa. Hem volgut tenir tant que ens hem oblidat del que realment fa falta i ara ni tant sols aixó ens queda. Que tot aixó sereveix perquè com a mínim reflexionem molt sobre el que és la vida, el que importa i el que és superflu. 

Molts no podem ni hem de queixar-nos però, si que cal que protestem i cridem en contra d'aquells qui s'han enriquit a base d'estafar, robar i prendre al ciutadà de peu. S'han estat malgastant diners sense pensar en el demà. A mi de petita m'explicaven la faula de la formiga i la cigarra; la primera estalviava, poc a poc, mentre la segons vivia feliç sense pensar en el demà. Fins que arrivava l'hivern i la formiga gràcies al seu treball i esforç aconseguia passar l'hivern protegida però, la cigarra com que no ho havia tingut en compte l'únic que li quedava era còrrer a demanar ajuda a la formiga. Doncs, al nostre país hi ha hagut molta cigarra massa llesta i ara som les formigues les que paguem els plats trencats. El "que me quiten lo bailado" que impera al nostre país ja no severix ni servirà mai més, cal estar atents i pensar sempre en el que està per venir. 

No acabo de comprendre com els nostres respresentants polítics han deixat arribar la situació fins a aquest punt. Internacionalment, ja ens consideren gairebé un país tercer mundista ! Ja fem llàstima i tot! Com pot ser que ningú s'adonès que anavem de cap al fracàs? abocats a l'abisme més profund! Que ningú no fos capaç d'adonar-se que no anavem bé i que calia prende mesures a temps, el més val prevenir que curar perquè ara ja és fins i tot tard per intentar curar algunes ferides que esdevindran mortals. 

Potser l'únic possitiu de tot aquest desgavell - si és que realment hi ha res - és que tot plegat ens servirà de lliço per al futur - espero-. Com ja diu la Bíblia - que per cert és un llibre que conté molta saviesa - en època de vaques grasses cal estalviar per quan inevitablement, vinguin les vaques flaques senyors i senyores!  

Com a reflexio final, em bé al cap una frase d'una sèries mítica que es força escaient: "vivir juntos o morir solos" (Lost), és a dir, per enfrontar situacions adverses cal remar plegats, estar units. En resum, d'aquesta crísi nomès en sortirem si tots ho volem, si tots encaminem els nostres esforços al mateix objectiu, sense obrir fronts i batalles paral·leles, sense pensar egositament, pensant més en l'altre que en un mateix, fent força tots plegats i col·laborar amb aquells que més ho necessiten. 

PERQUÈ MAI NINGÚ ES SENTI NI ESTIGUI EN FORA DE JOC !

  

On the line - un dia a cavall entre el tren i el metro

Avui ha estat un dia molt llarg però, no per pesat o complicat sino perquè l'he començat molt d'hora molt d'hora com diria Josep Guardiola (des d'aquí li dic que llevar-se molt d'hora, molt d'hora solament serveix per dormir menys i estar més cansat !) i gairebé no he tingut un segon de descans. M'he llevat a les sis o potser més aviat i tot, doncs un dissabte al mes, vaig a Barcelona per assistir a les classes presencials del màster que estic fent, si, sóc d'aquelles persones que davant de la crísi no es rendeixen i responen formant-se i preparant-se per sortir endavant; faig idiomes (tinc dominat l'anglès tot i que ha costat el seu i ara estic lluitant amb l'Alemany i no tinc gens clar qui guanyarà jejej) i m'he animat a iniciar un màster de màrqueting. Alguns em direu que aquesta disciplina és una enganyifa, que nomès és consumisme barat i que crea falses necessitats i qui sap potser tingueu una mica de raó però, nois i noies, a mi m'apassiona!

Tornant al que ens ocupava, m'he llevat quan encara era de nit i he anat a buscar el tren a l'estació, fixeu-vos si era aviat (o tard segons es miri) que a les dicoteques del voltant la gent encara estava de "juerga"! He arribat a Barna a l'estació de Sans cap a les 8:10 i d'allí he agafat un metro cap al meu destí. Durant 4 hores he estat inmersa en el món del màrqueting: preus, productes, distribució, comunicació (les 4 famoses P del Marketing Mix), l'estrategia, l'empresa ... En acabar he agafat de nou el metro en direcció Passeig de Gràcia on he dinat a base de tapes basques delicioses acompanyades d'un surtidet de les millors postres del restaurant. Avui era dia de celebració familiar i a falta de millors i més barates opcions, hem celebrat l'efmèride anant de tapes. Després hem passat la tarda de tenda en tenda fins a acabar rendits. De nou cap al tren i tornada a Reus això si, en un tren bastant més ronyòs i incomode que el de l'anada. Des d'aquí mostro la meva indignació perquè malgrat que el preu sempre és el mateix (força car), el servei ferroviari hi ha dies que deixa molt que desitjar (un tren amb seients durs, incomodes, ple de gent que no trobaven seient i que ha trigat 2 hores en fer el trajecte de Barcelona - Reus perquè havia de parar en totes les estacions del país).

Tot i això, he de dir que de vegades resulta relaxant i reparador viatjar amb tren. Pots contemplar grans paisatges, veure les costes catalanes mentre es gaudeix del silenci - si viatjes sol - o bé aprofitar per parlar amb el teu acompanyant que sempre va bé i en els nostres dies aquesta activitat ha quedat molt relegada i oblidada per falta de temps, per les múltiples interferències del dia a dia ... També pot ser un bon moment per obrir un llibre i gaudir de la lectura o per enfundar-se els auriculars i escoltar música amb la companyia del paisatge o en últim terme fer una becaineta.  Jo he fet una mica de tot: repassar apunts doncs és època d'examens, llegir un llibre, parlar amb els que m'envoltaven, riure, intercanviar opinions i idees, escoltar música ...

Una de les cançons que he escoltat és "On the Line" de la banda sonora de la pel·lícula amb el mateix nom i que per cet, és bastant "bodrio" però, la canço principal té el seu ganxo, la canten una barreja d'artistes entre els quals hi destaquen N'sync que també protagonitzen la pel·lícula. Com que  gran part del film té a veure amb trens i metros he pensat que seria idònia per avui. Us deixo el videoclip:

Gent, m'acomiado per avui. Encara no són les 22:00 i no m'aguanto, crec que marxaré a dormir aviat ! 

La dansa dels 7 vels

Avui torno a dedicar a una dansa que em fascina: la dansa del ventre. Des de ben petita que he ballat, vaig començar amb 4 anys a fer ballet clàssic i vaig estar fins als 11 o 12 fent-ne però, al final ho vaig haver de deixar perquè no arribava a tot: ballet i estudis, també hi van col·laborar les meves professores que deixaven molt a desitjat però, aixó ja són figues d'un altre paner ... No va ser fins l'últim any de carrera que em vaig animar a tornar a ballar, sempre ha estat la meva passió i durants els anys que no en vaig fer no podia evitar sentir nostalgia però, el deure cridava; com deia , amb 20 o 21 anys em vaig tornar a animar i vaig començar a ballar de nou però, aquesta vegada no era el ballet clàssic la disciplina escollida sino la dansa del ventre que apareixia davant meu com una dansa sensual, femenina, misteriosa y que suposava una ruptura amb el que havia fet abans però a l'hora seguia tenint-hi molt a veure. És una dansa que barreja aquell toc de dansa clàssica que jo ja coneixia (la col·locació del cos, l'ús de l'espai, els braços, els peus ... recorden molt al ballet que val a dir és la base de qualsevol disciplina o estil) i de la sensualitat feta expressió rítmica, a més a més, avui en dia com en tota modalitat de dansa es pot fusionar amb jazz, flamenc, funky ... i es poden afegir mil i uns elements: ales de isis, vel, sables, canelobres, cròtals ... 

No vull perdre l'ocasió de recomanar-vos-la, és una dansa molt saludable a tots els nivells: cremant grasses, musculant la vagina (factor important tant en dones joves com en dones més grans), ajuda a regular l'organisme (aparell digetsiu), ajudar a mantenir despert, coordinat i a to ...

Enguany el nostre grup de dansa s'ha animat a ballar amb vel, jo ja m'havia iniciat amb ell fa uns anys però, va ser de manera ràpida i precipitada, enguany l'he gaudit més però, he de dir que també hem anat i estem anant a contrarellotge. El festival serà al juny i ens queden poques classes per acabar un ball que fins fa 2 setmanes estava a mig fer. Ballem amb un vel blanc de seda que es preciòs. La nostra professora que és una crack de les coreògrafies - especialitzades en aquelles que es fan a tota llet, doncs cada anys ens agafa el toro -  ens està preparant un ball que com sempre tindrà de tot. Començem ejecutant una sèrie de moviments sensuals al terra i desprès ens aixequem i agafem el vel per començar la part elèctrica ... Bé nos us dic més que espallo la sorpresa ... espero poder penjar algun video d'aquí unes setmanes.

Dives, perfum, glamour, Hollywood ... història d'un anunci

Fa ja un temps que podem veure pels nostres televisors el següent anunci:

Es tracta del nou anunci de Dior. He de dir que a mi, personalment m'encanta i em sembla súper original i glamouròs; realment, se les pensen totes i creec que en aquest cas malgrat haver-hi alguns detractors i a pesar de tot el que s'ha dit i publicat, crec que han aconguit un anunci molt potent, diferent, que despren classe i elegància i que de ben segur fascinarà als més cinèfils. Perquè? doncs perquè està plagat de gran actrius de Hollywood; començant per la protagonista de l'anunci que és Charlize Teron, com sempre guapa, sexy y elagant i passant a grans dives de Hollywwod com Grace Kelly, Marilyn Monroe y Marlene Dietrich. Ja ho se, ja  ho se, les tres últimes fa molt temps que són mortes ... Així doncs, com s'ho han fet per reviure-les en aquest anunci? doncs amb les noves tecnologies ho han tingut molt fàcil, realitzant un muntatge molt interessant que ens permet veure com Charlize Teron saluda amb un petó la mítica Grace Kelly i comparteix set i perfum amb la sempre provocativa Marylin Monroe. A l'anunci que passen per la tele no arribem a veure Marlene Dietrich pero, si busquem la versió extesa per youtube (la que us he penjat jo ho és) la podrem veure esplendorosa en el trosset d'anunci en que ella apareix posant per als fotografs, així com, en un altre frame de l'anunci podem veure a les 3 actrius juntes en un fictici i/o virtual photocall. Cal explicar que l'anunci es situa en un palauet o quelcom per l'estil on s'hi celebra una desfilada de moda i veiem Charlize Teron vestida de carrer arribant tard a l'esdeveniment, corrent cap a les escales i pujant-les amb presa. Fa tard i per tant quan arriba al set de maquillatge i roba, l'han de preparar sense perdre temps mentre a les altres actrius les veiem ja llestes interactuant amb la premsa, posant per a les fotos i retocant-se. Sense perdre de vista el nostre segle, aquest anunci mescla el glamour d'ara amb el dels anys 50-60.   

Ja al final de l'anunci, veiem de nou desfilar per la pasarel·la, de manera imperiosa - que diria algú que conec- i la vegada sofisticada,  Charlize Teron portant un vestit de color daurat molt elegant mentre els flaixos i els focos l'enceguen; mica en mica, la silueta de l'actriu es va difuminant i es va confonent amb la silueta del perfum anunciat.

Com a apunt, explicar que les actrius històriques escollides per l'spot són aquestes i no unes altres perquè quan vivien ja eren imatge d'aquesta marca de roba i perfum o si més no solien ser grans usuaries d'aquesta marca aportant-li el seu galamour i prestigi i ara la marca ha volgut homenatjar-les d'aquesta manera tant peculiar.

L'anunci està acompanyat d'una immilorable banda sonora: " Heavy Cross" del grup Gossip. Tot plegat convergeix en un anuni rodó en la meva opinió. La música és l'adeqüada, la fotografia perfecte i la temàtica abordada així com la manera de fer-ho, resulten originals i genials.  

Com ja he dit abans, a mi em xifla l'anunci en qüestió. Em considero amant del cinema i encara més de les grans figures de l'història del seté art. Els grans actors i actrius de l'historia de Hollywood em fascinen, m'encanta llegir sobre la seva vida i veure les seves pel·lícules, cosa de cada cop més difícil, ja que gairebé no hi ha cap canal - que no sigui de pagament - que emeti cinema clàssic i mític. Aprofito per reivindicar-lo des d'aquí, per entendre el futur cal mirar al passat en tots els àmbits per tant, no podem deixar de banda els grans films i els seus protagonistes que han permès que Hollywood sigui el que és, aquella meca del cine que molts somiem conèixer algun dia.

Us deixo gaudint d'aquest fantàstic anunci. Records amics i amigues !