STOP A LES IMPOSICIONS DEL MÓN DE LA MODA

Bon dia amics i amigues, 

Com sempre, el primer és demanar perdó per passar tan poc per aquest blog, intentaré ser més constant però, ja dic per avançat, que per segons quines coses tinc poca voluntat ...

Si m'he decidit a passar-hi avui és perquè necessitaba algún lloc on "vomitar" la meva indignació després d'una tarda de compres. 

Aquesta tarda, he anat de rebaixes al centre comercial de davant de casa. El tinc a cop de pedra i a sobre estem en el remat final de les rebeixes, doncs perquè no aprofitar l'ocasió que la pinten calva?

L'indignació ha vingut quan després de triar i remenar, m'he adonat d'un fet que ja sabia però que avui he vist més clar: En algunes tendes de roba per a noies joves, de nenes i adolescents remarcaria perquè és important fer-ho, no hi ha talles prou grans. Si ja se que en rebaixes solen quedar només talles petites, aquelles que els modistes s'entesten en seguir fabricant pero, en les que a la pràctica, no pot posar-se gairebé ningú; però, el problema al qual em refereixo, passa en en rebaixes i en temporada i per això és més greu.  

En pantalons i faldilles és missó impossible trobar res més enllà de la 40 i cal dir, que sovint aquesta es realment insuficient fins i tot per a noies a les que anomenaríem "primes". En camises, bruses, jerseis i demés roba per a la part superior del cos, no hi ha res més gran d'una M o amb molta sort una X. La pregunta és, i les noies que - pel motiu que sigui - no caben en aquestes talles (que no deuen ser poques) que han de fer? no vestir-se? anar despullades? anar a comprar a les tendes per a dones grans, on va ma mare que te gairebé 60 anys on si hi ha talles grans (i ho dic amb tot el respecte)? Fer règims i a dietes estrictíssimes posant en risc la salut per aconseguir entrar a la roba? Això és el que volen les cases de roba i els seus modistes? Una societat de gent esquifida, sense corves, sense cul, sense panxa, sense pit, sense res del que te una dona normal i corrent vaja? Una societat de noies sense gota de greix, d'estatura i pes mig, de 90-60-90, totes iguals d'esbeltes i avorrides? És això? Doncs és molt trist!

Un altra pregunta que m'ha sorgit, és per què les noies que estan súperprimes (les que matemáticament, diríem que estann situades al límit per abaix) si poden disposar de talles com la 32 i la 34 i aquelles que estan una mica més grossetes, o no ja això, si no que simplement tenen cadera, cuixa, pit, panxa, xixa o certa embergadura (les situades al límit per dalt) aquestes no trobaran cap talla per elles?  Perquè si prenem ambdos límits com a negatius, com a persillosos per la salut, un si troba roba i l'altre no? Estem estigmatitzant les noies grassonetes i amb curves? estem donant per bo un model de dona esquàlida, que passa gana i es mata a fer esport?

Això es diu discriminar. Discriminació de tota aquella noia/dona que no sigui com un pal o similar. Perquè? No ens omplim la boca dient que la bellesa es a l'interior? que tothom és bell? i que res de gordes i primes?  doncs així hauria de ser! Fem-ho/ Creguem-nos-ho! El problema és que el món de la moda i també l'audiovidual se'n oblida sempre.  Les gordes no venen. I pensar que en segles passats ser una dona ben gorda era el millor que et podia passar!

M'ha semblat indigant pensar en una noia de 15 o 20 anys, grassoneta o simplement generosa de pit i cul que desitgi vestir com les seves amigues, com la gent de la seva edat, no pugui fer-ho perquè no hi ha talles per a ella! Perquè les talles més grans són la 38, la 40 i si hi ha sort la 42 que molt sovint són les que ja necessiten les noies a qui ningú titllaria mai de gordes. Així doncs, quan una de les "gordes" necessiti o desitji vestir-se a la moda, que haurà de fer? Matar-se de gana? Matar-se fent esport al gimnàs? Matar-se, no? Aquesta és la solució...

Doncs jo dic NO! Que la decisió de posar-se a dieta o fer règim sigui només per salut o perquè un ho vol i sobretot supervisada sempre per especialistes, però, mai perquè ningú ens hi obligui! Que no sigui ni un Stradivarius, ni un Bershka, ni un Mango ni cap tenda de roba amb canons estúpids qui ens faci passar gana o ens forci a fer abdominals si no en tenim ganes. 

I és que, a més a més,considero que una talla 42,44 o 46 no són sinònim de sobrepes o obesitat. Hi ha noies que són molt altes i altres de molt baixetes, n'hi ha amb cartuxeres i sense, amb caderes o amb cintura de vespa, amb panxa per haver menjat i begut a gust i amb ventre pla per casualitat o per força de voluntat, noies amb talla 110 de pit i d'altres que en prou feines si omplen una 80, noies amb el cul gros, petit, caigut, aplanat, sortit o com sigui i totes elles són boniques i mereixen poder tenir la mateixa oportunitat de lluir la peça de roba que desitgin! 

La moda hauria de ser l'oportunitat de fer-nos i veure'ns més atractius pero, sense deixar de ser nosaltres. No pas fer-nos esclaus d'ella fins al punt de deixar-hi la vida! 

#Sócunadonareal

#Tinccorves

#Viscalescorves 

#Tincpanxa

#Tinccul

#Notinctetes

#Sócfeliç

#Mestimotalicomsóc 

   

Coses que passen .... SOMRIU

Fa temps que no em passava pel meu blog i escrivia... Començo a tenir la sensació que només me’n recordo de fer-ho quan tinc un mal dia o estic baixa d’ànims ... I per variar, avui es un dia d’aquests, bé si he de ser sincera porto un temporadeta sentint-me nostàlgica amb mi mateixa i se molt bé a què es deu aquesta sensació però, no penso explicar-vos-ho ... Un blog insuls, inhòspit i mig abandonat no em sembla el lloc més adient per explicar la meva vida... Però si que em sembla un bon lloc on buidar una mica el pap encara que sigui de manera abstracte i en la qual només jo m’entengui i ja és molt dir perquè de vegades ni això passa ...

No heu tingut mai la sensació que la vida no és justa? Ja no parlo només de justícia social que cada dia brilla més per la seva absència... Ni de justícia quan a mèrits o demèrits refereix i d’aquesta també en podria omplir una altra entrada al blog i potser ho faci algun dia d’aquests. No. Parlo de justícia en un sentit ampli, en el fet de que la vida sovint no et dona el què vols, el què esperes d’ella, el què d’alguna manera penses que ha de ser teu perquè és tot el que sempre has desitjat, perquè veus que ja és teu, com fet a mida per tu, tot i que en el fons no ho sigui i ni ho hagi estat mai ...  A mi m’ha passat i em segueix passant sovint això de sentir de que la vida no et tracta com voldries. No em puc queixar de la vida que tinc, no em falta res – crec – però, en el meu interior sento que em falta tot. I no només em falta sinó que sento que m’ho han pres que encara és pitjor. Ja se que molt probablement no enteneu res però, jo si m’entenc i de moment amb això en tinc prou.

Des de fa una temporada sento que no tinc sort, m’esforço molt, poso ganes però les coses mai acaben de sortir com una voldria .... Es posa tot massa cara amunt i el destí, les casualitat i la vida mateix no col·laboren gens a que la situació flueixi cap a la banda que voldries. Al final acabes a l’altra vora del riu vital intentant tornar a reconduir la situació cap algun lloc, sigui el que sigui ... I saps que has de seguir lluitant fins i tot sense tenir-ne ganes. Fins i tot quan ja has lluitat tant que penses que potser ja no val la pena perquè no hi ha res a guanyar. El premi gran ja ha sortit i evidentment, un cop més no ha estat per a tu ... I llavors com es fa per llevar-se l’endemà d’un desencís? Quin cara hi poses a la vida: somrius com si res hagués passat? Fas morros mostrant el teu rebuig i contrarietat? Plores fins a tenir la cara vermella plena de mocs? Esclates  a somriure fins que el ventre fa mal però, més mal fa el cor? Que és el què s’ha de fer en aquests casos? Com es surt endavant si saps que tot el que volies ja no ho pots ni podràs tenir mai? que s’ha escapat i mai tornarà... Que tot serà diferent i que fins i tot, tot allò que creies i havies experimentat fins ara, també és i era diferent de com creies perquè han canviat les regles del joc i han fet que tot prengués un significat nou i com no, negatiu?

 

 

Si, em se la teoria psicològica de memòria. El tirar endavant, el al mal temps bona cara, allò de l’estima’t a tu mateix, el tu vals més que tot plegat, el ningú mereix que tu dediquis més temps ni esforços del que et dedica ell, allò de que la vida està plena d’oportunitats, el més dies que llonganisses, el quan es tanca una porta s’obre una finestra ... Sonen tots molt bé, si ....  I juro que m’ho se, ho tinc gravat a foc al cor i al cap perquè no és la primera vegada – i suposo que tampoc deurà ser l’última – que una n’haurà de fer ús .... Però, molts matins i moltes nits costa aplicar-s’ho a un mateix, creure-s-ho el suficient com per posar-s’ho de bandera i sortir al carrer amb el cap ben alt.

En fi ... Suposo que hauré de continuar tirant de saviesa popular barrejada amb psicologia barata i pensar allò de el temps ho cura tot, no hi ha mal que cent anys duri i també somriu perquè és el millor que tens en tu i un dia sense fer-ho es un dia perdut!    

Avui una de llibres - "Contra el viento del norte" y "Cada siete olas"

 

Bon dia a tots i totes!

 

Ara ja feia molt de temps que no em passava per aquí - bé com sol ser ja costum en mi. Si us dic la veritat, no se que ha estat ben bé el que m'ha fet tornar. No ho tenia previst ... Suposo que el fet de que avui em sobri una mica de temps a la feina hi ha ajudat molt. També perquè ahir, mentre feia un exercici a la classe d'alemany vaig pensar en la possibilitat de venir aquí i escriure, ara us ho explicaré tot i ho entendreu millor.

Tot comença a principis d'octubre de l'any passat, just quan vaig iniciar el 4t curs d’alemany - impressiona molt al dir-ho o escriure-ho però, realment no se tant d'alemany com pot semblar - com cada any, la professora ens proposa una sèrie de llibres per llegir durant el curs i els quals treballarem a classe posteriorment. A la llista d'aquest curs hi havia el llibre "Gut gegen Nordwind" o el que és el mateix en cristià "Contra el viento del Norte". Com que semblava el menys trist i dramàtic - per drames els meus - el vaig escollir. Ja us podeu imaginar que la resta versaven de temes com el mur de Berlín, els nazis i la II Guerra Mundial ... Temes més que grapejats del món alemany, i això que els alemanys, pel poc que he pogut experimentar, solen renegar i oblidar bastant tot aquest passat tant trist que sembla molt llunyà i és a la volta de la cantonada com aquell qui diu.

Ahir ens tocava fer l'exercici de classe relacionat amb la lectura del llibre, es tractava de fer-ne un resum als companys - amb alemany evidentment - i mentre el feia pensava, demà podria tornar al meu blog semi oblidat i intentar fer la mateixa explicació però, amb la meva llengua, en català. Em vaig recordar d'una frase que deien en un musical "jo canto en la llengua amb la que somio" doncs a mi em passa el mateix jo escric i m’expresso sentint-me molt més jo, si ho faig en la llengua en la que somio, en català. En fi, anem al gra no?

        La portada, pel meu gust, és horrorosa, res a veure amb la trama de l’historia.

Primer de tot, s'ha de dir que la novel·la "Contra el viento del norte" és de l'autor vienès Daniel Glattauer (al Cèsar el que és del Cèsar). Es una novel·la romàntica que atrapa des del primer segon, com a mínima mi i ja és dir perquè jo no sóc especialment apassionada de les novel·les ensucrades. Tampoc diria que aquesta és un atac de diabetis. És romàntica si però, sense arribar a ser enganxifosa. Ens planteja una historia d'amor amb un inici poc convencional però, no diria del tot impossible (et podria passar a tu). L'Emmi i el Leo són dos joves que un bon dia es coneixen per internet com a conseqüència d'un curiós i graciós malentès. A partir d’aquest moment inicien un intercanvi de correus electrònics que comença de manera innocent i una mica entremaliada per acabar convertint-se en un tema vital que se’ls ha posat sota la pell i amenaça en arribar al cor.  Per als dos, escriure’s i llegir-se es converteix en una necessitat, en una via d’escapament de la seva realitat que sembla no satisfer-los tant com pensaven. Ella està casada (coneixerem també el seu marit, el patidor Bernhard) te 2 nens i un munt de responsabilitats familiars que la lliguen de peus i mans. Ell està superant una ruptura sentimental amb la seva ex, la Marlene, que no el deixa avançar i que quan finalment està decidit a fer-ho, llavors són tots els dubtes i responsabilitats de l’Emmi els que li bloquegen el camí. En tot aquest guirigall també hi jugaran el seu paper la germana del Leo, una top model que actuarà com els ull del seu germà quan ell està a cegues (una mena de veu de la consciència) i la Mia, una amiga d’Emmi que resultarà ser un dels punts més forts d’inflexió en els sentiments de la parella protagonista. 

                                                        

                  

Aquesta novel·la no acaba aquí. Quan finalitzes la lectura del llibre, no acabes la història. Et quedes tant penjat com la parella protagonista, però tranquils, hi ha la segona part “Alle sieben Wellen” o el que és el mateix “Cada siete olas”. En aquest segon llibre obtindrem les respostes a tots els dubtes no resolts que ha deixat el primer llibre. Novament l’Emmi i el Leo hauran d’enfrontar allò que sense proposar-s’ho, ni imaginar-ho ha nascut entre ells. Hauran de decidir si volen viure-ho o el millor potser és oblidar-ho i reprendre les seves vides al món real com si res hagués passat.

 

             Una altra portada per mi, desafortunada. Ningú va tenir una idea millor?  

Potser us estareu preguntat d’on surten els títols dels dos llibres, doncs bé, formen part dels missatges que els dos protagonistes s’intercanvien, com una mena de llenguatge que entre ells utilitzen per dir-se el que senten sense que ni ells mateixos en siguin conscients.

Aquesta història pot sembla molt frívola i absurda, amb tints adolescents si m’apureu. I és cert, és un tipus d’història més pròpia de “teens” que de dos persones que passen dels trenta, però, perquè no pot sorgir l’amor virtual entre dues persones adultes que viuen una vida normal i corrent i que sense buscar-ho troben allò que ni tant sols sabien que els faltava en la correspondència amb un estrany? No seria bonic trobar aquella persona que ens complementa i poder-la anar coneixent poc a poc, correu a correu, broma a broma, sense presses, sense cap compromís, ni pressió de l’entorn, sense normes socials ni obligacions imposades. Simplement dues persones que s’escriuen, s’expliquen, es llegeixen, es pensen ... Tot des de la intimitat que proporciona un ordinador personal i una bústia virtual. Dos amics que intercanvien missatges i que al món virtual – de moment – tenen dret a tot. A mi no m’importaria. Com a mínim seria una bona manera d’intentar conèixer a algú sense interferències i amb calma (sempre i quan imperés la sinceritat, que a internet tots sabem el pa que s’hi dona).

Cal ser sincers però, el món virtual pot estar bé, però, no en enganyem, formem part d’un tot més gran, el món real que en diuen i inevitablement hi ha un moment – com també passa a la novel·la – en que el món virtual es queda petit, els protagonistes necessiten més que frases i paraules i llavors es quan te lloc la trompada amb el món real, amb les obligacions, les responsabilitats, les imposicions, el deure ... Tot això, sovint no acaba d’encaixar massa bé amb el que un desitja, amb la voluntat i els instints. Aquí és on el Leo i l’Emmi tindran feinada però, diuen que l’amor ho pot tot, no? Bé jo ja no dic res més, si voleu saber-ho, haureu de llegir-vos les dues novel·les. Jo les recomano absolutament, són lectures molt planeres, senzilles i que t’atrapen des del principi, quan comences a llegir el primer missatge, necessites immediatament saber que contestarà l’altre i com acabarà aquesta relació tant peculiar com bonica.

Després d’aquest rotllo que no venia massa a “cuento” de res, m’acomiado fins qui sap quan. Com dic sempre, sigueu feliços en tot moment – com a mínim no deixeu d’intentar-ho amb totes les vostres forces – i rieu molt, sempre, cada dia ... Un dia sense riure és un dia malgastat.

PD. En un dia com avui costa llevar-se i seguir endavant sense preguntar-se perquè?    

 

Ho intento, ho espero, ho desitjo ...

Torno a escriure en aquest blog molt temps després de no fer-ho. Sóc molt poc constant ho se però - i que no soni a excusa barata - sempre tinc coses al cap, coses per fer, gent a la que veure, mil i una esplendides distraccions que em distreuen com molt bé indica la paraula. 

La veritat és que vull escriure perquè m'agrada fer-ho i em sento bé, em buido per tornar-me a omplir a l'estil Pep Guardiola. De veritat que ho intento però, no trobo ni el temps ni l'excusa adients. 

Bé, aquesta tarda sigui com sigui, m'han vingut ganes d'escriure, d'actualitzar el blog i de deixar les meves frustracions en algún lloc ... I quin lloc millor per a fer-ho que el meu abandonat i pràcticament solitari blog? 

A veure, no tot és dolent. Noooooo! Per exemple, quan als canvis a que em referia en el meu anterior post de fa mil·lenis, he de dir que estan anant molt però, que molt bé! Poc a poc, pas a pas, però de manera ferma i seguint la bona direcció - com a mínim això crec! Segurament encara trigarem uns mesos més a tenir-ho tot llest, a tenir el canvi completat però, estem treballant en ell. Espero poder venir a principi d'any i dir que ja tot s'ha complert i la transformació és definitiva. Si, ja se que no s'enten gens de que parlo, quedeu-vos només en que es tracta d'un canvi possitiu, a millor i ple d'il·lusió. 

A què em referia quan parlava de frustracions? Tampoc us ho confessaré del tot, sóc molt reservada per algunes coses i si rarament les explico a viva veu als meus íntims, evidentment, no penso ara començar a abocar-les indiscrimindament, en un insuls blog d'internet mort de riure. Només dir que porto uns dies una mica xof perquè no sempre les coses surten com un vol, potser és que tampoc faig tot el què hauria o podria però, és que sovint no se què he de fer ... Allò que diuen de voler és poder en el meu cas no sempre es compleix. Ho desitjo amb tot el meu cor però, no n'hi ha prou en només voler-ho, com dic sempre, segons quines coses s'han de fer que passin i jo potser m'estic massa quieta veient com la vida passa vora meu sense saber mai com atrapar-la. 

En fi, m'hauré de plantejar canviar l'intento, l'espero i els desitjo per uns rotunds ho aconsegueixo, ja és aquí i ho tinc.

PD. Passeu una bona castanyada, Halloween, Castaween o el que coi tingueu a bé de celebrar! Fem veure que vivim aquesta tardor que més sembla un estiu! 

Canvis

Época de canvis, i no parlo de canviar la hora al rellotge ni de canvis en la meteorologia o de canviar la roba a l'armari, no. Parlo de canvis que están succeint a la meva vida de manera inesperada i que segurament, tant si és per bé, com si és per mal, marcaran un abans i un després. No diré que algunes de les coses que han passat o passaran, no fòssin previsibles o fins i tot evidents, però tot i així, suposaran un canvi important en la meva vida. Per això, em trobo encara assimilant-ho tot i confirmant-me a mi mateixa que estic fent bé i efectivament, és el que desitjo, disipant-me els meus propis dubtes. Dubtes que qualsevol canvi genera. A la vegada em dono ànims per enfrontar-ho tot amb forces, doncs no serán temps senzills. Caldrà treballar molt, anar pas a pas, prendre paciència en moltes ocasions i sobretot tenir la suficient valentía i fortalesa per viure dia a dia sense mirar enrera i no penedir-se d'haver optat per aquest camí i no un altre ni qüestionar-se a cada instant si ha valgut la pena escollir.

He de dir que enfronto aquests canvis amb moltes ganes, il·lusió, coratge i sobretot amb alegria. Se que si hi poso aquests ingredients el canvi no pot anar sino a millor. El mateix canvi penso que ja suposo una millora per si sol. Així que agafant el possitivisme com a bandera, aquesta aventura només pot desembocar en satisfacció i triomf. No puc oblidar però, que tot canvi porta associats dubtes, temors, incerteses, moments durs ... Així que se que en absolut serà fàcil, i precisament per això - les coses senzilles m'aburreixen i no em motiven -  m'apassiona el repte. 

Vull comprovar com d'aquí un any o potser una mica més, poso la vista enrera i somric pensant que tot ha anat bé, que s'ha fet el millor i que no canviaria el que tinc per res.

ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS ! I per tant no s'ha de tenir por a ells. AL MAL TEMPS BON CARA! El que si ens hauria de generar temor és quedar-nos tal qual estem per més comoditat que suposi. La vida avança i nosaltres amb ella. Per això, no podem quedar-nos quiets com mers espectadors de la nostra propia vida. No hem de ser com l'abre que deixa que el temps actui sobre ell any rere any, hem de moure'ns, defensar-nos, lluitar pel que tenim i pel que no tenim i anhelem per més complicat que ens sembli poder aocnseguir-ho. RES ÉS IMPOSSIBLE SI ENS HO PROPOSEM. VOLER ÉS PODER! 

Tot i que un tòpic molt típic i fins i tot soni cursi, CAL PERSEGUIR ELS SOMNIS I LLUITAR PEL QUE UN CREU!  Creieu-me si us dic que generalment, LES COSES NO PASSEN SOLES ... CAL PROVOCAR-LES, FER QUE PASSIN!  

   

Dia de la mona, dia en família, dia de fi de festa ....

Hola amics i amigues,

Se que m'he tornat a endarrerir, però és que entre una cosa i una altra, mai trobo temps per passar-me per aquí, ni tampoc un motiu prou important i interessant per a fer-ho ... M'he adonat que curiosament, les meves intrevencions en aquest blog tendeixen a repetir patrons temporals, a coincidir en el temps vaja. Acostumo a escriure per Nadal, Setmana Santa i entre l'estiu i la primavera. No se si tindrà cap significat. Suposo que és així, perquè en aquestes dates disposo de més temps lliure. 

El post d'avui el vull dedicar al dia de la mona, el dilluns de Pascua. Sembla una estupidesa, però per a mi no ho és pas. Crec que te molt de significat, a l'igual que tota la Setmana Santa en si mateixa, més enllà de si som creients o no. A part vull mencionar el significat personal que jo hi trobo. 

Aquests dies representen el pas de la mort a la vida, de la foscor a la llum o el que potser s'enten millor, del fred hivern a l'asolellada Primavera i posterior caluròs estiu. Així que aquesta Setmana Santa en que els cristians celebrem la passió, mort i resurecció del Senyor, és com una representació encarnada en la persona de Jesús, del pas de la penombra i tristor dels mesos d'hivern a la llum i alegria dels mesos de primavera i estiu. Tot plegat una gran història per explicar com reneix la vida any rere any. Com sempre hi ha un motiu i un temps per somriure encara que haguem tocat fons. Com el dia torna sempre després de la nit i la llum del Sol venç sempre el fred hivernal i dona vida a plantes i animalons que per espai d'alguns mesos, romanien amagats i mig derrotats.

Això mateix representa la mona. Els ous de Pascua són una nova representació de la vida que neix de l'ou. Precisament, en l'ou i la seva imatge és com més clar s'observa l'esclat de vida en nèixer un pollet. Com la nova vida s'obre camí entre la closca de l'ou i un cop obert, la llum passa a través d'ell il·luminant la mena de cova fosca que era l'ou tancat. També és interesant saber que les plameres de colors que coronen qualsevol mona de Pascua que és preui, són la representació de les palmeres que hi havia al dessert durant els 40 anys de travessia que van haver de fer els israelites en sortir d'Egipte, abans no van arribar a la terra promesa (pels que no sabeu de què us parlo, recomano o bé llegir la Bíblia, és la base de tot - no us penseu pas que cal ser creient per fullejar-la i deleitar-se amb alguna de les seves històries - o bé, veure la pel·lícula dels 10 manaments, una mica llarga, però sempre val la pena revisar grans superproduccions mítiques).

                                             

La mona per a mi, és sinònim de reunió familiar. Tinc ben presents els records de molts anys rebent la mona de mans de la meva àvia i padrina el diumenge de Pascua i posteriorment, menjar-nos-la per postre reunits tots a taula. Recordo també com el dijous Sant per la tarda baixavem a ciutat a comprar la mona tots plegats. Com arribavem a la tenda i jo em quedava enbadalida obsevant les múltiples figures de xocolata que hi havia a la vista. Recordo també com aquestes dates servien per reunir tota la família al voltant de la taula i d'aquell pastís coronat amb palmeretes i una figureta de xocolata. Després venia el dilluns de Pascua. Llavors, era el meu padrí qui em lliurava la mona. De fet, els dilluns de pascua no han canviat molt, el meu padrí continua portant-me puntualment, sen's falta la mona. La meva padrina malauradament ja no pot ... Però, jo no esborro el record! 

Aquest dilluns de Pascua que em poques hores acabará, ha estat com cada any molt especial. De nou ens hem reunit amb la família i hem compartit un dinar que ha finalitzat amb la cata de les diverses mones que teníem sobre la taula. Hem rigut molt, hem recordat moments, hem fet plans de futur ... El més important però, és que de nou hem estat junts per celebrar que un any més arriba la primavera i estem aquí per a gaudir-ho! 

Com a reflexió final, he de dir que penso que aquestes són les petites coses que omplen una vida i que molt sovint deixem de banda buscant grans fites. Aquests són els records que un dia trobarem a faltar!

PD. Sigueu tots molt feliços cada dia, sigueu feliços per mania :) 

                                                                                                                 

         

  

        

SETMANES, DIES, HORES, MINUTS

Holes amics i amigues!

Avui tinc ganes d'escriure, però, no se massa sobre què fer-ho. No tinc res especial a explicar. La meva vida va passant poc a poc, sense més pretensions. Estem a la primera setmana de març, deixant enrere el cap de setmana de carnestoltes sinònim de diversió i festa i ens endinsem a la quaresma que significa tot el contrari. En poques setmanes donarem la benvinguda a la primavera i quan acabarem de festejar-la, es presentarà l'estiu fent-nos les dents llargues, però això ja és avançar massa, no? 

Bé, el que és cert, és que sense gairebé percebre-ho, quan acabi aquest mes, ja haurem consumit la quarta part de l'any. Haurem caminat el 25% del temps que falta per concluir l'any. I a mi no deixa de sorprendre'm que així sigui. Em sorpren intentar comprendre la velocitat del temps, com ens passa pel costat i no el veiem. Només quan ens mirem al mirall som capaços de percebre certes diferències en nosaltres.  

Segurament, pensareu que estic una mica obsessionada amb el temps. Sempre parlant del canvi d'estacions, del pas dels mesos, dels dies que han passat, dels que ens esperen i d'aquells que prometen ser especials. 

Potser si que tinc certa fixació en aprofitar el temps, en sentir que no malgasto cap dia i que no em deixo de fer res del que desitjo. Inevitablement, se m'escapen moltes coses de les mans i, suposo que és així com ha de ser. Així funciona la vida. Avançar amb pas ferm, dia a dia, intentant aconseguir el que volem, però no del tot. Què sempre quedi marge per a seguir intentant, desitjant, anhelant, buscant i o rendir-se mai. 

Potser si que darrerament estic notant que el temps m'empeny endavant, gairebé obligant-me a tancar etapes i començar a plantejar-se'n de noves. A diu adéu a un passat que de cada vegada quedarà més lluny i a posar la vista a l'horitzó valorant noves persepectives.

Potser si que tot plegat em fa cert vertigen i per això, m'amago i m'excuso en el pas del temps ... 

Potser tot plegat, ho faci el temps - el meteorlògic vull dir - l'hivern sempre ha estat un temps estrany, fred, apàtic, reflexiu ... Jo a l'estiu no penso tant, vic més, no se si us passa igual?

Potser, sigui que avui tampoc sabia molt bé que escriure i el temps, sigui quin sigui, sempre resulta un tema recurrent, poètic i inspirador.

M'acomiado amics i amigues! 

Tots els mesos que he oblidat ....

Ho se, ho se, teníu tota la raó del món, no tinc perdó de Déu! 

Per tenir, no tinc ni excusa!

He estat més de mig any sense escriure al blog. No he redactat ni una miserable ratlla! No puc més que demanar-vos disculpes una i mil vegades!!! Només puc dir-vos que em passa el temps a la velocitat del so. És increíble com tant aviat som a l'estiu i falta no res per les vacances, com en no res ens plantem a Nadal, acaba l'any i en comença un de nou, torna el fred, però, ja saps que en un parell o tres de mesos estarem mirant l'estiu de reüll. 

Bé, a tot això, som a febrer i m'adono que de nou he descuidat el blog. Per tant, ara és hora de posar-lo al dia. Per fer-ho, us explicaré que han estat per a mi, aquests sis mesos d'abscència, això si, en mode resum. Allí va doncs:

- Juny --> Es va complir l'il·lusió secreta que no us volia explicar. Després de Sant Joan, les barraques de Reus - em vaig iniciar en l'art de fer de barman o barwoman millor dit -  i el festival de dansa, vaig fer un mini viatget a París. Genial. No tinc més paraules. Oh la la! 

-Juliol --> Vaig tenir l'ocasió de provar l'Ictioterapia, és a dir, que uns peixets diminuts et facin la pedicura. Va ser un obsequi per haver participat ballant en l'inauguració d'unes termes de la ciutat. Com cada any, va haver-hi festa de dansa a la platja, envoltada del millor entorn possible (màgia, amigues, estrelles, dansa, brisa ...)

- Agost --> Arriben les vacances. Arriba el sol. Descans, platja, broncejat - no massa visisble, però, "algo és algo"- temps lliure, lectura ... A final de mes, nova escapada, aquesta vegada destí a Londres. Unes Holidays inoblidables i súper cool!  

-Setembre --> Comença el curs de nou. Ja estic a 3r d'alemany - qui m'ho havia de dir fa uns anys!-.De moment vaig sobrevivint al nou i complicat nivell, tot i que per moments sembla que m'he perdut alguna cosa pel camí! 

- Octubre --> Torno a les andanes dansarines. Hi ha canvis, la meva professora de tota la vida, se'n va i ens deixa una mica orfes. La trobarem a faltar! Caldrà buscar-se la vida si es vol seguir ballant.  

-Novembre--> Les llums comencen a inundar la ciutat. Tot es precipita, passem de tot Sants a Nadal amb 30 dies pel mig que semblen reduits a 24 hores. Els últims dies del mes m'enfronto a grans reptes: súperar la quantitat d'aliments recollida en el gran recpate de l'any anterior i també a l'examen del màster que fa un parell d'anys que arrossego. Els dos es superen, però, no vull avançar esdeveniments. Encara queda any!  

-Desembre --> El Nadal ja és aquí. Llums, felicitat, retrobaments, fred ... Hem trobat nova professora de dansa, a veure com anirà ... Sopars amb amigues, dinars familiars, l'any nou a la vora ...

A REVEURE 2013 ...

BENVINGUT 2014 !!!

- Gener 2014 --> Un nou any comença! Abandonem l'estrany, però no menys emocionant 2013 i donem la Benvinguda a l'incert 2014. Gràcies a Déu, pràcticament tots, ens tornem a trobar un any més per iniciar aquests 12 mesos que tenim per davant. Passen els reis, l'última espurna del Nadal 2013-2014. A mi em deixen una bona notícia: he aprovat l'examen del máster! Només em queda presentar el projecte final i gairebé el tinc llest.

-Febrer --> Projecte presentat! Cada dia és un regal, cada somriure una llum en aquest món que sovint viu a les fosques. No se que em depararà el 2014, de moment ja hem consumit més d' 1/12 part del seu temps. Seguirem somiant i també llevant-nos cada matí per intentar complir allò que per la nit hem dissenyat amb els ulls tancats i la ment serena. 

    

Ufff riu-te tu dels resums de cap d'any de les TV o dels 8 minuts i 15 segons per resumir la sèrie Lost! Jo amb poques ratlles acabo de sintetitzar més de 6 mesos d'emocions, vivències i sentiments.  

Gent, només em queda disculpar-me una vegada més per ser una impresentable, prometre que intentaré ser més constant i escriure regularment i animar-vos a seguir aixecant-nos dia a dia per fer un món millor o si més no, per fer el nostre petit entorn més habitable! 

Petons, besos, kisses, Küsses

  

Arriba el Juny, arribarà amb ell, per fi, l'estiu?

Bon dia gent!

Aquesta vegada gairebé no heu tingut temps ni de trobar-me a faltar. No se perquè m'han vingut ganes de'escriure quatre ratlles de les meves. No és que tingui massa a dir, per sort o per desgràcia, tot continúa com sempre. En fi, suposo que no hi ha mal que 100 anys duri però, com en duri 99 a veure qui és el bonic que ho suporta i en surt viu per explicar-ho!

Ja som al juny, el mes en que definitivament ha d'arribar l'estiu i en que el bon temps fa camí cap al seu punt àlgid. Tot i que en vista del maig que hem tingut, el nou mes tindrà feina quan a metereologia. Entro en aquest nou mes amb ganes i il·lusió, amb el curs académic esgotant minuts, amb plans de festa, ball, sopars, viatges, riures .... A l'horitzó. Ja us aniré explicant. Prefereixo no avançar masses coses ja que despres se'm "gafen" i com que hi tinc moltes il·lusions posades, vull que es realitzin i resultin possitives, de disgustos ja en col·lecciono prous durant l'any, ara és época de passar-ho bé i gaudir al màxim. 

El juny doncs, ha de ser si o si, el mes que doni pas a l'estiu, la calor, la platja, el mar ...

Dites les quatre tonteries de rigor, amics i amigues, m'acomiado fins a la pròxima que no us puc concretar quan serà perquè estic a tope però, és per culpa del juny! 

Llença't que l'instant és únic i no es repetirà (Lax'n Busto). 

Gaudiu del moment ara, demà Dèu dirà!

Felicitat. Que és?

Ja sóc aquí de nou, amics i amigues! 

Com sempre, el primer que he de fer és demanar perdó per haver deixat de banda el blog tant de temps. Ja se que sempre promero ser constant i tornar però, no ho acabo d'aconseguir. Em passa el temps volant i no l'atrapo mai! Aquesta vegada però, tinc excusa - o això crec - doncs, des de sempre a la meva vida, els mesos d'abril i maig solen ser moguts i no em deixen gaire temps lliure. Em considero una persona inquieta i amb ganes de fer sempre alguna cosa, de no parar ni un segon vaja; per això, em trobo que en aquests mesos de primavera tot és precipita. Tot el que comença acaba i en el meu cas ho fa en els mesos de primavera: cusros, examens, assajos, estudi, treballs ... Però, ara ja gairebé està tot controlat, cosa que per altra banda em deprimeix una mica. A mi m'argrada aquesta sensació de no tenir temps, d'haver de fer moltes coses i complir metes. Per això, ara quan s'acaba tot i és perd la tensió, em sento una mica buida. Suposo que també està bé sentir que ja ho has donat tot i que tot s'ha complert segons el previst. El gust per la feina ben feta podríem dir. Per això, ara vindrà l'estiu també, per tornar-me a omplir, carregar energies, dedicar-me a mi i reflexionar sobre el que s'ha fet i ja queda enrera i el que queda per fer que està per endavant. També será important meditar sobre el que vull i el que necessito fer.   

En fi després d'aquests rotllo filosòfic passó a desgranar el tema que vull tractar avui. La Felicitat. És un concepte tant vast, tant inexacte, tant incert, tant tot i a la vegada tant res ... Per què ... al cap i a la fi ... què coi és la Felicitat? com sap un amb exactitud quan és feliç i quan no? o quan i on comença i acaba la felicitat?

Ser feliç és ser ric i tenir-ho tot? o no tenir res i continuar somrient? Ser feliç és estar amb algú i estimar? o aprendre a estimar-se a un mateix per després compartir-ho? Ser feliç és tenir-ho tot planificat i dissenyat? o deixar-se endur per l'improvització i el misteri?  

No ho se ... No ho tinc clar ... El que si se, és que cada dia hem de buscar la felicitat, llevar-nos amb aquesta meta i anara dormint pensant que l'hem assolit o si més no, que hem avançat poc o molt, cap a ella.    

Com sempre dic, somrigueu molt! Somriure és de les poques coses bones que és gratis. El teu somriure és el teu súper poder, el que t'ajuda a tirar endavant, a superar els pitjor moments. No heu pensat mai que sovint un somriure obre més portes que una clau? 

Somrigueu també perquè encara que no ho pensem, el nostre somriure pot ser la felicitat d'algú altre! Fem doncs, que el nostre somriure sigui la llum que il·lumini als que són a prop nostre i a la vegada, ells podran ser la riatlla que ems faci brillar a nosaltres! 

Try - Intentar-ho, és millor que no fer res

Hola amics i amigues!

Torno a ser aquí altra vegada. Com de costum il·lustraré el meu estat d'ànim amb un tema musical. Així que potser el més correcte seria dir que posaré so als meus sentiments. El tema que he escollit avui és diu "Try", l'últim single de Pink. Ho he fet per diverses raons que vull explicar: la primera de tot i la més important quan de música es tracta, és el gust. La canço em va agradar des del primer segon, si no haguès estat així, no us la posaria és evident. Es tracta d'una balada canyera i potent que permet expresssar sentiments molt intensos sense caure en tópics. 

El segon motiu i que em va acabar de convencer és el videcolip. Personalment, perquè un tema estigui complet a tots els nivells, penso que s'ha d'acompanyar d'un bon videoclip, coherent amb la lletra i l'estil de la canço i aquest penso que n'és un bon exemple. Podria fer una llista de grans temes que tenen uns videoclips horrorosos i en alguns casos em sap molt de greu! La coreografia que executa Pink amb el ballarí (que està com vol, tot s'ha de dir) és incríble i gens senzilla per altra banda. M'ha sorpres gratament veure la versatilitat de Pink tant musicament com artísticament. Demostra un domini del ballet contemporani que em sembla magistral. Aplica la dansa clàssica a una canço tant intensa com aquesta sense que resulti avorrit o insuls. Fent que la lletra guanyi significat amb cada pas de la coreografia i aconseguint que l'espectador pugui experimentar l'intensitat de la lletra.

He d'explicar que sóc una apasionada de la música i de la dansa, de fet no entenc una sense l'altre i tampoc entendria la meva vida sense cap de les dues. És increíble tot el que es pot expressar amb una canço o una coreografia. Com igual de increíble és el poder de la música per curar, calmar, excitar, divertir, consolar ...  Per tant, un tema com aquest que s'acompanya d'una presentació tant potent no em podia deixar indiferent. 

El tercer motiu és la lletra - que a continuació us deixo -. Començant pel títol - TRY (Intentar) - tant curt però, a la vegada tant ple de significat. Un verb que diu tant en tant poc. Quantes coses ens perdem per no intentar? quants somnis es queden al llit per no atrevir-nos? quants somriures deixem de gaudir per no ser prou valents? Quants finals podríen ser inicis si haguessim donat aquell pas o fet aquell gest? O situant-nos en el pla social que aquests dies és tant candent, quantes vegades en deixarem trepitjar per no aixecar-nos i cridar? En fi, crec que no hi ha massa més a dir en aquest sentit. Si anem traduïnt la lletra veiem que és un tema clarament orientat a l'amor, a tornar-se a llevar després d'un fracàs sentimental o simplement, a lluitar pel que ens importa abans no s'escapi definitivament i que quan posem la vista enrera ens n'haguem de penedir perquè encara "crema". Una lletra que ens convida a buscar respostes que sovint només es troben en aquest Try. M'ha semblat un tema que pot venir bé també per l'època de l'any en que estem: La Primevara. Época que convida a llençar-se, a buscar l'amor de nou, a brillar com el sol, a somriure com les flors, a reviure en tots els sentits després d'un fred hivern ... 

TRY 

Ever wonder 'bout what he's doing
How it all turned to lies
Sometimes I think that it's better
To never ask why

Where there is desire
There is gonna be a flame
Where there is a flame
Someone's bound to get burned
But just because it burns
Doesn't mean you're gonna die

You got to get up and try, try, try

Funny how the heart can be deceiving
More than just a couple times
Why do we fall in love so easy
Even when it's not right

Where there is desire
There is gonna be a flame
Where there is a flame
Someone's bound to get burned
But just because it burns
Doesn't mean you're gonna die

You got to get up and try, try, try

Ever worry that it might be ruined
And does it make you want to cry
When you're up and you're doing what you're doing
Are you just getting by
Tell me are you just getting by, by, by

Where there is desire
There is gonna be a flame
Where there is a flame
Someone's bound to get burned
But just because it burns
Doesn't mean you're gonna die

You got to get up and try, try, try

Us poso el videoclip perquè realment, val la pena gaudir-lo : 

Intenteu-ho sempre, sense parar, fins al final, amb totes les vostres forces perquè mai us n'hagueu de penedir i quan us sembli que ja no podeu més o us trobeu un NO com a resposta, no us desanimeu doncs la vida, sempre ens brinda nous motius per seguir intentant-ho i un dia, al final s'aconsegueix  alló pel que hem estat intentant, el motiu que recompensa tots els esforços realitzats.  

Sigueu feliços i somrigueu molt, és gratis ! 

La primavera la sang altera !

amics i amigues!

Com gairebé sempre, el primer que hauré de fer és demanar-vos perdó per haver trigat tant a tornar a fer acte de presència en aquest bloc però, és que com dic sempre em falta temps i sovint motius, vull dir que em falta sentir que tinc alguna cosa mínimament interessant a explicar. No se tampoc si el que escriure avui serà interessant o no però, sento ganes de deixar quatre ratlles en aquest blog.

Com diu el títol ja som a la Primavera época en que tot torna a revifar. Després del dur hivern que sempre simbolitza un període apagat, fosc, fred ... Arriba la Primavera que fa néixer la vida. Estació on les plantes i les flors tornen a estar espléndides, on el solet comença a sortir tímidament y les primeres calors es deixen sentir i on també les primeres al·lergies fan la punyeta. Personalment, és un temps que m'agrada força, doncs com ja he dit acomiadem l'hivern i el fred i ens endinsem en un temps temperat i força agradable que encara te lluny les calorades i xafogors pròpies de l'estiu. Hem puc començar a alliberar de tanta capa de roba que obliga a portar l'hivern i començar a entreveure la platja, el bañador, el solet ... En fi, que la primavera m'agrada i només per això, ja val la pena esciure aquesta entrada que a algú segurament, li semblarà estúpida però, com el el blog és meu, decidieixo jo .... 

Us deixo aquí una canço de l'Oreja de Van Gogh que m'ha semblat que s'adiu força a tot el que he comentat. Es diu "Promesas de primavera". Parla d'aquesta estació de l'any i els seus efectes i aprofita també, el simbolisme de la mateixa per dibuixar una metafora o paral·lelisme amb com seria viure sense la violéncia i el terrorisme, havent-los abandonat d'una vegada per totes i deixant pas a la Primavera, a la vida i l'alegria. 

Ja només deistjar-vos que tingueu una Bona Pascua i una feliç Primavera ! 

Girl on fire

Bones amics i amigues,

Ara feia molts dies que no passava per aquí, no acabava de trobar el moment però, avui he pensat que podia ser un bon dia per reemprendre el meu blog i espero que d'una manera més periòdica!

El títol del post d'avui, fa referència a que ahir, dia 8 de març de 2013 va ser el dia de la Dona Treballadora i he pensat que aquest títol que a l'hora és el del nou tema d'Alicia Keys reflectia prou bé la realitat femenina en aquest moments.

No diré res nou, si explico que avui dia, estem tots - homes i dones - molt putejats, ho sento per la paraulota però, sovint és impossible utilitzar un eufemisme per dir quelcom en tota la seva magnitud. Com a treballadors hem perdut gairebé tots els drets, doncs entre retallada i retallada, també ens han pispat alguns drets laborals que tant havien costat d'aconseguir; i també ens ha sigut pres el poder, si no hi ha feina però, si que hi ha moltíssim excedent de mà d'obra, és de calaix que el treballador/a no té massa poder, és la Llei de l'oferta i la demanda aplicada al mercat laboral. Però això, encara és més marcat en el món de la dona que ja venia discriminada i perjudicada de fàbrica, simplement pel fet de ser dona, el sexe dèbil que hem sigut sempre ...

És cert que hem avançat molt, qui ens veu i qui ens ha vist. Estem present en molts llocs de poder i decisió, estem presents en tots els àmbits laborals i professionals, en alguns aspectes fins i tot hem aconseguit demostrar que podem ser igual o fins i tot millors que els homes, de fet podem fer els mateixos rols que ells i  ara el sexe masculí, en general ens respecta, té en compte, col·labora i ajuda molt més que abans. Hem aconseguit encarar la vida d'igual a igual sense importar el sexe, equiparant tasques i rols però, encara ens queda molt camí per fer. Sense anar més lluny no estem retribuides igual que els homes, molts encara continuen pensant que el nostre lloc és a casa fent les feines de la llar, cuidant als fills/es o cuinant i fent pastetes, continuen havent-hi maltractaments a ple segle XXI, molts tabus i prejudicis per trencar, en alguns països encara continuem sent vexades, maltractades i menyspreades. Així que malgrat ens podem sentir molt orgulloses del camí fet - jo personalment, m'ho sento - no hem de perdre de vista que ens queda també molt per fer ! Hem de tenir clar que sempre hi ha marge de millora, que sempre es pot anar més lluny i hem d'anar-hi !

Bé us desitjo a tots homes i dones però, en especial a elles que acabeu de gaudir d'aquest dia. Si, si, ja se que va ser ahir però, avui en algunes agrupacions encara es fan celebracions. Jo avui mateix me'n vaig de sopar i festa en motiu de la nostra diada !

Penseu també que el dia de la dona va ser ahir però, que en realitat hauria de ser cada dia de la nostra vida, ja que cada dia som dones, lluitadores i patidores, cada dia ens hem de llevar, fer camí, sentir-nos plenes i estimar-nos com a dones.

Per finalitzar, us deixo el videoclip de la canço que us deia al principi: "Girl on Fire" de la gran Alicia Keys.

El Temps

Ahir mentre era al llit, poc abans de que la son em vinguès a buscar, vaig pensar en que avui ja seríem a dia 3 de gener de 2013 però, que feia encara no un més estavem a 3 de desembre de 2012, esperant expectants l'arribada del Nadal. Un Nadal que ja  acaba, que apura les sevs últimes hores i que ens porta com un vendaval, de pet a l'inici de la famosa "cuesta de enero"; enguany molt més pronunciada que mai. Bé, tornant al punt de partida inicial, ahir abans d'adormir-me, em vaig preguntar que era realment, el temps. A quina velocitat funciona? El podré arribar a atrapar mai? La conslusió final a totes aquestes qüestons va ser una darrera pregunta: Com es pot entendre i explicar un concepte tant asbtracte, filosòfic, atemporal i temporal a la vegada? 

La veritat no ho se, solament puc dir que el temps passa ràpid, quan et vols adonar d'on ets ja fas tard. Tant bon punt et trobes esperant el bon temps, les vacances i el sol, com ja han passat i la pròxima parada es diu fred, Nadal, turrons i cava al mateix instant en que ja ets a un nou any i esperes altra vegada les orenetes, el mar i el sol. En un moment et trobes exprimint al màxim l'any 2012 i a l'altre, et despertès resacòs després de la festa de cap d'any vivnt al 2013 on tot torna a començar i el marcador està a zero altre cop.

Tot plegat potser vol dir que em faig gran i el temps em passa més ràpid? no ho creec, doncs quan miro enrera penso que en els 365 dies que he deixat enrera he tingut temps per fer de tot i recordo com de llargs se m'han fet els dies quan aquella cosa que tant desitjava no acabava d'arribar. Potser voldrà dir doncs que perdo massa el temps? Podria ser però, no tinc en absolut aquesta sensació doncs, durant l'any 2012 he fet tot el que desitjava fer: conèixer gent, veure món, estimar, divertir-me, riure, ballar, cantar, descansar ... Per tant, no es pot dir que hagi perdut el temps. 

És aquí quan arribo a la conslusió de que mai entendre el temps, que mai en tindré prou i sempre me'n farà falta més i més i que de cada cop me'n quedarà menys i hauré d'aprendre a optimitzar-lo (m'encanta aquesta paraula), a dedicar-lo a aquelles persones que valen la pena i que el saben valorar, a aquelles coses que hem fan sentir feliç però, també a aquelles que són obligatòries i que cal fer i sobretot dedicar temps a ser feliç i fer feliços als altres, doncs és la millor manera d'invertir el temps que em queda sigui molt o sigui poc. 

FELIÇ 2013 - Aquest any no malgasteu el vostre temps amb aquelles persones que no el valoren, no perdeu el temps estant de mal humor o plorant per alló que no té solució o per algú que no ho mereix. Només està permés plorar d'alegria i felicitat. Així que busqueu algú que valori el vostre temps i el vostre somriure i activitats i ocupacions que el facin aflorar el màxim possible ! 

SIGUEU FELIÇOS I FEU FELIÇOS ALS ALTRES, DONCS ÉS L'ÚNIC QUE COMPTA AL FINAL!

PENSEU EN EL PODER D'UN SOMRIURE ! 

Adéu 2012, benvingut 2013 !

Falten poc més de 24 hores perquè acomiadem l'any 2012 i donem la benvinguda al 2013, un any que com tots els altres, ens acompanyarà durant 12 mesos i en el qual com també sempre passa, hi tenim posades moltes esperances i il·lusions. De nosaltres dependrà el devenir del mateix. 

Són molts els que en aquestes darrers hores del 2012 fan balanç de com ha anat l'any, de si han aconseguit el que s'havien proposat quan el van iniciar, de que els ha deparat el destí, de si tot ha sortit com esperaven o l'any els ha sorpres tant possitivament com negativament. Jo també volia fer un repàs al meu any 2012 però, he pensat en fer una cosa una mica més original o com a mínim més complerta que us aconsello a tots realitzar. 

Entre el dia 30 i 31 de desembre confecciono una llista de coses que m'agradaria que passessin durant el 2013, unes de més personals, d'altres de més globals, unes que depenen de mi, les altres estan en mans del destí, algunes són reptes que em poso, d'altres desitjos si voleu egoistes ... En fi , tot una llista de coses, 13 concretament, n'he escrit jo perquè l'any que encetem és el 2013 però, cadascú pot escriure les que vulgui, com més coses escrigui més feina es posa per al nou any.

Un cop acabada l'he guardat en un lloc que només jo conec i m'he promés tornar-la a llegir exclusivament d'aquí 1 any. Abans d'acabar l'any és probable que la revisi però, un cop al 2013 ja no la tornaré a llegir fins a 31/12/13. Llavors serà el moment en que faré balanç del 2013 i valoraré la meva trajectoria al llarg de l'any. Si he complert el guió o no, com d'aprop o de lluny sóc de les meves metes, quines són impossibles i quines cal revisar i esforçar-se més per aconseguir-les ... Tot plegat  es tracta de tenir més dades a l'hora de fer la revisió personal anual. També m'he permés el luxe de fer algunes apostes amb mi mateixa o amb el destí, apostes sobre el futur, sobre coses absurdes. Només perquè quan d'aquí un any consulti la llista pugui riure també una mica. Una vegada analitzat el 2013 serà el torn de preparar la llista per al 2014 ... D'aquí un any - si Déu vol - vindré aquí i us explicaré el resultat del meu experiment.

Avui només em resta desitjar-vos una BONA ENTRADA AL 2013 I UN COP A DINS, QUE SIGUI MILLOR QUE EL 2012 PERÒ, PITJOR QUE EL 2014 !

Aquest Nadal vull estar amb tú ...

Doncs si amics i amigues, aquest Nadal vull compartir-lo a amb tots vosaltres. 

Ara feia molt de temps que no passava per aquí. No se si per falta de temps, per no trobar el moment exacte, per no tenir res interessant a explicar o perquè en aquests temps tant difícils, sovint l'ànim no és el millor com per posar-se a escriure en un blog que aboga pel bon rotllo.

Però ara, un cop el món no s'ha acabat i hem entrat de ple en la millor època de l'any cal canviar el xip! 

Ja som a NADAL i en aquests dies, l'ànim només pot estar col·locat en una posició: alegria, possitivisme, felicitat, pau, serenor, ... 

Així, que m'he dit que no podia deixar d'actualitzar el blog en aquesta època tant màgica, per desitjar-vos a tots i totes, BON NADAL, BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU (ho dic ara perquè, igual entre una cosa i l'altra, ja no torno fins ben entrat el 2013 i llavors, ja no tindrà sentit). No deixeu de gaudir de les festes, després no les tornarem a tenir fins d'aquí un any que promet ser complicat així, que potser val la pena omplir el sarró de bons proposits, riatlles, d'afecte, de grans experiències, d'abraçades i petons per poder-los anar evocant i usant durant l'any en aquells moments en que estiguem baixos de moral. Una mica com repartir tot el que en aporta el Nadal durant tot els 12 mesos de l'any.  

Això si, ompliu només l'ànima perquè si ens passem amb el cava, el turrons, els polvorons, les neules, els canalons de Sant Esteve, l'escudella de Nadal, el marisc de cap d'any o el tortell de reis després no hi haurá qui ens mogui ... Recordeu que passat festes hi ha "la cuesta d'enero" y més val anar-hi lleuger no? 

En fi, sigueu molt feliços per Nadal, ara i sempre. Rieu. Canteu. Abraçeu-vos i no us oblideu de dir als vostres éssers estimats com els estimeu.  

AQUEST NADAL EL TEU SOMRIURE I EL TEU AFECTE SERÁN ELS MILLORS REGALS QUE POTS OFERIR ALS TEUS !