Avui tinc ganes d'escriure, però, no se massa sobre què fer-ho. No tinc res especial a explicar. La meva vida va passant poc a poc, sense més pretensions. Estem a la primera setmana de març, deixant enrere el cap de setmana de carnestoltes sinònim de diversió i festa i ens endinsem a la quaresma que significa tot el contrari. En poques setmanes donarem la benvinguda a la primavera i quan acabarem de festejar-la, es presentarà l'estiu fent-nos les dents llargues, però això ja és avançar massa, no?
Bé, el que és cert, és que sense gairebé percebre-ho, quan acabi aquest mes, ja haurem consumit la quarta part de l'any. Haurem caminat el 25% del temps que falta per concluir l'any. I a mi no deixa de sorprendre'm que així sigui. Em sorpren intentar comprendre la velocitat del temps, com ens passa pel costat i no el veiem. Només quan ens mirem al mirall som capaços de percebre certes diferències en nosaltres.
Segurament, pensareu que estic una mica obsessionada amb el temps. Sempre parlant del canvi d'estacions, del pas dels mesos, dels dies que han passat, dels que ens esperen i d'aquells que prometen ser especials.
Potser si que tinc certa fixació en aprofitar el temps, en sentir que no malgasto cap dia i que no em deixo de fer res del que desitjo. Inevitablement, se m'escapen moltes coses de les mans i, suposo que és així com ha de ser. Així funciona la vida. Avançar amb pas ferm, dia a dia, intentant aconseguir el que volem, però no del tot. Què sempre quedi marge per a seguir intentant, desitjant, anhelant, buscant i o rendir-se mai.
Potser si que darrerament estic notant que el temps m'empeny endavant, gairebé obligant-me a tancar etapes i començar a plantejar-se'n de noves. A diu adéu a un passat que de cada vegada quedarà més lluny i a posar la vista a l'horitzó valorant noves persepectives.
Potser si que tot plegat em fa cert vertigen i per això, m'amago i m'excuso en el pas del temps ...
Potser tot plegat, ho faci el temps - el meteorlògic vull dir - l'hivern sempre ha estat un temps estrany, fred, apàtic, reflexiu ... Jo a l'estiu no penso tant, vic més, no se si us passa igual?
Potser, sigui que avui tampoc sabia molt bé que escriure i el temps, sigui quin sigui, sempre resulta un tema recurrent, poètic i inspirador.
M'acomiado amics i amigues!
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario