Doncs si amics i amigues, aquest Nadal vull compartir-lo a amb tots vosaltres.
Ara feia molt de temps que no passava per aquí. No se si per falta de temps, per no trobar el moment exacte, per no tenir res interessant a explicar o perquè en aquests temps tant difícils, sovint l'ànim no és el millor com per posar-se a escriure en un blog que aboga pel bon rotllo.
Però ara, un cop el món no s'ha acabat i hem entrat de ple en la millor època de l'any cal canviar el xip!
Ja som a NADAL i en aquests dies, l'ànim només pot estar col·locat en una posició: alegria, possitivisme, felicitat, pau, serenor, ...
Així, que m'he dit que no podia deixar d'actualitzar el blog en aquesta època tant màgica, per desitjar-vos a tots i totes, BON NADAL, BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU (ho dic ara perquè, igual entre una cosa i l'altra, ja no torno fins ben entrat el 2013 i llavors, ja no tindrà sentit). No deixeu de gaudir de les festes, després no les tornarem a tenir fins d'aquí un any que promet ser complicat així, que potser val la pena omplir el sarró de bons proposits, riatlles, d'afecte, de grans experiències, d'abraçades i petons per poder-los anar evocant i usant durant l'any en aquells moments en que estiguem baixos de moral. Una mica com repartir tot el que en aporta el Nadal durant tot els 12 mesos de l'any.
Això si, ompliu només l'ànima perquè si ens passem amb el cava, el turrons, els polvorons, les neules, els canalons de Sant Esteve, l'escudella de Nadal, el marisc de cap d'any o el tortell de reis després no hi haurá qui ens mogui ... Recordeu que passat festes hi ha "la cuesta d'enero" y més val anar-hi lleuger no?
En fi, sigueu molt feliços per Nadal, ara i sempre. Rieu. Canteu. Abraçeu-vos i no us oblideu de dir als vostres éssers estimats com els estimeu.
AQUEST NADAL EL TEU SOMRIURE I EL TEU AFECTE SERÁN ELS MILLORS REGALS QUE POTS OFERIR ALS TEUS !
En aquest post d'avui, us explicaré com vaig passar l'11 de setembre de 2012. Va ser tot un pèl precipitat i fins l'últim moment no tenia clar que faria.
Per una banda, volia celebrar-lo com es mereixia i fer quelcom diferent d'altres anys però, per l'altra tampoc em sentia tant radical com per anar a la manifestació ... Tot i així, vaig acabar a la manifestació que hi havia a Bracelona. L'arribada a Barna va ser accidentada, el bus va fer gairebé una hora tard tot i que després va fer molta via i dins feia moltíssima calor, em sentia com un pollastre alast, res comparat amb el que viuria més tard.
De seguida ens vam adonar que Barcelona estava plena de color, del color de l'estlada i la senyera, plena de festa perquè realment, aquest 11 de setembre va ser una festa, una festa major de Catalunya. Vam dinar envoltats de senyeres, estelades, sol ... Mica en mica veiem com anaven arribant autobusos d'arreu de Catalunya mentre nosaltres acabavem de dinar en una terrasseta pròxima a Plaça Catalunya. De seguida vam agafar lloc a la manifestació, mica en mica arribava més gent, l'espai s'omplia, les gralles començaven a sonar, els crits reivindicatius es repetien ... UNA FESTA Ssenyors UNA FESTA. Ho poso en majúsucles perquè precisament, jo patia perquè no hi haguessin altercats però, tot va ser una bassa d'oli. El seny català va sortir a manifestar-se també.
Allá cridant, saltant, celebrant ... Entre més d'un mil·lió de persones que inundaven la ciutat comtal. Els carrers eren plens de gent, d'estelades, de pancartes reivinidcatives, de música, de crits, de catalanisme ... Realment vaig tenir la sensació d'estar vivint un moment històric del que explicaré als meus nets quan en tingui! Va ser una Díada molt bonica i diferent. Estar allà al mig realment, feia posar la pell de gallina a qualsevol. L'únió d'un poble, del que sigui, fa emocionar. No importava si hi estavem per raons culturals, linguítiques o fins i tot económiques, erem allá perquè estavem tips d'aguantar segons que, de ser els pagafantes (això precisament, ho vaig llegir en una pancarta), de ser sempre els que entomem, de sentir-nos poc considerats, alguns fins i tot ofegats i lligat però, sobretot erem allí per que SOM, per la nostra voluntat; i qué millor que sortir a cridar-ho ben fort. Catalunya no va fallar i la manifestació va ser un èxit a pesar del que molts han dit i diran. Al començament ja he dit que no sóc tant radical, no he pensat mai que les coses fossin o blanques o negres, sempre hi ha grisos però, verdaderament si finalment, s'aconsegueix alguna cosa, que sigui bona per al nostre país, per petita que sgui, es deurà en gran part a aquest 11 de setembre, tants dels que hi erem presents com dels que hi eren de sentiment, ànima o pensament. Ja diuen que l'unió fa la força! Visca Catalunya !
Com va la reentrada a la feina ? espero que bé, jo fa ja dies que estic treballant pero, se que ara al setembre es notarà de veritat el que és tornar a la rutina i a les exigències diàries. Molts comenceu demà, d'altres potser heu decidit deixar les vacances per la tardor i encara no les heu fet però, ja veureu que es notarà el ritme de feina entre juliol o agost i el setembte. El setembre és el més de la tornada a l'escola, de començar de nou, d'adonar-se que torna a faltar res per Nadal i per concluir l'any ... En fi tenim per davant la baixada que ens prepara per a la pujada de gener :)
El meu post d'avui l'he volgut dedicar als musicals. He estat passejant per blogs i he vist que en un dedicaven una entrada a "Singing in the rain" i al gran Gene Kelly i m'han vingut ganes de fer al mateix però, amb diversos musicals de tota la vida. Aquí teníu la meva tria:
1) GREASE: Olivia Newton John y John Travolta en un musical ambientat els anys 50 en un inistiut nord americà. Una noia s'ha enamorat dun noi durant l'estiu pero, pensa que no el tornarà a veure mai més. Res més lluny de la realitat, el té més a prop del que es pensa però, ell va a la seva bola. El tema estrella del musical és "You're the one that I want". A pesar de que haurien de ser tots alumnes d'institut, els actors feia temps que havien deixat l'adolescència enrere. Grease ha estat desde sempre una de les meves pel·lícules preferides, el meu musical de capçalera, em se totes les cançons !
2) WIDE SIDE STORY: Inspirada en la història de Romeu i Julieta. És la història de dues bandes enfrentades (els Sharks - imigrants portoriquenys - y els Jets - estadounidenses d'origen irlandés), d'un amor impossible que supera totes les barreres (el de María y Tony) d'unes coreografies úniques i irrepetibles que de ben segur tots coneixeu. Va tenir tant d'èxit la pel·lícula que se'n va fer un musical igualment existòs. Us poso el número del tema "Amèrica" perquè m'encanta la coreografia:
3) CANTANT SOTA LA PLUJA: Aquest l'he comentat al començar el post. He de dir que coses de la vida, no l'havia vist mai fins fa uns dies al canal de la MGM (Metro Goldwyn Mayer) i em va enamorar. Jo sóc una admiradora de tot el que sigui música i dansa, m'encanta veure pel·lícules on la gent balla i es munten grans coreografies però, aixó no vol dir que tots els musicals m'encantin. En aquest cas em vaig quedar enbadalida observant el gran Gene Kelly ballar. Que bo que era! Ja no en queden com ell! Us deixo el número més conegut de la pel·lícula:
4) MARY POPPINS: Aquesta és apte per a tota la família. Entusiasmarà als més menuts de la casa. La història de la nani màgica. Una família acomodada decieix contractar un cangur per als seus nens que són una mica indisciplinats per culpa també de la desatenció dels seus pares. Aquesta màgica nani encarnada per la gran Julie Andrews ajudarà a tota la família a base de cançons divertides que guarden ensenyances importants. Us deixo un dels últims números de la pel·lícula que a mi em porta grans records, doncs la vaig ballar quan feia dansa de petita. Se que hi ha cançons més conegudes però, a mi m'encanta aquest número musical amb el gran Dick Van Dyke.
5) SOMRIURES Y LLAGRIMES (the sound of music): Pel·lícula basada en fets reals que van succeir en la Segona Guerra Mundial. Una novícia acut a casa d'una família acomodada de Salzburg, es tracta de la famosa família Von Trapp, la família està formada pels set fill del capità Von Trapp que s'ha quedat vidú. La noia haurà de fer d'institutriu dels set nens i nenes mentre mica en mica neix l'amor entre ella i el capità. Tot aixó enmig de l'esclat de la II Guerra Mundial. Un musical molt emotiu i molt enriquidor. De nou amb Julie Andrews aquesta vegada acompanyada de Christopher Plummer.
6) DIRTY DANCING: Com a pel·lícula permeteu-vos que us digui que penso que no val gran cosa. Una història d'amor entre alumna y professor de dansa com tantes d'altres i que ens mostra l'alliberació familiar de Baby la protagonista. Nada nuevo bajo el sol que diríem. La pel·lícula pero, ens mostra el ja malaurdament desapregut i gran Patrick Swayze ballant com solament ell sabia fer. Sexy y desenfadat, a més a més, la banda sonora del film conté una tema que estará sempre als anals de l'història musical: "The Time of my life" que es balla de manera espectacular i meravellosa al final del film.
7) COYOTE UGLY (El Bar Coyote): Aquesta la poso perquè no sigui dit que no poso films actuals. La pel·lícula tampoc és gran cosa, entretingudeta, noia de poble que vol triumfar però, la BSO de la pel·lícula és genial. Grans temes de Leanne Rimes com la famosa "Can't fight the moonlight", temes de la banda Blondie i d'altres molt coneguts. També són famosos els balls sensuals que es marquen les actrius sobre la barra.
8) THE BODYGUARD (El Guardaespatlles): El gran Kevin Costner protegint a la súper diva Whitney Huston. Aprofito per fer-li un petit homenatge ja que va morir no fa massa. La pel·lícula tampoc és res de l'altre dimarts però, de nou la BSO és molt potent amb temes com "I will always love you " que a pesar de que la va fer famosa Whitney Hosuton, no és un tema seu sino de Dolly Parton, "I Have nothing" o "Queen of the night".
9) MOULIN ROUGE: Història d'amor ambientada al París dels començaments de segle XX (any 1900). Protagonitzada per Nicole Kidman y Ewan McGregor. Un muntatge molt espectacular acomoanyat de grans números i música tant coneguda com The Beatles, Madonna, Elton John, Quee, The Police o Nirvana!
10) CABARET /CHICAGO / BURLESQUE : Les poso juntes perquè volia fer una llista de només 10 musicals però, aquestes tres no hi poden faltar. Són similars, ambientades en el món del cabaret i el Burlesque, una més moderna amb una Cher que sembla no envellir i la gran Christina Aguilera que són el millor d'una pel·licula que no te més història. La primera protagonitzada per la gran Liza Minelli i l'altre per Richard Gere ballant i cantant, Catherine Zeta Jones, Renée Zellweger i Queen Latifah. Totes tres tenen grans numeros musicals, la història obviament és molt millor la de Chicago i la de Cabaret així ho avala a crítica i els premis rebuts. Us deixo alguns números interessants que he trobat:
Espero que el post us hagi agradat i no se us faci pesat. L'he fet el millor que he pogut i seleccionant els musicals que més m'agraden. Això no vol dir que no n'hi hagi de millors que segurament m'he deixat. Podeu dir la vostra als missatges. M'encantarà fer una segona part amb propostes vostres.
Doncs si amics i amigues, avui és el meu últim dia de vacances. Han estat 3 setmanes que se m'han fet curtes. Brusel·les molt maco, la recomano. La Platja deliciosa els dies de més calor que han costat força de fer-se veure. La festa, menys de la que haguès volgut però, en fi ...
Bé com deia al començar, se m'acaben les vacances, sent precisos, el meu últim dia de vacances va ser el divendres passat. Dilluns torno a la feina i prevec que n'hi haurà molta. Només de pensar-ho ja em canso i m'agafa basarda i depressió pos-vacacional, necessito vacances de nou! En fi, no m'hauria de queixar perquè sóc afortunada de tenir feina. Una feina xunga, mal pagada i que ocupa més hores de les que realment acabo cobrant i de les que la gent a la que intento complaure els sembla - que encara és més trist - però, és una feina que ja suposa molt més del que molts poden dir. Intento, no pensar molt en demà però, és que ja està a la volta de la cantonada! A més a més, degut al repartiment de vacances que vam fer a l'empresa, em passaré mig agost (15 dies ) sola a l'oficina, acabaré parlant amb els llapis i bolígrafs, aixó o em tornaré autista! En fi, penso no estresar-me massa, faré el que pugui i qui no esigui content doncs mala sort. No dono per a més. Així mateix, em consolo pensant que a l'estar a mitja joranda forçosa (conseqüències de la crisi) em queden les tardes lliures per anar a la platja, llegir, descansar, veure la TV - estic enganxada als Jocs Olímpics malgrat que no en sortim de gunayar res - gaudir dels úlims dies d'estiu, ballar ...
A propòsit de ballar. El dia 17 d'agost les noies de dansa del ventre, a partir d'ara, batejades com Belly Moon - tenim un bolo al Molar com a acte de la Festa Major. Estem totes molt il·lusionades i amb moltes ganes. Estem ensajant molt i molt dur, preparant cada detall minuciosament i desitjjant que aquest bolo no sigui l'últim de l'estiu sino el primer d'uns quants, tot i que cal ser realistes i no alçar campanes al vol. Per cert, sobra dir que si algú està interessat en la nostra contractació - que seriòs sona - només ho ha de dir, deixant un missatge al blog amb dades per a contactar amb ell/a. A nosaltres, per descomptat ens farà molta il·lusió i malgrat el que pogueu pensar l'espectacle que presentem és molt variat, divertit i gens avorrit, hi ha de tot, paraula!
Per avui, m'acomiado. Ja us aniré explicant que tal el retorn a la feina i la rutina, crec que ja no se ni on cau l'oficina jejeje ! Tot el bo s'acaba gent, així que els que comenceu vacances o esteu entremig d'elles aprofiteu-les bé, després ja no n'hi haurà més fins l'any que ve !
Si si si !!! Heu llegit bé, ja sóc oficialment de vacances. Segurament la setmana que ve em tocarà acabar d'enllestir petites coses i arreglar la facturació de la meva empresa perquè gràcies al nostre inestimable govern que no es posa d'acord i que ja no te ni idea de que fer per tocar-nos la moral; al deixar preparada la facturació per quan no hi sigui i davant l'imminencia dels fets, he fet les factures amb el 21% d'IVA i ara després de que tothom poses el crit al cel, el govern ha decidit que la llei no entrarà en vigor fins al dia 1 de setembre. Espero que tot plegat no em suposi molt merder.
El que anava dient, ja sóc de vacances fins el dia 6 d'agost. Tres setmanetes per a mi que no estan gens malament! Per començar dijous dia 19 de juliol agafo un vol destinació Brusel·les per iniciar de debó les meves vacances. Nomès seran 5 dies, un cap de setmana llarg però, penso aprofitar-los al màxim per recòrrer la capital belga de dalt a baix i fer alguna excursió pels voltants. Ja us explicaré que tal a la tornada, si tinc tempc perquè, tot just tornar segurament, hauré de començar els assajos per la nostra tourne d'estiu - sóc una mica exagerada, ho se. Estic molt contenta, ens han contractat per ballar a un campig de la comarca i a un poblet veí per la festa major. A veure si tot surt com cal i triomfem; per la meva part no hi faltaran moltes ganes i il·lusió! Ja veieu que tot just començo les vacances i ja tinc una agenda plena. Com passa sempre i com diria el Xavi Coral a Divendres, no me n'adonaré i ja tornaré a ser aquí, entent aquí com la feina. En fi, que no vull mal gastar ni un dia, vull descansar, anar a la platja - a veure si fa bon temps d'una refomuda vegada! - , posar-me morena, llegir, sortir, ballar, fer fotografies, estudiar una mica - s'ha d'aprofitar quan hi ha temps - anar a un spa, veure els meus amics, somriure, ... Gaudir de l'estiu que només dura uns mesos !!!
PD. No patiu que per poc que pugui em passaré a deixar algun post!
Avui han començat les rebaixes i he sortit de compres. Quin fàstic les rebaixes ! Tot remenat i regirat. Un torrent de gent que entrava i sortia, cues als vestidors, cues a pagar i tot perquè? per unes rebaixes en el preu que eren minses i no valien la pena. A sobre tenia mirats uns vestits que m'agradaven i ja no hi eren. Segons els dependents estaven esgotats però, jo crec que ni tant sols els han tret per vendre, els han retirat per més endavant. La meva tàctica quan venen rebaixes és anar la setmana abans a provar-me la roba tranquilament i sense cues, la deixo ja escollida per quan arribi el dia de l'inici de les rebaixes agafar-la, pagar i marxar. Doncs això he fet, però, últimament, es veu que el dia abans ho canvien tot de lloc i fins i tot, donen gat per llebre, treuen roba antiga per fer la passar com nova i així treure's stock antic mentre que la nova la guarden per ves a saber quan.
Personalment, penso que cada cop valen menys les rebaixes, no hi ha a penes descomptes de preu i la roba que treuen les tendes és la de la temporada pasada. Penso que val més pagar la roba a preu de temporada i comprar tranquilament que pas comprar amb estress a les rebaixes saldos passats.
Segurament resultaré pija i sibarita però, és el que penso. Avui dia, les rebaixes no valen pràcticament, la pena. El preu de temporada en general sol ser molt competitiu i sempre és més còmode anar a les tendes quan no hi ha molta gent, no hi ha cues, pots provar-te la roba tranquilament i pagar sense esperes.
Fa dies que no escric i entre una cosa i l'altra hem arribat gairebé a l'estiu, bé hi falten pocs dies però, segur que molts ja heu finalitzat moltes activitats de les que es fan durant el curs i heu tingut l'ocasió de visitar ja la platja i/o la pisicina, en resum que ja heu tastat l'estiu i olorat les vacances. Doncs bé, ara tenim per davant uns mesos molt bons per dedicar-los entre altres coses a llegir, a fer cultura, a viatjar a qualsevol lloc sense moure'ns de casa - així estalviem - a conèixer realitats de tot tipus i a conviure amb personatges diferents que ens poden evocar mil i un sentiment diferents. Pesonalment, em considero una gran lectora, llegir és també una de les meves passions, tot i que no puc llegir tot el que voldria però, per aquest estiu ja tinc semi pensat que vull legir i hi ha una mica de tot:
1) Pretty little liars (vòlums 5,6,7 i 8). Començaré pel 5é doncs els 4 primers ja els he llegit. Serà la meva lectura internacional, concretament en anglés. Ara el tinc una miqueta rovellat i llegir m'anirà bé per posar-lo a to. Aquestes novel·les (en són 12 en total i les 2 últimes encara no estan publicades) ens expliquen la història de Aria, Hanna, Emily y Spencer que des del dia que va desapreixer la seva millor amiga Allyson viuen amb l'incertesa de saber on serà fins que en la primera novel·la troben el cos de la noia enterrat al jardí de casa seva, ara habitat per nous veïns. A partir d'aquell moment, les 4 noies comences a rebre missatges amenaçadors d'un/a tal "A" que tot sembla indicar és la mateixa Allyson doncs coneix secrets d'elles que solament ella coneixia ... Com pot ser si és morta? qui és "A"? que busca? Només si llegiu les novel·les ho podreu saber .... Apunt: per la xarxa trobareu també la sèrie de TV inspirada en els llibres, està força bé i segons com trobareu la 1a temporada amb espanyol tot i que la versió original (amb subtítols) també és interessant. Personalment, m'agraden més les veus originals americanes que les espanyoles ...
2) Mary Higgings Clark. No he gosat escollir cap de les seves novel.les per sobra d'una altra, totes són molt bones i interessants. És la Agatha Christie del segle XXI. Es podria dir que és una de les meves autores favorites. Qualsevol de les seves històries us atraparà i no podreu deixar de llegir.
3) Agatha Christie. Si abans parlava de Mary Higgings Clark que seria l'alumna, no podeu deixar de llegir les novel·les de la mestre de mestres en matèria d'intriga. Us recomano "deu negrets" o "assessinat a l'orient express".
4) L'ombra del vent - Carlos Ruíz Zafón. Té ja uns anys però, si no l'heu llegit encara no us la perdeu. El cementiri dels llibres oblidats us atraparà .... A pesar de que han sortit dos llibres més com a continuació d'aquest (el joc de l'àngel i el presoner del cel - n'ha de sortir un 3r que serà el tancament de la història) penso que el primer va ser el millor, el més complert, seriòs, rodó, interssant ... Els altres tampoc podeu deixar de llegir-los però, quan ho hagueu fet de ben segur que em doneu la raó.
5) Com que no acabria el post d'avui si comentès tots els llibres que m'encanten i valen la pena per aquest estiu - estant a la platja, piscina, estirat al sofa o la terrassa d'algun bar - n'enumero alguns dela que més m'han agradat: mecanoscrit del segon origen (que passaria si nomès quedessis tu al món?, lectura curta i entretinguda que emociona a tothom), entra en mi vida (novel·la que aborda el tema dels nens robats. És el llibre que estic llegint ara. No està malament); el petit príncep (lectura molt dolça, emotiva, de reflexio i sobretot ara amb tot el que està caient); chicas de alamebre (novel·la juvenil de misteri que a la vegada aborda el tema de les top model i tot el que aquest món amaga i comporta); el nen del pijama de ratlles (jo el vaig llegir amb anglès i és una meravella. La segona guerra mundial i els camps de concentració des dels ulls de 2 nens allunyats per ideologia per tant a prop en sentiments) ...
